Ja sabíem en obrir Una vida esborrada que Antoni J. Escanellas ens enfonsaria a un pou molt fondo; ja ens ho havia deixat clar amb Ficha Nº 15. Postals contra l’oblit que va presentar a la mateixa editorial Dolmen i amb el mateix format tan sols fa un any. La Fitxa número 15 ens donava sant i senya del seu repadrí Rogelio Fernández, com ho podia haver estat de qualsevol dels nostres.
En aquella ocasió va partir d’una capsa plena de records en forma de postals i objectes; en aqueixa, ha hagut de tirar un fil inexistent, perquè la vida del seu padrí Jaume Roig Gomila va transcórrer com a militar del govern autèntic que va patir l’aixecament i la guerra civil. Del ban republicà, per tant, va viure en primera fila aqueixa guerra en què, finalment arrestat, va ser condemnat a mort pel delicte de rebel·lió. Aquella sentència mai es va executar, i després d’una condemna commutada pel seu reclutament a la Legió, va poder tornar a l’illa on va aconseguir viure una nova vida: l’exèrcit l’havia esborrat, la seva carrera militar havia desaparegut del seu historial, malgrat que a Mallorca tothom l’endevinava com a represaliat i el feia enfora; ell també hagués volgut esborrar tot allò.
«A tots els que encara amaguen... a tots els que encara cerquen» fa la dedicatòria del llibre el periodista i investigador Antoni J. Escanellas en oferir la recerca, i sobretot la troballa, de l’historial militar que explicava una vida esborrada, tant per la jerarquia governamental −i militar− com per la societat, la gent del carrer, que tampoc no ha volgut −ni hi hagués pogut− conviure amb aquesta realitat.
Escanellas ens rememora, en tres grans apartats, el transcurs d’aquell Infant de Marina que viu la guerra civil en primera fila i, a Per la resta dels dies, el suplici que un militar de carrera patí, acabada la guerra, fins a tornar a casa. Tot allò que, amagat a un calaix durant molt d’anys, no hi ha hagut voluntat que es conegués. Per sort, el seu arxiu existia, malgrat que era inaccessible. La seva vida −esborrada− es trobava dins una «carpeta enorme a la caixa número 245 de l’Arxiu del Tribunal Militar de Galícia»; era la causa 1121/38 d’un judici celebrat a Ferrol l’1 de febrer de 1940.
A aquesta història que escriu Antoni Escanellas podem resseguir la trajectòria d’altres oficials reals que feren la guerra i que aconseguiren fugir o exiliar-se, inserint la vida de Jaume Roig Gomila en el context històric, on podem entendre que injusta pot ser la vida i la societat, i que proper tenim aquest conflicte que encara toca a tants dels nostres repadrins i padrins.
Amb ella podem entendre la importància de la recerca de la memòria històrica per fer-nos cabdals a nosaltres com a societat.
El padrí d’Antoni J. Escanellas «sempre va dir que havia tengut sort a la vida, i mai entenguérem per què, perquè la seva trajectòria militar, que no coneixíem, no aparentava haver estat molt afortunada». Aquest llibre ens demostra que el coratge d’aquell home ha romàs al seu nét, que ha estat capaç no només de trobar tota aqueixa informació amagada, aqueix historial militar i de repressió posterior, fins a Una pàgina en blanc en què es va convertir la seva vida, perquè Escanellas es capfica a les relacions familiars i laborals d’una vida accidentada, que així ho fou, fins a entendre les inquietuds culturals i reflexives que el feren pensar i escriure: «la política a tret de pistola no és política, és delinqüència», va dir aquell home ple de ràbia, però de consciència lliure, que va esser Jaume Roig Gomila.
Una lluita final va ser aconseguir el dret a la paga que la llei d’Amnistia posterior a la mort de Franco li atorgà, a ell, un home sense papers que demostrassin una trajectòria que li havien esborrat voluntàriament, i de la que ell tampoc no volia parlar-ne.
Tot i reconèixer les dificultats reals de la vida i les mancances patides a la família, Antoni J. Escanellas té el coratge de personificar en la vida del seu padrí la petjada de la memòria històrica que hauríem de reclamar amb més ànsia i vigor. Perquè la història del seu padrí ens pot fer entendre la de tantes famílies del nostre entorn més o menys pròxim, però hem d’arribar a fer saber que no són casos aïllats.
Ah, per cert, sàbeu que la trilogia −si és que amb tres li bastarà− seguirà per part d’Antoni J. Escanellas, que en aquestes tasques d’investigacions d’anys i panys, ja prepara, si més no mentalment, el llibre que li dedicarà a la seva padrina Bel, no només la dona de la vida esborrada de Jaume Roig Gomila, sinó a més la filla del represaliat Rogelio Fernández. Que sàpigues, Toni, que quedam a l’espera. Les teves capses de Pandora fan mal, però és necessari donar-les a conèixer.
