El fervor de la lectura.
1- Riu brogent (Adia Edicions) d’Antoni Clapés. Un llibre de poemes que t’agafa amb la delicadesa d’una mà amiga que et mostra camins de llum dins la foscor. Un llibre de poemes que t’acompanya com aquestes músiques que et donen una calma intensa i una plenitud de benestar. Un llibre de poemes que t’ensenya a retenir l’instant de gaudi fràgil i efímer, a colgar les paraules sota el silenci de l’humus. Versos que es fan i es desfan com a volves de bellesa que quan les vols tocar ja no hi són, que esdevenen indicis subtils per arribar a la casa pròpia. I sabent que sempre vivim a la intempèrie! Quan més rellegeixes Riu brogent més saps que la bellesa pot salvar-nos, saps que la música d’aquells versos és fràgil i callada, tan trencadissa com un sospir i espurneja darrere munts de silenci. Les ombres del mots acoloreixen els camins de l’enigma i amb la lectura comences alliberar-te de tantes rutines com arrossegues. Saps que has descobert instants que són perdurables. Poesia creadora de bellesa que ens embolica, ens arrossega, en fa volar i ens fa companyia entre caducitats del temps.
Estiu (Raig Verd Editorial), d’Ali Smith. Traducció de Dolors Udina. Aquesta és el darrer llibre del quartet estacional que consider un del descobriments més lluminosos i poètics que he fet des de que vaig llegir Tardor (2019), Hivern (2020) i Primavera (2021). La Smith és una escriptora que sense escarafalls ni grans mots ens col·loca en les palpitacions de l’aire d’aquests temps durs, febrils, esfereïdors i poques vegades bells on vivim, amb uns personatges tan normals i corrents com els seus lectors. A Estiu hi ha temes tan quotidians com l’emergència climàtica on agonitzam, o les migracions que travessen el món i que arriben a les nostres costes. La Smith diu que summer (estiu) ve de sam que vol dir alhora un i junts. Boníssima definició d’aquest llibre en que totes les vides del personatges estan entrecreuades per llunyanes que siguin, per perdudes que estiguin, per diferents que ens semblin. Una joia per llegir i rellegir. La traducció de la Udina és una brodaria catalana magnífica per a una prosa anglesa plena de jocs de paraules, de dobles sentits, de figures expressives, novelles, invistes.
Notes poloneses (EnSiola Editorial), de Joan Bestard. Aquest llibre és d’una singularitat extraordinària. Escrit per un antropòleg social prestigiós que ha estudiat les diverses dimensions de l’experiència religiosa en situacions de canvis socials i polítics, aconsegueix amb un centenar de pàgines, fetes en forma de diari planer i entretingut, fer-nos entendre, comprendre i apreciar els habitants de les zones del sud-est de Polònia, frontereres amb Ucraïna. Allà va estudiar dues vessants del catolicisme, el romà que és majoritari i el grecocatolicisme que és minoritari, i a partir d’aquestes dues variants va poder veure tant les repercussions diferents de les experiències dels individus i a la vegada l’imaginari col·lectiu que forma el substrat polític de les nacions modernes. No us imagineu un text teòric i fred, sinó tot el contrari. Els contactes de Joan Bestard amb els seus informants formen el gruix d’aquestes notes que tenen perfums novel·lescs i en què a través de les relacions humanes descobrim la fragilitat i el gust de Bestard per recollir els alens de cada dia de les persones que contacta: les seves alegries i els seus somnis, la seva fe i la seva por, els seus raonaments i les seves il·lusions que a poc a poc de la mà de l’antropòleg humanal feim nostres..
Gertrude Stein. Una dona apassionant.
2- Autobiografia d’Alice B. Toklas (L’Avenç), de Gertrude Stein és un dels llibres en què literatura i història esdevenen una font d’alegria, de música, d’intel·ligència i d’entreteniment. Alice B. Toklas va ser des de 1907 fins que va morir la companya enamorada de la Stein. Què fa l’avantguardista, la moderna, l’avançada, Gertrude, amiga de Picasso, de Matisse, de Cézanne, de Juan Gris, de Braque, d’Apollinaire, de Cook, de Cocteau, d’Edith Sitwell, de Picabia, de Duchamp i una tracalada de noms famosos d’abans i després de la primera guerra mundial? Fa i refà, inventa la veu de la Toklas i a través d’ella escriu la seva pròpia biografia. La maison de la Rue Fleurus de París, descrita amb primfilada exactitud tan arquitectònicament com amb els tresors de quadres que hi havia per totes bandes dels gran mestres de l’època, és la casa de la Stein i la Toklas, i alhora sala d’encontres, d’exposicions, de visites, gabinet de curiositats, espai de diàlegs, de sopars i de dinars memorables. De tot això la Stein se’n fa ressò amb la seva gràcia literària i el seu enginy especial i va contant tota casta de coneixences, d’anècdotes i d’esdeveniments que converteixen la lectura en una festa. Hi ha unes planes extraordinàries, de la 184 a la 192, en què descriu i escriu el seu viatge a Palma durant la primavera i l’estiu de 1914. Podem conèixer el seu amfitrió, el pintor William Cook, i la seva casa al carrer Dos de Maig del barri del Terreno, els seus veïnats, les seves amistats, la vida quotidiana que duien mentre feien jerseis de llana pels soldats aliats i, també, els textos que la Stein va escriure en aquesta llarga estada de pau i tranquil·litat entremig de la guerra europea. Dues dones sàvies i divertides que ens donen un document que retrata tota una època i molts dels seus protagonistes amb un llenguatge expressiu i inoblidable. Recomanadíssima!
