LA MISERICÒRDIA PLENA DE LLIBRES EN CATALÀ.
Veure aquell pati infinit, aquella plaça que duu l’empremta de mil i una batalles, tota coberta de llibres en català és una de les festes grans que els lectors, els llibreters, els editors, els distribuïdors i especialment els escriptors podem celebrar amb focs artificials en aquesta 39ena Setmana del Llibre en Català. Onze llibreries del Gremi de Llibreters de Mallorca ens mostren tota casta de volums en catalana llengua. I aquests dies en una rentrée plena d’editors valents surten molts de llibres nous. Com és tradició, el cronista es dedicarà a influenciar, a adoctrinar, a fer menjades de coco als llegidors perquè s’alimentin dels llibres que recomanaré. Puc dir que no els he llegit de pinte en ample a tots. Però els conec prou per assegurar que són aliments gustosos que donaran obertura, creixença, entreteniment, plaer i coneixement del més alt..
ANEM PER FEINA
Tendal (Lleonard Muntaner), de Sebastià Perelló, és un llibre de poemes que és allò que anuncia: paraules musiqueres refugiades de la intempèrie davall quatre pals i una vela. Si llegiu amb atenció, descobrireu que el poeta és un fabricant de veus que creen una polifonia a la qual cal llançar-se i nedar entre aigües lluminoses i enigmàtiques per assaborir unes savieses que arriben a través de tota casta de diàlegs entre un jo i un altre que desdoblant-se i multiplicant-se saben fer-te volar sense aturall. Apassionant i ple de fervors!
Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines (Illa), de Mateu Morro Marcé. Una feta històrica de la guerra incivil i de la postguerra investigada molts d’anys després per un bon recercador pròxim als successos ha donat una collita magnífica. Dos homes d’esquerra, pare i fill, que s’escapen dels falangistes i les milícies per les muntanyes de la vall de Coanegra, i tot d’encontorns de la serra de Tramuntana, forma un fresc teixit per entrevistes i una extensa bibliografia, amb una escriptura planera i seductora, que ens diuen quatre mots de la veritat que no cal oblidar.
Si un dit assenyala la lluna (Llibres Anagrama), de Toni Pou, és una deliciosa aventura del saber escrita per un amador de les ciències i de les lletres que amb veu ben senzilla i plena de suspens observa, passeja, investiga, dubta, es meravella, confon ficció i realitat i ens dona una obra inoblidable de bon de veres.
Exercicis d’una mà insomne (Lapislàtzuli Editorial), d’Antonina Canyelles. La poesia és, sobretot, densificació del llenguatge per vivificar-lo i vivificar-nos. La Canyelles amb la brevitas dels seus poemes ho acompleix i alhora fa dissabte de la brutor dominadora de la soll social. De la païssa en què viu i mor el seu país. És una agent higienitzant. Un miracle! I se’n desfà molt bé en la fabricació d’un mostrari de sagetes verbals que toquen les connexions més sensibles, més despertadores, més vives. Lletra de resurrecció!
Obra poètica completa. 1953-1993 de Miquel Àngel Riera (AdiA Edicions) i La pell quan plou. Antologia poètica 1972-1996 de Damià Huguet (AdiA Edicions), són dos volums que no envelliran mai i que tot amador de la poesia contemporània catalana ha de tenir sempre a mà. Amb aquest material poètic de luxe podrà gaudir, entretenir-se i aprendre amb dos mestres de les músiques dels mots més perdurables i engrescadors. Els dos poetes partiren de vacances amb n’Ovidi Montllor i en Guillem d’Efak fa vint-i-cinc anys, i ens han deixat les seves dues veus vives. Llegiu-los abans que s’esgotin. Valen l’alegria!
Corfú, Cabrera, Martinica. Breviari d’illes i miratges (Lleonard Muntaner Editor), de Miquel Àngel Llauger. És una raresa de llibre. És també un llibre amb gust de poc, perquè de bo que és el trob massa prim. Es podria definir com una llibreta de notes d’un illòman apassionat sobre el seu objecte de desig: l’illa. Un arxipèlag de fragments (d’illes de lletra?) escrits amb l’enginy, la saviesa i el gust d’un poeta que s’afiquen per tot quan fa remor d’illa, vent d’illa, gust d’illa, i ens desxifren claus i secrets, paisatges i personatges. Amb l’ajuda d’escriptors tan diversos com Defoe i la Woolf, Josep Pla i Lampedusa, Kavafis i Lawrence Durrell, Xècspir i Miquel Àngel Riera. Un llibre per a nosaltres: illòfils!
Eroica (L’Avenç), de Cristina Masanés. El diari d’una dona sensible que vol subjectar el temps i fer-lo transitable, quan comença el confinament. Això, combinat amb una foto del cel al matí i l’escriptura d’un número en una pàgina de llibreta. Amb aquests elements i una cal·ligrafia en què la música i la poesia suren al contrallum, la Masanés aconsegueix arrossegar el lector atent cap a una aventura íntima que li mostrarà les entreteles d’una ànima que batega al ritme de dubtes, de preguntes i de troballes humanals en què podem veure un àlbum incomparable del pas d’un temps marcat.
Fuga mundi (Ensiola), de Mateu Coll, Catherine de Montalembert, Sebastià Perelló, Biel Mesquida i Jean Marie del Moral. És un llibre íntim i delicadíssim. Una escaparata amb la imatge d’una monja, Magdalena, dins la seva cel·la del convent de la Concepció de Palma fa uns cent-seixanta anys, és el tema d’un llibre que presenta nombroses fotografies de Del Moral, combinades amb tres textos que, cadascun amb un punt de vista ben subjectiu, ens donen el panorama de tres miralls d’aquesta monja de clausura que dibuixen els seus encontorns i ens donen la possibilitat, en la poca cosa de l’autoretrat d’una monja en miniatura, del plaer de viure, la pau i la calma. Una conjunció d’allargavistes sobre la clausura i el retir de Magdalena amb la passió i l’entusiasme d’una aventura immortal.
