Encara ens ha commogut. Com és possible? Si és un relat carrincló! Si no hi ha cap element d’acció trepidant! Ni tan sols és un exemple literari d’excepcional qualitat! Si no hi ha gairebé res que sobti! Si ja la coneixem, aquesta història de l’orfeneta i el seu padrí vell de la muntanya, misàntrop, i en Pere, el cabrer analfabet, i la pobra padrineta cega, i la burgesa nina Klara, discapacitada i malaltissa de Franckfurt, i el bon metge solitari, i el ric senyor Sesemann i la severa senyoreta Rottenmeier, des de sempre un tòpic literari d’institutriu poc tolerant... Ens ho sabem tot, de Heidi. I així i tot, hem rellegit amb un gran plaer la nova edició de Nórdica de les seves peripècies modestíssimes en els prats alpins. I no ens n’hem deixat ni una sola línia per llegir. Ni una.
L’edició, vistosa i amb bones il·lustracions no gens interruptores de la lectura de Sonja Wimmer i la traducció correcta al castellà d’Isabel Hernández, inclou les dues narracions que, sobre el personatge, va escriure Johanna Spyri (1827-1901): Los años de formación y andanzas de Heidi i Heidi pone en pràctica todo lo que ha aprendido. L’edició és titula, com tantes de vegades abans, simplement Heidi. I amb aquest títol i amb aquest nom ja està dit tot. Boníssima lectura. Encara és plena, l’obra, d’una preciosa ingenuitat, d’una positiva innocència, d’un optimisme contagiós, de moments de plena emotivitat. Sí, cert: hi ha uns tocs d’adhesió religiosa desmodada, i no s’hi fa cap crítica ideològica, i què? És un clàssic! Als clàssics no se’ls toca! O sí. No podem obviar l’adaptació anime encara vigent que se’n va fer en la dècada dels setanta per a la televisió. Hi treballà un principiant Hayao Miyazaki. Ni volem obviar les seves múltiples versions per al cinema, la darrera de les quals, de 2015, que sapiguem, té la participació de Bruno Ganz.
Per això, perquè no es pot obviar, perquè ja és en l’imaginari col·lectiu de milions i milions de persones de nombrosíssimes generacions, Heidi és un personatge inoblidable de la literatura infantil universal: té caràcter propi, és sincera i lleial, és compassiva i altruista. I sense voler-ho, simbolitza la vida feliç, lliure i idealitzada en la muntanya, la bellesa dels paisatges oberts, el delit de recobrar una sana relació amb la naturalesa en els cims, els boscos i els alpages de la muntanya suïssa. Heidi segurament ha estat la millor promotora del turisme de muntanya. Molts muntanyencs confessen, a mitges empegueïts i fluixet-fluixet, que cerquen experimentar en les muntanyes un indefinible sentiment “heidi”. Quasi res!
