Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

ART

AromArt: mirar l’art amb olor

Sota el regnat de Lluís XIV va florir a París un important gremi de perfumistes que intentaren resoldre els problemes d’higiene a l’època

Espai de l’exposició a Basilea.

Espai de l’exposició a Basilea.

“La millor olor del món és la de l’home que estimes” J.Aniston

La passada primavera, el museu Mauritshuis de La Haya (que entre les seves joies guarda La Llicò d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, de Rembrandt o La jove de la Perla de Vermeer) organitzà una exposició sota el títol “Fleeting, scents in color” per mostrar com algunes obres del mestres holandesos del segle XVII eren capaços de captivar l’espectador amb flaires i essències. Els visitants accionant uns dispensadors d’olors podien olorar aromes i atmosferes d’Amsterdam al 1600: tota una experiència visual i olfactiva per aprendre a mirar quadres amb perfums propis. Per fer una mica de tast, dir que L’art olfactiu comença a revaloritzar-se devers el 1980 quan un grup d’artistes italians, reclamen un espai propi pel perfums i les olors com nou mitjans d’expressió artística.

Anat una mica més endarrere, sota el regnat de Lluís XIV va florir a París un important gremi de perfumistes que intentaren paliar, reduir, amagar, dulcificar el mal olor dels seus habitants per la manca d’hàbits d’higiene a l’època: tot un repte.

Seguint fent passes, al 2014, el Círculo de Bellas Artes de Madrid va presentar l’exposició “El arte del Perfume 1889-2014”, la primera de tot l’Estat espanyol centrada en el perfum com element artístic i al 2015 el museu Tinguely de Basilea presentà l’exposició “Belle Haleine: The scent of art”, sobre l’art de l’olor com a nova tendència artística a la vegada que una nova proposta cultural museística. Arribats al 2019 al museu Louvre vuit experts perfumistes d’arrel del món van intentar imaginar, descriure, expressar l’olor que transmetrien 8 peces d’art com La Victoria de Samotràcia o La Venus de Milo: què vos sembla atribuir a la Victòria de Samotràcia una olor de “femme fatal”?

Aquests dies he tingut l’oportunitat de fullejar el llibre de Federico Kukso Odorama, historia cultural del olor, un llibre de la història aromàtica del món que parla de fragàncies i aromes de la Història de la Humanitat : el vos recomano per despertar i motivar el vostre. Perfums, fragàncies, aromes, flaires i essències tenen la capacitat de traslladar-nos cap al ventall olfactiu de la nostra existència fins al punt que som capaços de reconèixer persones o moments viscuts amb un personalíssim olor que ens obri les portes per reviure records, emocions, sensacions i intensos sentiments guardats dins la nostra memòria olfactiva.

Tanc els ulls, ensum... m’arriba l’olor de mar amb les marines de Sorolla, olor d’estiu amb els gira-sols de Van Gogh, olor de frescor dels nenúfars de Monet, olor de les preciosíssimes liles de Mary Cassatt, olor a natura prodigiosa amb les catifes florals de Gustav Klimt, olor a fruita madura de les cistelles de Caravaggio, olor a roses dels gerros de Monet i Renoir i l’Amaryllis de Mondrian o les alegres flors de Warhol m’anunciaran aromes de primavera i fresques essències florals. Prova-ho! És un plaer olorístic!!

Vivim temps on cal reivindicar, inventar i proposar una manera més immersiva de l’espectador cap al món de l’art: despertar l’òrgan olfactiu cap a l’art pot esdevenir una experiència força interessant i engrescadora per captar tota l’essència de l’art.

‘Jarrón de lilas en una ventana’ de Mary Cassat. VIQUIPÈDIA

‘Jarrón de lilas en una ventana’ de Mary Cassat. VIQUIPÈDIA

AromArt: mirar l’art  amb olor

AromArt: mirar l’art amb olor

Compartir el artículo

stats