Un estudi per recuperar una part de la memòria històrica en el qual es narra l’aventura viscuda per un grapat de mallorquins que s’embarcaren per participar l’olimpíada esportiva i cultural de 1936 i varen desembarcar en una guerra. Sortiren el 18 de juliol de 1936 a bord del vaixell Ciudad de Barcelona i ja ni varen poder posar peu a terra a Barcelona pels enfrontaments de diversos grups que, guerra dins la guerra, es disputaven el poder. Un viatge que havia de durar uns dies es va convertir en una estada calamitosa d’anys i part dels expedicionaris ni va poder tornar. Pau Tomàs Ramis, mestre d‘escola d’infantil és autor de diverses obres sobre l’escola, cultura popular, en especial sobre els gegants, i sobre història, dedicades a l’estudi de la segona república i la guerra civil. En aquesta ocasió ha realitzat una profunda investigació d’aquells fets basant-se en testimonis directes i indirectes i consultant una abundant bibliografia que li ha permès reconstruir l’aventura viscuda per un grapat d’atletes i músics. Aquest llibre ha obtingut el Premi Mallorca d’Assaig 2020 convocat pel Consell de Mallorca.
El llibre es divideix en tres parts: esport obrer i preparació de la Olimpíada Popular; els mallorquins a l’olimpíada i la darrera dedicada a les seqüeles polítiques. La més extensa es dedica a analitzar les aventures i desventures dels expedicionaris durant la guerra civil
A la primera part parla de l’accés a l’esport per les classes populars que fou lent, en principi era patrimoni de les classes adinerades que disposaven de temps i possibilitats per practicar-ne. Fins a finals del segle XIX i principis del XX no es va anar transformant en un fenomen que afectava a tota la societat. L’any 1936 s’havia de celebrar una olimpíada. Barcelona junt a Berlin i altres ciutats era candidats, però com que la tria de ciutat es va fer pocs dies després de l’entrada de la república, el COI es va inclinar per la ciutat alemanya. Berlin va enfocar l’olimpíada com una celebració de difusió de la ideologia nazi. La reacció va fou l’organització de l’Olimpíada Popular de 1936, també amb clares connotacions ideològiques, en aquests cas en contra de la ideologia nazi i feixista.
La segona part, descriu els avatars viscuts pels expedicionaris mallorquins des de que es varen embarcar fins al final de guerra civil i la continuació que va tenir per molts d’ells als camps de concentració a França i un exili a diversos països que va ser molt llarg. Els primers moments varen ser d’un desconcert absolut. Molts dels embarcats eren de partits o simpatitzants d’esquerra. Tornar a Mallorca podia representar posar en perill la seva vida. Decidiren quedar a Barcelona. Transformaren el vaixell en hotel. Molts es varen afegir a l’intent d’invasió d’en Bayo, però varen haver de retornar a Barcelona. N’hi va haver que varen passar a Menorca. La majoria s’adaptaren a la situació de guerra. La Generalitat va proveir diversos llocs d’estada i facilitar l’accés a llocs de treball. Un neguit molt greu fou l’absència de comunicació entre les famílies que havien quedat separades. Arribaven notícies de la repressió, afusellaments, restriccions de tot tipus i no es sabia a qui eren els afectats.
La darrera part descriu la situació al final de la guerra. Judicis, presons, escamots de treballs forçats. En fi, les depuracions de les responsabilitats polítiques.
