Museu
De camí cap al col·legi d’Arquitectes, per escoltar un concert de bons mussis i amics com són Emmanuel Bleuse i Armando Lorente, violoncel·lista i percussionista de la simfònica, respectivament, de camí cap a aquell indret del barri antic, tocant la mar, m’atur a la seu palmesana del Museu Marítim de Mallorca (l’altra és al Port de Sòller), una institució que, a poc a poc, va agafant força i pes. Era necessari començar per baix. Els projectes de fer, d’entrada, un gran espai museístic i de recuperació estan molt bé, però sempre han acabat en un calaix o a la paperera. Ara, per primera vegada, tot i ser de forma tímida, el Museu Marítim és una realitat.
Exposició
·A la zona de Ses Voltes, ran de murada, hi ha aquest espai dedicat a mostrar i difondre el patrimoni que la mar ha donat a Mallorca. Que no és poc. A l’entrada ens rep una de les persones (per no dir, la persona) que més sap de temes mariners de l’illa, em referesc a Manolo Gómez, feliçment recuperat per assessorar, catalogar i mostrar el que tenim. Manolo és un entusiasta del patrimoni marítim. Qualsevol estudi o inventari que es vulgui fer sobre el tema ha de passar per ell. Ho té tot: llibres, papers, documents, maquetes... i si no ho té ell, personalment, sap on es troba cada cosa. Idò, amb en Manolo, gaudírem d’una estona molt agradable contemplant una exposició singular: maquetes de barques fetes amb elements que hem de classificar com a deixalles: taps de suro, trossos de diari, fulles de moro. Una exposició singular i que convido a visitar.
