Elizabeth Gaskell (1810-1865), filla d’un pastor de l’Església Independent i casada amb un ministre de la mateixa congregació. Tenim un jove, Paul Manning, que arriba Eltham, per treballar, com ajudant de l’enginyer, en la construcció d’una línia de ferrocarril. Per recomanació de la família, visita uns parents que viuen a prop, coneixem als Holman, una família formada pels pares i una filla, ell és pastor de l’Església Independent, un home justament estimat i admirat, cinc dies a la setmana es dedica, amb exemplar entrega, a les feines de la seva granja i els dissabtes i diumenges compleix amb les obligacions del seu càrrec, la dona és una companya obedient, eficient i rigorosa i la filla una jove alegre, obedient i plena de curiositats, aquesta curiositat l’ha après del pare, home sempre envoltat de llibres, no només religiosos, té un interès vital per conèixer i aprendre. En aquella casa tot és transcendència, es viu el pas de les estacions i les feines de la granja al ritme de les Geòrgiques de Virgili, de manera pausada i del tot efectiva.
Els Holman acullen l’enginyer responsable de les obres perquè es recuperi d’un mal moment de salut. Un home d’acció que ha viatjat, coneix altres llengües i costums i està immers en els estudis relatius a la seva professió, en veure’s envoltat de l’atmosfera que es respira a casa dels Holman i després de les primeres converses amb el pastor, diu al seu ajudant:
...»y lo cierto es que es un ejercicio saludable intentar que las palabras reflejen el pensamiento de uno, en lugar de pensar solo en su efecto sobre los demás.» pàg. 84.
Vivim el desengany amorós de la filla, que la durà a dies de malaltia i gran preocupació dels pares, vivim la independència del pastor respecte a les jerarquies de l’Església que el visiten durant els moments de màxima preocupació per la filla, la valentia i independència de criteri.
Aquesta novel·la passarà a la nostra experiència de lectors com un cant a la transcendència del moment, la responsabilitat de les persones davant les nostres accions.
Agraïm les notes a peu de pàgina. Tenim a les mans una d’aquelles traduccions que ens fan aturar per la perfecció de les expressions justes. Una recomanació sense reserves. Una lectura a la qual tornarem.
