1521
6 de febrer. El virrei Miquel de Gurrea ordena l’empresonament de Joan Crespí, Joanot Colom, Francesc Colom, Rafel Ripoll, Pasqual Rosselló, Guillem Vich i Pere Bagur. Són menescals de Ciutat que des de fa mesos es reuneix en secret i expressen el malestar per la corrupció i l’injust repartiment dels impostos. “Aquí hombres honrados y valientes, démosles a entender que ya no podemos sufrir más sus tiranías”, paraules de Joan Crespí al gremi de paraires transcrites per l’historiador Joan Binimelis.
7 de febrer. Una gran massa de gent es concentra a Cort i aconsegueix l’alliberament dels empresonats. Joan Crespí, que representa l’ala moderada dels revoltats, es converteix en Instador del Comú. “Pac qui deu” es converteix en el crit reivindicatiu del poble.
15 de febrer. Parteixen cap a València un grup d’agermanats entre els quals hi havia Joanot Colom i el notari Miquel Nebot per conèixer l’organització de la Germania valenciana i poder aplicar-la després a Mallorca.
16 de març. Circular del governador prohibint als pobles celebrar reunions i alçar-se. No li fan cas, el mateix dia, arribaren a la ciutat representants de Valldemossa i Alaró amb intencions d’agermanar-se.
17 de març. Els agermanats destitueixen al virrei Miquel Gurrea amparant-se en un privilegi reial que prohibia que un aragonès governàs les illes.
16 d’abril. S’instituí la Tretzena, institució de govern dels agermanats, com la valenciana “La Junta dels tretze”
10 de juny. Arriben cartes del rei signades mesos abans ordenant als jurats i a l’instador a obeïr a Miquel Gurrea.
29 de juliol. Els revoltats assalten el castell de Bellver i assassinen a Pere de Pacs, governador de la fortalesa, i a varis dels seus familiars.
23 de setembre. Se celebra un Consell general en el qual la facció radical encapçalada per Joanot Colom destitueix a Crespí i l’empresona. Colom inicia importants canvis econòmics com l’anomenada Santa Quitació, que suposà generà un fort malestar entre els censalistes.
16 d’octubre. Joan Crespí mor assassinat a la Torre de l’Àngel del Palau de l’Almudaina. Sembla que el germà de Joanot Colom es troba entra els assassins.
11 de novembre. Comença el primer setge d’Alcúdia, on s’havien refugiat els mascarats, denominació que es donava a la noblesa i gentilhomes oposats al moviment rebel. “Formaron los plebeyos –escriu Binimelis– un ejército de payeses y menestrales de seis mil hombres a pie y caballo con seis piezas de artillería de bronce”.
1522
14, 16, 23... d’abril. Els revoltats maniobren prop d’Alcúdia tallant arbres i segant cultius per tal que la fam obligui als nobles a entregar la vila. Sols l’ajuda dels menorquins evita la manca d’aliments.
1 de setembre. Comença el segon setge a la ciutat d’Alcúdia per part dels agermanats amb 200 homes a cavall i prop de 3.000 a peu.
13 d’octubre. Una esquadra reial comandada per Juan Velasco arriba a la badia de Palma. Atacades pels canons de la ciutat, els quatre vaixells naveguen fins a Alcúdia, on desembarquen les tropes enviades per Carles I per posar fi a la revolta.
29 d’octubre. Les tropes reials conquereixen Pollença i cremen l’església on s’havien refugiat 200 dones i nins. En total moren uns 500 revoltats
30 d’octubre. Gurrea aconsegueix al capdavant de les tropes reials la rendició de sa Pobla.
31 d’octubre. Batalla de Son Fornari. Les tropes del rei derroten els agermanats i en maten devers mil.
Darreries de novembre. Darrera gran batalla al Rafal Garcès, entre Inca i Binissalem, on moren uns 500 agermanats.
Desembre. Les tropes del rei acampen al monestir de la Real i comencen el setge de Ciutat, últim reducte de la revolta.
1523
7 de març. Després de tres mesos de lluita, nombroses desercions i un brot de pesta, els agermanats refugiats a Ciutat capitulen.
20 de març. Una delegació dels agermanats es desplaça a Valladolid per entrevistar-se amb Carles I i explicar-li les raons del moviment. El monarca es nega a rebre’ls i ordena empresonar-los. Dos dels enviats són executats allà mateix. La resta són enviats a Mallorca.
3 de juny. Joanot Colom és tenallat i degollat davant la Porta Pintada. El seu cap quedà exposat dins una gàbia allà mateix fins a l’any 1822. Durant els mesos de repressió s’executaren més de 300 sentències de mort.
18 de juliol. Carles I atorga a Alcúdia el títol de ciutat fidelíssima per haver mantingut l’obediència al rei.
