Els intents de posar l’espècie humana al seu lloc (és a dir, en el mon natural orgànic) han tingut un recorregut llarg, amb fites senyalades, entre les que excel·leixen Darwin i Desmond Morris, amb èxits editorials memorables. La primera edició de L’origen de les espècies es va exhaurir el mateix dia, i de El simi nu, el gran llibre de Morris, se n’arribaren a vendre vint i tres milions, es va traduir a vint i tres llengües i l’èxit fou tan gran que l’autor es va mudar a Malta, per defugir els gravosos imposts britànics!
L’assaig té un plantejament simple: analitzar la nostra espècie amb ulls de zoòleg (Morris era responsable de mamífers del zoo de Londres, havia publicat ja 16 llibres i presentat un exitós programa de natura a la BBC). Les rigoroses descripcions anatòmiques i fisiològiques, les interpretacions evolutives i adaptatives s’exposen amb un text brillant i eficaç. Un extens i detallat capítol dedicat al sexe va tenir, amb seguretat, alguna cosa a veure amb convertir l’obra en un best seller.
És, certament, una relectura (o lectura!) molt recomanable. El bessó del llibre no ha canviat (l’espècie és l’espècie), i és estimulant detectar els detalls que situen l’obra a l’època (1967). Morris considera probable que la humanitat no aconsegueixi arribar al segle XXI, per la probabilitat d’una guerra nuclear (la crisi dels míssils a Cuba era ben recent, la guerra freda ben vigent). No sols hi hem arribat, sinó que ho ha fet ell mateix, ara resident a Irlanda, amb 92 anys i 93 llibres editats.
Voldria afegir dos apunts. Morris insisteix en el risc demogràfic, que pot suposar el col·lapse de la natura i de la humanitat. Docs bé, quan va publicar el llibre, els humans erem menys de la meitat que avui. El segon és la confessió del zoòleg: estudiam l’enorme varietat de la vida animal per la seva bellesa. No de bades l’autor ha repartit la seva activitat intel·lectual entre la zoologia i l’art.
Morris tanca el llibre qualificant-lo de provocador, i que va triar el títol ben conscient que és un insult a l’espècie. No estic segur que el re-lector (o el lector) hi estigui d’acord.