Arracades d’avellaner, un text de Montse Homs, és el premi Guillem Cifre de Colonya de l’any 2020, en la trenta-novena convocatòria d’aquest guardó que és, sens dubte, una importantíssima fita cultural a Mallorca, i per extensió en tot el conjunt dels Països Catalans. L’edita, elegantment, Barcanova. L’il.lustra, amb delicadesa notable, Cristina Zafra que encerta en la figura i el terannà de la guineu Ketti, la narradora, tendríssima, i en les juguetes que es belluguen en tot el relat.
Arracades d’avelaner ens és contat des de la veu d’una mascota, la guineu que conviu amb els humans que li han fet un lloc en la bimbolla d’afectes familiars: els avis, els pares, Lisa, la protagonista. En conjunt, el llibre és un regal per al lector sensible. Ens trobam davant d’un relat que no prové del buit ni de la improvisació; sinó, de la intuició creativa i del sentiment. Transmet calma i és d’agrair.
Feia temps que no llegíem un text per a infants amb un llenguatge que no fos només eficaç. És un dels mèrits del llibre: un llenguatge ric i expressiu, que no només diu, sinó que insinua, i que ens transporta a l’altra banda del mirall, on tot és possible. De mode directe o no, hi ha en Arracades d’avellaner referències o influències d’alguns clàssics dde la literatura infantil. D’alguna, potser l’autora ni se n’ha adonat. No obstant, ens fa la impressió que l’escriptura de Montse Homs respon a un treball acurat i precís. És evident a través de la seva escriptura fluïda i distingida. Agradarà molt als bons lectors i el que és més important: pot contribuir a fer bons lectors. Advertim, però, que tendrà una dura competència amb proses més eficaces, més funcionals i més directes. I més efímeres. La prosa d’Homs pot durar.
Lisa pateix un conflicte: la seva família ha de desplaçar-se a un país molt llunyà i això implica, òbviament, un trencament del seu viure agombolat en un entorn on domina la concòrdia, la natura i l’esperit que la guineu Ketti palesa en gairebé cada frase. No es tracta d’una migració forçada per fam, desesper o conflicte. És un desplaçament sol.licitat. També pot inquietar-nos. L’autora descriu quasi màgicament el procés de coneixença, negació, dòl i acceptació de na Lisa (i de la guineu). Són comparses entranyables les juguetes. Passam de realitat a fantasia en una línia, i no ens sobta fer-ho. La granota Pippes, que vol obstruir, més que odiosa, és patètica. El text és ple de tendresa i d’estones que duren el que cau un floc de neu o una fulla d’arbre. Les estones durant les quals passen les coses que ens fan créixer.
