L’obra d’Elena Ferrante és addictiva. Aquest estiu vaig llegir la tetralogia de L’amiga Genial i un cop acabats els 4 volums no he aconseguit gaudir de cap altre llibre que no fos de l’autora.
Elena Ferrante és el pseudònim d’una novel·lista italiana que manté la seva identitat en secret. Per la xarxa circulen diferents teories sobre qui s’amaga darrere l’autoria dels seus llibres. Hi ha fins i tot qui especula que Ferrante podria ser un home tot i que la majoria de tendències aposten per una dona nascuda a Nàpols.
«Descobrir la personalitat de qui escriu a través de les històries que proposa no és ni més ni menys que una bona manera de llegir», ha comentat Ferrante respecte al misteri que l’envolta. L’autora ha estat considerada una de les millors escriptores d’aquest segle i acumula milions de lectors arreu del planeta que es fan dir «Ferrantòfols».
Des d’un Nàpols eclèctic, Ferrante presenta històries creixents, poderoses i lúcides. Escenaris dramàtics i realitats obscenes que sacsegen i ens fan estimar i odiar cada un dels seus personatges. La Lina i la Lenù, per exemple, protagonitzen una relació d’amistat canviant al llarg dels anys 70, de L’amiga genial fins a La nena perduda.
L’addicció que ha causat l’obra de Ferrante ha estat batejada com «Ferrante Fever» i va més enllà de la tetralogia esmentada. La vida mentidera del adults o la trilogia que comença amb L’amor que molesta causen el mateix efecte d’atracció per una narrativa subtil que retrata sobretot personatges femenins d’una manera íntima i quasi poc convencional.
Si per Nadal heu de fer regals a un lector, els llibres d’Elena Ferrante són una molt bona opció.
