ANNIE ERNAUX, UNA ESCRIPTORA MOLT SENSIBLE.
¶ Per què la qualific així? Ben fàcil, la seva obra és d’una força titànica conjugada amb la delicadesa més fràgil, d’una energia vibratòria sensorial conjuminada amb una gelor de ferro. La vaig conèixer fa dos anys a les Converses de Formentor i vaig comprovar que la vida i l’obra anaven a la par. Ara he passat gust amb Els anys (Angle editorial), amb una traducció primfilada de Valèria Gaillard, en què l’Ernaux, a partir dels seus records i, sobretot, de la seva biografia, ens dona una visió del món que podem compartir amb tots els sentits. Escrita en passat imperfet, en primera, segona i tercera persona, albiram un recorregut de la seva vida des del anys quaranta quan va néixer, fins a la caiguda del mur de Berlín, quan ja és mare i àvia. Llibre que segons l’edat del lector el farà rememorar esdeveniments socials, idees de moda, pel·lícules d’època, fenòmens culturals (el feminisme, la lluita gai, els nous filòsofs, l’acostament al tercer món, l’alliberament sexual, el Maig del 68, etc.). Un text entretingut i revelador escrit amb una brodaria de veus en què el singular i el plural es toquen.
Mathias Enard és un escriptor nat a Niort (França) l’any 1972, que va estudiar a l’École du Louvre on aprengué àrab i persa. Va viatjar i viure molt de temps a l’Orient Mitjà i des del 2000 habita a Barcelona on té un restaurant feniciolibanès, el Karakala. Ha guanyat nombrosos premis literaris i ha publicat en català Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (LaButxaca), L’alcohol i la nostàlgia (Columna), Carrer Robadors (Columna) i Bruíxola (LaButxaca), Premi Goncourt 2015, obres que recoman en la seva totalitat. Ara acaba de treure El Banquet anual de la Cofraria d’Enterramorts (Empúries), que és el diari tragicòmic d’un antropòleg parisí, David Mazon, que s’instal·la en un poblet de França per fer la tesi doctoral, mira de resistir la fredor i la fotgeria que el consumeixen, i agafa tota la informació que pot sobre el veïnats de la zona com si ell fos un entomòleg i la gent del poble una espècie en vies extinció. Això li dona per fer un recorregut tan divertit, insòlit, barroc i irònic sobre la història de França des dels francs al segle XX. Un microcosmos local amb una força universal. Ens fa veure les conseqüències del canvi climàtic, la biodiversitat, la unicitat de la Història del Planeta i ens fa pensar i fer-nos preguntes sobre què representa viure en un poblet al costat de la natura. No és cap espoiler si dic que la treva de tres dies que dona la Mort als vilatans i les celebracions de menjar, beure i folgar que fan són el bessó del text: un homenatge a dos clàssics com Rabelais i François Béroalde de Verville. Un llibre apassionant per llegir amb fruïció i regalar. Recordaré uns mots que em digué Mathias Énard a Formentor quan ens coneguérem fa uns cinc anys i parlàvem de la importància del fet de llegir en una societat de cada vegada més analfabèstia: “Llegir et dona el temps per pensar que no et dona cap altra activitat de lleure. La informació que absorbeixes com a lector d’una novel·la, d’un llibre de poemes o d’un assaig i el ritme amb què l’absorbeixes et genera un pensament, una opinió, que d’altra manera no tindries. Al llegir et posiciones políticament davant d’allò que llegeixes, perquè els textos et fan preguntes. Fins i tot les novel·les d’evasió et demanen un posicionament, i això sempre serà positiu.” Assaboriu l’Énard i, si podeu, escoltau-lo cada setmana a la ràdio France Culture, o llegiu-lo al suplement de lletres del diari Le monde. Un escriptor total!
NICOLE BROSSARD, UNA NARRADORA FASCINANT.
ËVaig conèixer Nicole Brossard quan vaig anar al Quebec fa més de vint anys al Festival de Poesia de Trois Rivières i em va encantar com a persona i com a poeta. “Duc la poesia clavada entre el ventre i el cor”, confessava. Per això la vaig convidar al XII Festival de Poesia de la Mediterrània, en què vaig descobrir les seves qualitats com a recitadora i com a lluitadora per les causes feminista i LGTB. Recoman els diversos llibres que ha publicat en català des del 2015, Instal·lacions (Jardins de Samarkanda), Museu de l’os i de l’aigua (el Gall editor) i I de sobte soc aquí a punt de refer el món (AdiA / Cafè Central), tots traduïts d’una forma exquisida pel poeta Antoni Clapés. Ara acaba de publicar una novel·la molt singular, El desert malva (Lleonard Muntaner Editor), que va sortir el 1987 i es va convertir en un llibre de culte. Dic singular perquè en aquesta obra hi conviuen el poema en prosa, el diari, el relat, els elements biogràfics i ficcionals, la teoria literària i la reflexió filosòfica i moral. El llibre està estructurat en tres parts. La primera és un relat amb el mateix títol de l’obra, escrit per una tal Laure Angstelle i publicat per les edicions del Arroyo (Arizona), on una adolescent Melanie conta la seva recerca de la llibertat a través d’un recorregut pel desert d’Arizona en un cotxe a tota. La segona part, Un llibre per traduir, ens descriu les vicissituds d’una traductora, Maude Laures, que ha descobert el volum en una llibreria de segona mà de Mont-real. Decideix dedicar un any a reescriure’l. La tercera part, Malva l’horitzó, és el llibre “traduït” en què l’escriptura fa voltes sobre el desplaçament de la primera versió del llibre cap a la segona amb tota la riquesa i complexitat seductora i fascinant de la dialèctica entre lectura i reescriptura. A tot aquest caliportal que atrapa al lector, s’hi afegeix un misteriós “home llarg”, que és el responsable científic d’una bomba que està provant en el desert on Melania duu el seu vagareig embogit i al·lucinant. La traducció d’Antoni Clapés aconsegueix una llengua catalana poètica i exultant. Un llibre per a lectores exquisides dels mil i un sexes de l’esperit. Recomanadíssim!
