Lliçó
¶De Psicopedagogies va parlar el professor Climent Picornell el dia abans de cumplir setanta u anys, per acomiadar-se de la Universitat que l’ha tengut com a professor i referent durant més de quaranta anys. Ens trobàrem amics i coneguts a la biblioteca de l’Estudi General Lul·lià el passat 24 de novembre. Abans d’arribar i en companyia de n’Andreu Manresa vaig tenir el plaer de trescar una mica pels voltants de l’Hort del rei, la plaça de la reina i fins i tot entrar al Parlament, en el qual hi havia sessió plenària. És un gust passejar amb n’Andreu, sap de cada racó i cantó de Ciutat. Que si aquí hi havia un forn, que si la madona de tal lloc va morir massa jove, que si l’escultura de Quadrado està massa arraconada… Amb ell vaig contemplar l’escultura Jònica (1989) feta en marbre per Subirachs i en la base de la qual hi trobam uns versos manllevats a Kavavis, del seu poema Jònica: “Per bé que trossejàrem/llurs estàtues./Per bé que els bandejàrem/de llurs temples,/no per això moriren pas el déus”. L’estàtua porta la data de 1983, justament cinquanta anys després de la mort del poeta grec.
Mediterrani
ËDies més tard, una altra trobada em portà de nou a Kavafis. Aquesta vegada amb l’escriptor i periodista Rafel Nadal, amb qui repassam personatges i llibres que han tingut el Mediterrsani com a mar de referència. A més de Kavafis surten a rotlle Josep Pla, Baltasar Porcel, els Durrel, Andrea Camilleri, Thomas Mann, Homer o Predrag Mtvejevic, de qui sempre és obligsat recomanar el seu Breviario Mediterráneo, que edità Destino.