La cronología de WB és d’un tempo normal, si no hagués escrit res. Si ajuntem cronología i producció, estem davant una singularitat diría, per no ofendre ningú, similar a la de Bach.
48 anys, i en algún lloc està escrit que més de 1.200 conceptes. L’explicació és que WB ha esdevingut l’interpret de les tranformacions de la contemporeneitat: la mercantlilització generalitzada, la crisi de l’experiència histórica tradicional, les noves formes cognitives, les propostes estétiques en un context tecnològic avançat.
Benjamin mai no va exposar sitematicament una teoría del coneixement. Just hi ha coneixement a modo de llampeg. Una figura central de la seva metodología és la del coleccionista. No del coleccionista exquisit, sinó del colecccionista drepaire, el chiffonnier, en alusió a Baudelaire. L’espigolador de la cultura.
La sintesi d’aquestes preocupacions metodológiques están a la inacabada OBRA DELS PASSATGES. Els passatges son cases o corredors que no tenen cap costat a l’exterior, igual que els somnis. En el instant en que al home s’el priva del procés productiu, se l’hi ve a oferir el magatzem: el gran magatzem. Les exposicions universals, espectacularització del capitalisme, son l’escenari en el que els fruits mundans del comerç esdevenen motius de celebreció ecuménica amb resonàncies espirituals.
Els habitants de les grans ciutats no són camperols i terratinents traslladats a un decorat de grans avingudes i mostradors. La vida urbana significa una transformació antropològica profunda: la ruptura amb la vida tradicional en tots els àmbits de l’existència.
El Fláneur su submergeix entusiasmat en la vorágine urbana, en el anonimat i el seu misteri. Ès el que es perd en la ciutat, el que no va enlloc, cap objectiu el guía. És el passejant urbà que admira la plétora de mercaderies, en les que resulta invisible el treball necessàri per produir-les.
L’avorriment és l’ocell del somni que cova l’ou de l’experiència. L’experiència que es transmet boca a boca, és la font dels narradors. La narració és la forma artesanal, humil, sincera, tradicional, sàvia, popular, pre-industrial, pre-tecnològica de comunicació entre els homes.
La narració transmet experiencia. Experiència és multiplicitat contínua i unitària de coneixements. Aquesta experiència casi mística ja no és posible. La modernitat comporta un empobriment de l’experiència. El besllum del procés que culmina amb l’ocàs de la narració és el sorgiment de la novel·la a començaments de l’època moderna.
Cada present és interpel·lat per un passat determinat. Al present no li va bé qualsevol passat. A cada present li toca un determinat passat i és exclusiu d’ell. No triem el nostre passat sinó que ell ens tria a nosaltres.
Model radicalment no lineal de la Història, que no està assentat en la secuencia sino en la interrelació. Marx diu que les revolucions son la locomotora de la historia mundial. Però tal vegada es tracti d’alguna cosa completament diferent. Tal vegada les revolucions son la manotada al fre d’emergència que dona el génere humà que viatja en el tren.
Ángelus novus.
