És un peix molt gros en una peixera molt petita. Li agrada recitar poesia, i de poesia en recita per tot arreu. Un dia passes per Montuïri o per Maria de la Salut, Caimari o S‘Horta, i veus un anunci: és ella oferint un recital de poesia. A vegades són cartells en quadricromies, impresos en paper bo, gruixat, setinat; a vegades són simples quartilles impreses en ciclostil. N’hi ha que asseguren que és difícil desplaçar-se enlloc en aquesta illa a on no actuï o no s’anunciï un imminent acte poètico-literari-musical seu. És la Poeta Ubiqua.
És així: posseeix el do de la ubiqüitat. Envalentida pel seu èxit, nedant afanyada dins la seva petita bassa, i sempre amb alguna causa noble per defensar –l’ecologia, posem per cas, o els drets d’una minoria injuriada– ara, fins i tot el fantàstic Fan Club ja ha fet passes per rebre una sessió de poesia, possiblement amb Djs de London. I clar, la premsa se n’ha fet ressò, provocant la ira dels seus rivals, envejosos de la seva fama local.
Sovint he pensat que hi ha psicopaties molt més perilloses que escriure poesia i organitzar actes públics i gratuïts amb recitals de poesia. No hi ha dubte. El problema és que per promoure tota aquesta lírica, la Poeta envia diàriament milers de missatges, whatsapps, emails, i altres formes de missatgeria disponible en les xarxes socials. Twitter, Facebook, Viber, Snapchat. La tecnologia no té secrets quan les intencions són poètiques. Però la trista realitat és una altra: fins i tot els qui en algun moment vam fruir de la poesia i els recitals poètics de poesia de la Poeta hem acabat embafats de poesia i de rebre missatges sobre els seus inevitables i omnipresents versos.
Quan encara s’usaven les línies fixes, la Poeta em telefonava per convidar-me als seus actes poètics. Cap problema, deia sempre jo. Quan la civilització occidental va passar al mòbil, com que els missatges es pagaven, i molt, els anuncis de les seves gires poètiques van disminuir. Clar que en aquell temps era impossible entrar a qualsevol bar de poble de Mallorca i no trobar un cartell de les seves lectures poètiques. Ara enyoram la discreció i la bona educació del paper, les octavetes, fulletons, fotocòpies i programes de festes locals. Aquelles formes arcaiques de publicitat estaven basades en la diplomàcia i el discerniment. S’insinuaven; no s’imposaven. Amb el Whatsapp tot se’n va anar en orris. El dia que els missatges van ser gratis, els sis-cents o set-cents contactes de la Poeta –jo entre ells, ai las!– van començar a rebre sempiterns anuncis de les seves actuacions.
Al principi, vaig pensar que la Poeta sabria discernir que el meu número de telèfon personal no era un megàfon per als seus anuncis lírico-poètics. Però no. El dia que va gosar escriure emfàticament amb majúscules REENVIA AQUEST MISSATGE, vaig decidir venjar-me. Fins en aquell moment, amb ella sempre havíem quedat per xerrar de poesia i prendre alguna cosa a algun bar pintoresc de la Palma d’un temps (Bar Sagrera, Can Vinagre “Antiguo Bar España”, Bar Tolo). Per espantar la inspiració poètica, idò, vaig començar a quedar al Burger King o el Dunkin Donuts. Ella, però, acostumada, ara, als seus recitals al Fan Club ni ho va conèixer que jo la castigava. De fet, aquest locals li van semblar de meravella, perquè sempre ha estat golosa i no té sucre com jo. Ara, per apagar el seu foc poètic, he decidit “cancel·lar-la”, com se sol dir ara; “enemistar-me” del seu grup de FB; anular el meu compte de Twitter; dir-li que m’he apuntat a una secta que rebutja les xarxes socials o que durant sis mesos m’he aïllat per fer una cura d’internet a un centre psiquiàtric de Suïssa. Tot és inútil, tanmateix. Ella continua enviant Whatsapps.
La poesia, l’art i la música –sobretot la música– es devalua quan te l’intenten alimentar a la força amb el Whatsapp com si fossis una oca en procés de generar foi gras. Davant tants d’usos i abusos de les xarxes socials, ¿quina hauria de ser l’etiqueta per anunciar un acte cultural, evitar la intromissió i conservar l’amistat? Comencem per evitar el Whatsapp per a anuncis generals i a just utilitzar-lo per a comunicacions personals.
