No és el primer cop que escric que la urbanització més lamentable per als illencs del segle XX i XXI, és la de la mentalitat. El ciment i l'asfalt ens separen de la terra, és a dir, de la vida (tot i que sempre ens quedarà la mar...). Avui tenim més accés a la natura a traves de pantalles que a fora-vila, la fora-vila que havia estat escola informal de biologia per a tantes generacions. Gran part de la població ha quedat separada del camp i de l'interès per al camp. I, ai!, el camp també s'ha empobrit de vida espontània. Per a la generació dels nostres pares, els animals tant de pèl com de ploma, la immensa varietat dels insectes, d'aranyes i altres animalons, eren cosa pròxima, eren experiència viscuda i eren vehicle de fets culturals, biològics o llegendaris. Una de les lectures d'aquesta estranya temporada que ens ha tocat viure, Les cuques (Julià Guillamon ), té alguna cosa de recuperació d'aquesta riquesa oblidada. L'autor, que evidentment és un amant de la natura amb una solvència entomològica superior a la de molts de titulats universitaris, ens ofereix seixanta capítols el protagonista de cada un dels quals és un insecte (sensu lato: també compareix alguna aranyeta) , o més ben dit, la descoberta o les vivències de Guillamon i vàries generacions de la seva família amb aquest insecte. De manera que la història humana, amb els seus caires nostàlgics, laborals, amorosos i també conflictius i dramàtics, s'estenen com una subtil tela d'aranya a les pàgines del llibre, que constitueix un palimpsest de zoologia i biografia. Un gran encert.
Una altra lectura del temps de confinament que m'abelleix recomanar amb entusiasme és "Pajarero", de Carlos Lozano (Ed.Tundra, 370 p). L'autor és un observador d'aus apassionat, que ens convida a compartir en aquest volum els seus viatges arreu del món (no exagero: de l'Antàrtida a les Svalvard, de Nova Zelanda a Alaska o el Nepal) per a observar uns minuts (i fotografiar en el millor dels casos) una o altre espècie d'aucell, així com alguns episodis de la seva vida de professor d'institut. El gran mèrit del llibre és la bona dosi d'humor que l'amara i evitar els excessos tècnics en que sovint cauen els especialistes. D'ornitologia n'aprendreu poquíssima, llegint-lo; ara, del plaer que es pot sentir amb l'observació d'aus i la descoberta de paisatges (i personal) exòtics, en quedareu ben sadolls, o més ben dit, delerosos d'experiències similars, que no tenen perquè ser a països llunyans. Lozano és un mestre en l'art de riure's d'ell mateix (la descripció d'un incident al Metro de Madrid tot corregint avaluacions de l'institut on treballa és senzillament antològica). No espereu a un nou confinament per a gaudir-lo!
Llibres Embat organitza una presentació rural de "Cuques", a un olivar dels afores de Palma, el proper 25 de setembre a les 19.30 h., a càrrec de l'autor del llibre, Guillem Frontera i Joan Mayol. Informació a Facebook Embat Llibres.
