Les aus tenen amb els humans determinades coses en comú: el bipedisme i el predomini de la vista i l'oïda sobre l'olfacte (dominant a gran part dels mamífers no humans) poden ser els trets més notoris. Se'ns ofereix ara una obra, petita en volum però gran en informació, que ens hi enmiralla en termes de conducta, sociabilitat i, fins i tot, determinats processos mentals. Una proposta per a filosofar amb els aucells.
Una breu presentació dels autors pot situar el lector. Philippe J. Dubois és un acreditat ornitòleg francès, autor de desenes de llibres sobre aus, ornitologia i també fauna domèstica, actualment director de l'editorial Delachaux et Niestlé, la de major trajectòria naturalista d'Europa amb més de cent trenta anys de funcionament. Dubois ha treballat en l'associació francesa d'ornitiologia més important, la Lliga per a la Protecció de les Aus, i ha viatjat per tot el món per a observar i estudiar aquests animals. Es considera que aquest autor ha contribuït a popularitzar i democratitzar l'observació d'aus com a activitat de lleure al seu país. Élise Rousseau és llicenciada en filosofia i literatura, conservacionista activa i autora d'una trentena de llibres sobre natura i animals domèstics o altres temes ambientals, alguns dels quals han rebut diversos premis. És també il·lustradora i fotógrafa.
Aquest llibre és un intent ben reeixit de combinar ornitologia i filosofia: Els autors ens presenten vint i dos petits assajos, basats en el seu coneixement de les aus, amb temes tant diversos com la vulnerabilitat individual, les diferències de gènere, l'estètica, la família, la fidelitat, la llibertat i fins i tot la mort. Les similituds i els contrasts entre aucells i humans els permeten reflexions pregones exposades amb senzillesa. De la solidesa de la base ornitològica dona una idea que el text esmenti quasi mig centenar d'espècies, des de les més vulgars a alguns exotismes i fins i tot un endemisme macaronèsic! Res més lluny, però, d'una redacció pedant: cada aucell compareix per a il·lustrar un comportament o un tret biològic que permeti reflexionar sobre analogies o disparitats amb la nostra espècie. Podríem dir que es tracta d'un petit bestiari, aquells llibres medievals que descrivien les espècies amb lliçons morals o religioses, però un bestiari ben actualitzat, amb una sòlida base de coneixement naturalista i amb una solvent proposta filosòfica. Un llibre de fàcil lectura, que suscita un sentiment plàcid, com un jardí japonés: la senzillesa és producte d'una redacció tan acurada i fonamentada en coneixements actualitzats, com eficient des del punt de vista comunicatiu.
Un llibre, també, de lectura potencialment profitosa. I és que la nostra superba espècie, amb la seva inèdita capacitat mental, les immenses habilitats tecnològiques, el seu domini de l'energia i de la informació, té coses a aprendre de la resta dels organismes de la natura, i hauria d'assumir amb humilitat que podem fer millor moltes coses. Algunes tan simples com rentar-mos a gust, com ho fa una gallina feliç en un bon bany de pols; altres tan sublims com saber gaudir de la vida plenament, del moment present, com el cap-ferrerico que gaudeix de cada llavor que recull i de cada raig de sol, i que no necessita que li ensenyin aquesta veritat, perquè ja la practica: el que fa és viure (p.134).
Fins fa una generació, els aucells sols eren, per als mallorquins i per a molts d'altres humans, un recurs nutritiu: el que més ens interessava eren les seves proteïnes i el seu greix. Dos exemples: s'esperaven amb ansietat els ropits migratoris per incorporar-los a l'arròs brut, i es col·lectaven sistemàticament els ous de gavina dels illots com a aliment. En el pla immaterial, no ens interessava pràcticament res, com a molt, l'atractiu del cant d'algunes espècies dins d'una gàbia. Sols una minoria especialment sensible, poetes i científics, hi saberen veure altres valors, els estètics o els culturals. Afortunadament, les coses han canviat; els aucells són valorats, encara que sigui per una minoria de persones; i els hem d'agraïr que contribuïren a canviar de la mateixa manera la percepció de la natura i el territori: els aucells varen ser l'espurna que va fer néixer el GOB, i la seva tasca en favor dels espais naturals, la biodiversitat i el medi ambient.
Aquest llibre ens proposa una altra dimensió de la percepció de les aus: no es tracta sols d'admirar-se de la capacitat inèdita del Cegall de Mosson de travessar tot el Pacífic, d'Alaska a Nova Zelanda, d'una sola tirada, sinó de relacionar-la amb la capacitat d'orientació dels nòmades mongols, i la completa pèrdua d'aquesta habilitat en els humans sedentaris, com nosaltres mateixos. D'entendre la dimensió humana de la moral davant el cruel espectacle del poll de cucui (espècie de nidificació paràsita), que abans d'obrir els ulls tira fora del niu els ous o els polls dels seus involuntaris pares adoptius. De valorar conductes de parella, d'infidelitats o de conductes parentals compartides o solitàries al llum de les forces selectives de l'evolució. I, sobre tot, com molt bé destaquen els autors en una fonamentada conclusió, que cal entendre que el dia que decidirem protegir de veritat els aucells, serà també el dia que haurem decidit protegir-mos a nosaltres mateixos.
Un bon llibre per a la lectura o per al regal (o les dues coses): Agradarà, i molt, als qui els agraden els aucells; també agradarà als qui no s'hi han interessat, i probablement els ajudarà a interessar-s'hi, perquè descobriran com l'observació dels aucells és també un ingredient per a la felicitat.
