La història, sovint, ha oblidat les dones. L'art les ha relegat a la més profunda foscor de les pintures, a les pàgines en blanc dels llibres i al més absolut silenci de les partitures.
La música de les compositores clàssiques roman, amb freqüència, oblidada en arxius o calaixos sense so. Parlam de dones dotades de gran talent, de prodigis o excepcionalitats, que són més recordades per la seva vida sentimental o sexual que per la bellesa de les seves composicions. Anna Beer ens apropa a la vida d'unes dones plenes de sensibilitat, d'harmonia, de talent, virtuoses, voluntarioses, creatives... Artistes eclipsades per germans o marits que se sobreposaren a regles socials establertes i saberen rompre barreres per donar a conèixer la seva obra, sense deixar el seu paper d'esposes i mares. Beer, a través de les seves vides, també ens apropa als costums i tradicions del seu temps i el seu entorn, als gustos musicals de l'època, al procés de modernització de la composició.
Sobre el faristol, obrim les pàgines i anam descobrint les vuit protagonistes del llibre. Anna Beer ens mostra les seves fonts d'inspiració, la creació de les peces, i els entrebancs que es varen trobar per poder donar a conèixer la seva música. La lectura és agradable i enriquidora al mateix temps, amb un nivell de precisió, minuciositat i claredat remarcables. A mesura que es van girant les pàgines, les històries agafen forma, i el plaer de la lectura t'envolta i atrapa.
Per obrir boca, algunes pinzellades sobre les seves vides i per acompanyar-ne la lectura, alguna composició.
Francesca Caccini va viure a Florència, quan els Medici eren la família més influent. El seu pare Giulio Caccini va saber veure el seu gran talent musical, i per això va dirigir la seva educació entorn de la música. Va debutar en el Palau Uffizi el 1609. Michelangelo Buonarotti, l'escriptor, va ser l'home que sempre va ser al seu costat. Francesca va ser una dona d'un caràcter fort, manipuladora, capaç d'enfrontar-se a tots els enemics de l'aristocràcia florentina. Va viure una època de lluita de poders, d'aliances i de traïcions. I se'n va saber sortir. La liberazione di Ruggiero dall"isola d'Alcina, única òpera que es conserva de Caccini va ser estrenada el 1625. És la primera òpera escrita per una dona.
No molt lluny de la Toscana, a Venècia, va viure Barbara Strozzi, una compositora que sovint és més recordada per la seva vida personal, en certa mesura escandalosa. La seva virtut era la tenacitat, i l'amistat amb algun mecenes va crear entorn a ella un vincle entre la interpretació musical i el llibertinatge sexual. Cortesana o no, avui en dia podem gaudir de les seves obres. Strozzi va escriure àries, cantates dramàtiques, madrigals i duos, molts d'ells per ser interpretats per ella mateixa. Va composar més de cent peces, més que qualsevol compositor del segle XVII. Mentrestant, es pot escoltar la cantata Che si puo faré Op. 8.
Jaquet de la Guerre va formar part de la cort de Lluís XVI, el Rei Sol. Allà va tocar diferents gèneres: l'òpera, el ballet i per suposat, les sonates. Es va casar i es va divorciar. Per escoltar, Cantates françoises, o l'òpera Céphale et Procris, estrenada el 1694.
Mariana Martines -Marianne von Martínez-, el seu llinatge ja ens diu dels seus orígens. Tenia tots els factors per ser reconeguda fora del seu entorn més pròxim. Contemporània de Mozart, amb qui va coincidir i tal vegada compartir algun concert privat, i deixebla de Haydn, va destacar com a intèrpret i cantant. A diferència d'ell, pertanyia a un status social alt: no va patir cap tipus de mancança. Era rigorosa, estricta, correcta en el tracte i en el gust. Tal vegada per això va ser conformista, massa conservadora i va viure enclaustrada a Viena. La seva obra, roman avui, en el millor dels casos, tancada en arxius.
Fanny Mendelssohn, nascuda en una família que promovia les seves aptituds i capacitats innates per la música, quedà sempre a l'ombra del seu germà Fèlix. Malgrat l'oposició d'aquest, Fanny no va deixar de composar, de participar en la vida intel·lectual i cultural del seu entorn. La seva passió, sensibilitat i amor per la música quedà reflectida en el nom del seu fill Sebastià Ludwig Fèlix. Fanny estimava l'art. Es va casar amb el pintor Wilhelm Hensel i no va deixar mai de composar. Va morir als quaranta-un anys en plena producció d'obra musical. Se li atribueixen 466 obres. Entre elles la cançó, Per què les roses són tan pàl·lides.
Clara Schumann va ser una nina prodigi. Diuen que no va parlar fins el quatre anys, però va donar el primer concert als cinc, a Leipzig, tocant d'oïda. La seva relació amb Robert Schumann és una demostració d'amor, de valentia i de supervivència. El naixement de vuit fills i els problemes mentals del seu marit, per una sífilis en la seva joventut, i la seva mort el juliol de 1850, no foren obstacle perquè donàs a conèixer el seu virtuosisme com a compositora. Ja de vídua va seguir fent concerts al costat de Brahms.
Lili Boulanger va néixer en un entorn i moment artístic privilegiat. Va poder estudiar, entre d'altres amb Fauré i Ravel, compositors de moda en el París de principis del segle XX. Va competir en diverses ocasions per aconseguir el Grand Prix de Roma, i el va aconseguir al 1913. Quan el març de 1914 va arribar a la Villa Medici de Roma per passar-hi quatre anys, no s'hi va trobar, i cent tretze dies més tard tornava cap a París. La Primera Guerra Mundial no li va permetre tornar a Roma fins el 1916. Un diagnòstic mèdic que li donava poc temps de vida, tal vegada, fou el desencadenant per tornar a París quatre mesos més tard. Així i tot havia passat de la composició d'òpera a peces religioses i la guerra en podria ser la causa. Va morir el març de 1918. Recomanable el llibre de Bruno Monsaingeon Mademoiselle, converses amb Nadia Boulanger, la seva germana.
Elisabeth Maconchy, amb gran formació musical, dotada d'un gran talent, fou premiada en nombroses ocasions. La seva música reflecteix el dolor i l'odi que li causà la Segona Guerra Mundial. Coneguda pels seus quartets, avui en dia no s'aprecia la importància de la seva obra. La podem recordar escoltant Sea, Moon and Stars, una obra per a soprano i piano.
És obvi que llibres com Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clásica ajuden a reivindicar el paper de les dones dins la música. És un llibre escrit amb gran rigor que a la vegada desperta la curiositat a tots aquells que tenen passió per la música. Recuperar aquestes vuit compositores obri camí. Un llibre excel·lent.
