Los hermosos años del castigo de Fleur Jaeggy, relata els anys de l'autora en un internat. El títol em suggereix els anys passats de nin a una escola que aplicava una pedagogia obsoleta que no estimulava precisament la curiositat per conèixer i comprendre de veritat el mon que ens envoltava. Lectures avorrides allunyades del nostre entorn; ni una referència musical; cap menció al cinema; art?...
Però, poc a poc, la curiositat no s'esvaeix. La curiositat d'aprendre. La curiositat de conèixer, que no és mes que una condició indispensable per accedir a la cultura, com també és important la igualtat d'oportunitats per a totes aquelles persones que no tenen mitjans per accedir-hi. En el cas del que aquí escriu, i per posar una data d'inici d'un llarg recorregut, pot ser tot comença escoltant els Beatles: irradiaven optimisme. Compten els seus biògrafs que tenien una gran curiositat per conèixer tot allò que culturalment fos trencador d'un temps que s'estava morint, de tot allò que fos contracultural. Ells escoltaven amb interès tot el que els semblava nou...i qui més nou i trencador en aquell moment que Dylan, el personatge que va posar lletra als temps que anaven canviant. Personalment, ell em va conduïr als beatnicks. On the Road, de Kerouac; The First Third, de Neal Cassidy; Howl, de Ginsberg; poetes com T.S. Elliot, Dylan Thomas, Arthur Rimbaud... Zimmerman, un curiós.
D'altra banda, i un no sap perquè, però sempre ens envoltem de gent que te els mateixos interessos culturals. Aquelles persones que amb la seva curiositat t'aporten referències que tu no coneixies. Podríem dir que la curiositat dels altres dispara cap a l'infinit la teva pròpia.
És una manera de créixer. Així, a partir d'unes determinades referències, vas descobrint un mon que no s'acaba mai. En el cas concret de la música vas estirant d'un fil que no té fi. És indiferent els tipus de sons que vulguis escoltar. Pots anar del Pet Sounds dels Beach Boys al Kind of Blue de Miles Davis. Pots anar de les Gymnopédies de Satie a la distorsió de My Bloody Valentine en el seu disc Loveless, elogiat per una figura cabdal com Brian Eno. Obres mestres aparentment antagòniques. Podem dir el mateix en literatura, en cinema, en pintura, en arquitectura i disseny...només cal avesar-se a llegir, a veure, a ser agosarat en intentar descobrir. A educar-se. Quan som petits, anem tastant, ens van introduint poc a poc en els sabors dels diferents menjars. Cada cop ens agraden més tipus diferents de sabors. De grans podem arribar a l'excel·lència de degustar l'alta cuina quan ja hem educat el paladar provant un poc d'aquí i d'allà. Pot ser això és la cultura. Educació i curiositat. Si no tenim això, ens morim un poc cada dia.
