COM ES FA UNA COLÒNIA DE ROSA O DE GESSAMÍ? Tot va començar quan memoritzava un poema bellíssim de Kavafis. "DESIGS. Com cossos bells de morts que no han envellit / i els han tancats, amb llàgrimes dins una tomba esplèndida, / amb roses per capçal i llessamins als peus- / així semblen talment els desigs que han passat / sense que els satisfessin; sense una sola nit / de goig que els fos donada, o un sol matí lluent." El vers que parlava de les roses i els llessamins sempre m´ha impressionat i he sentit molt d´enfora una olor apagada d´aquestes flors estimades, i vaig fer unes recerques per saber com es fa un perfum.
Primer de tot cal collir una a una les flors, seleccionar-les, macerar-les, destil·lar-les i fixar-les. És una olor que queda dins el líquid del perfum. Els fixadors que aglutinen les diverses fragàncies inclouen bàlsams, ambre gris i secrecions glandulars de genetes i cérvols mesquers. Aquesta origen animal de certes parts de l´alquímia del perfum sempre m´ha deixat bocabadat. L´art de l´elaboració dels perfums prové del bressol de la nostra cultura occidental: Mesopotàmia. Entre les tauletes d´argila amb l´escriptura cuneïforme dels sumeris gràcies a les quals coneixem avui la seva cultura, les seves creences i els seus costums, s´han trobat moltes receptes per elaborar ungüents i perfums, i a l´epopeia Gilgamesh es troben moltes citacions que fan referència a la perfumeria i a la cosmètica.
A Egipte també els perfums varen tenir una gran importància religiosa i civil. El viatge més conegut per obtenir matèries primeres tingué lloc en temps de l´única dona que ostentà el títol de faraó: nomia Hatshepsut i, en aquesta expedició, entre una gran quantitat de riqueses, dugueren quaranta arbres de mirra que la faraona va fer plantar als jardins del seu palau de Deir el-Bahari. Les tècniques del perfum varen ser desenvolupades pels fenicis -els primers distribuïdors de perfums per la Mediterrània-, pels cartaginesos, pels romans. De l´emperador Neró s´explica que, en algun dels seus banquets, feia caure des del sostre pètals de flors sobre els seus convidats o feia volar coloms amb les ales perfumades, perquè escampassin per la sala les seves aromes. És sabut, que la seva dona Popea es banyava amb llet de somera i, quan sortia de viatge, portava, entre el seu seguici, una rècula de cinquanta d´aquests animals. De l´Aràbia, coneguda pels clàssics com "la terra dels perfums", arribaven fins a les costes mediterrànies les caravanes de camells que transportaven l´encens i les essències als mercats d´Occident a través del desert. El perfum es va escampar per tot Europa durant el Renaixement, i va ser a França cap al segle XIV on es varen conrear flors per elaborar perfums, i des de llavors ençà aquest país es va convertir en el centre europeu de disseny i comerç en perfumeria.
I després d´aquesta breu història perfumera vull fer dues vindicacions. La primera sobre la dona: crec que aquest segle XXI serà el definitiu de l´alliberament de la dona i de la desaparició de la societat patriarcal i masclista. Vosaltres que sou valentes dones dins les vostres vides i treballs sabeu que això demana una lluita sempre seguida (també per part dels homes), perquè les inèrcies seculars encara fan que aquest any mateix ja tinguem nombroses dones assassinades per la violència masclista amb els desastres dels abusos i violacions jutjats a l´Estat espanyol, amb l´escàndol terrible i masclista de la llibertat provisional dels membres de la dita "Manada". I, a més a més hem de tenir presents les xifres milionàries de dones que sofreixen mutilacions, tortures, esclavatges i mort en molts de llocs del món.
Dins aquest manifest per a les dones vull esmentar l´estudi OLFACAT, que han dut a terme l´Hospital Clínic de Barcelona i l´Hospital Municipal de Badalona per analitzar les condicions olfactives i la importància de les alteracions que poden afectar la població pel que fa a aquest sentit corporal. L´enquesta incloïa quatre microcàpsules amb quatre olors típiques, com una aroma floral de rosa, una olor de perfum, una de plàtan i una altra de gas, que l´enquestat havia de caracteritzar i identificar. Un resultat ben curiós: les dones tenen millor sentit de l´olfacte que els homes i menor risc de perdre´l en el decurs del temps. Segons el coordinador de l´informe, el doctor Joaquim Mullol, els resultats obtinguts sobre una mostra de 10.783 persones poden extrapolar-se a l´àmbit estatal i fins i tot europeu. La ciència, que també en la història havia estat molt masclista, s´ha convertit en allò que hauria de ser: objectiva.
I per acabar, en aquests temps de combats ferms i diversos per la defensa de la pau, dels drets humans, en favor de les llengües, de les cultures i de les espècies amenaçades, contra els racismes i les injustícies, a favor del diàleg entre cultures i per una major civilització contra la barbàrie, contra els terrorismes i per la protecció del Planeta, voldria recordar un arbre: l´ametler. Si no hi posam remei, ben prest els nostres ametlerars desapareixeran per la conjunció dels seus enemics: d´una banda, la terrible Xylella, que ataca des de fa anys, primer amb el silenci de l´Administració i ara amb plans institucionals per fer-la desaparèixer. I de l´altra, l´abandó dels ametlerars per part dels conreadors, perquè no donen doblers, i els lloguen o venen a la cobdícia de tants constructors que converteixen il·legalment aquests ametlerars ens dipòsit d´eines i materials de construcció. Amb el silenci còmplice de molts ajuntaments! Foravila és més barat que les naus dels polígons industrials! Quina usura i necromisèria mental! Avui mateix he pogut veure quarterades d´ametlerars enterrats entre grues, totxos, casetones de plàstic per obres, pedres, maresos i graves.
L´escriptor torinès Primo Levi al recull de contes Històries naturals té un relat, "Els mnemagogs", en el qual un vell metge a punt de jubilar-se mostra al seu successor uns flascons on hi ha condensades algunes olors que tenen significació essencial en la seva vida: "Aquesta és l´olor del meu pare, que era diabètic, aquesta, de roques a l´estiu, aquesta és l´olor d´una dona que vaig estimar, etc." Una bella metàfora per dir-nos que cada olor, cada perfum té la seva sintaxi, la seva gramàtica, el seu propi llenguatge que mou els mecanismes del record olfactiu per fer-nos reviure persones, escenes, endrets i històries amb tota la intensitat i la vivor de la memòria viva. I per reblar el clau em ve al cap una frase de mestre Nietzsche quan parlava d´un acte de suprema autognosi: "El meu geni està en el meu nas."
Ja ho sabeu, estimades lectores, teniu cura del nas, lloc de l´olor i d´una part important de la intel·ligència.
I a l´estiu, lectura a voler!
