CONTRA LA VIOLÈNCIA POLICIAL DEL DIA 1-O A CATALUNYA. He de començar aquesta nota protestant amb totes les lletres contra la gravíssima i injustificable violència de la guàrdia civil i la policia nacional espanyola, que van fer un milenar de ferits amb noms i llinatges, contra la població catalana, que només volia votar en un referèndum pacífic. Et treuen el dret de votar i damunt t´apallissen!
Sortosament la majoria de mitjans de comunicació mundials han denunciat la feta i aquí, dins aquesta Mallorca que massa vegades sembla adormida en el somni dels conformats, s´han fet manifestacions convocades per la Taula per la Democràcia a través de les xarxes socials que han reunit uns milers de persones al Born i a la Plaça de Cort.
No he volgut mirar tots els vídeos que per uatzap m´han enviat, no he volgut seguir les imatges de TV3 i la Sexta (les dues úniques televisions un poc objectives), ni he volgut escoltar fil per randa les ràdios, especialment Catalunya Ràdio, amb una Mònica Terribes sensacional per la feina plural i molt ben feta.
Si tingués la frescor d´un jove i la saviesa d´un vell, podria escriure planes i planes comparant aquelles pallisses dels grisos en els llunyans anys seixanta i setanta en una Barcelona antifranquista quan formava part del Sindicat Democràtic d´Estudiants de la Universitat de Barcelona, i les pallisses d´ara amb les porres de sempre i amb eines més sofisticades com les pilotes de goma (prohibides pel Parlament de Catalunya) i els gasos lacrimògens.
No som ingenu (a la meva edat seria ridícul), però allò que l´amiga Muriel Casals en deia, "la revolució del somriures", aquesta revolta tranquil·la, pacífica i ferma d´una gran part del poble català madur i culte, la crec perquè l´he viscuda, perquè l´he sentida, perquè l´he plorada, perquè l´he soferta, perquè l´he fruïda.
I per això he volgut seleccionar, entre tot el conjunt de missatges dins una botella que m´envolten en aquestes aigües que bramen i aquests tsunamis que ens volen arrossegar, unes paraules d´un amic meu dirigides a un policia que diuen en la seva crua descripció una retxillera personal d´allò que va passar a Catalunya l´1-O.
PARAULES DE VERES. Benvolgut XXX [no don el número del policia perquè podria ser delicte, mirau si estam trabucats], no sé com et dius, ni sé d´on ets. No sé si tens muller, si tens company, si tens fills, pares, germans. No sé en quin entorn has crescut, ni viscut. De tu en sé molt poques coses, però molt profundes: sé el color dels teus ulls, d´un marró tendre, de borró d´alzina: ens vam mirar als ulls una bona estona. A mi se´m va fer molt llarga. I a tu? No ho semblava. Somreies i m´insultaves en veu baixa, com abans havies fet amb la meva filla, quan l´arrossegaves per terra, enganxant-la pels cabells. El teu somriure deu ser el mateix que fas servir per besar el front de la teva mare. De tu en conec la força que desplegues quan deixes caure la porra damunt el cos d´una persona indefensa. M´ho vas fer un munt de vegades. Ho vas fer bé, amb precisió: tinc l´esquena, les natges, el braç plens d´hematomes, una ferida oberta a l´omòplat. Em vas esgarrapar amb alguna cosa punxeguda a la mà, quan mirava de protegir-me. Ho vas fer bé, gaudint de la feina. M´ho vas dir, recordes? Et vaig dir si t´agradava pegar gent indefensa i em vas dir que a nosaltres ho faries una i mil vegades. Darrere teu, un oficial de la teva unitat com aquell a qui vam demanar que ens mostrés l´ordre judicial i ens va dir que sí, que ara ens l´ensenyava, però va donar l´ordre que ens estossinéssiu, aquell oficial valent, darrere teu, ens reptava, també somrient, perquè l´anéssim a trobar. Mentrestant la meva dona, a qui també vau fer mal, recollia de terra la meva filla: havia perdut les ulleres, l´havíeu agafat del nas, li havíeu dit puta, zorra..., la meva filla té vint anys, juga a bàsquet, fa voluntariat, estudia relacions internacionals. I la teva filla com és, què fa? Vau entrar a l´escola XXX i en vau sortir amb tres urnes. Us abraçàveu. Alguns policies ens ensenyaven el dit del mig. Feien molt bé la seva feina. D´altres, molt professionalment, encara tenien temps d´atonyinar algunes persones més, per protegir la convivència, s´entén. Mentrestant tu em miraves, i jo et mirava. Em vaig acostar encara més a tu. Gairebé nas contra nas. Vas tornar a desenfundar la porra. Molt lentament et vas enrotllar la nansa al canell i em vas dir, atrás! Aleshores us van donar l´ordre de retirada. Vaig sentir per tu un menyspreu profundíssim, ho admeto. I em sap greu. M´havies fet mal. Havies fet mal a la meva família. A la gent que com nosaltres feia cua en una vorera de Barcelona, davant d´una escola. T´imagines que això t´hagués passat a tu? El teu odi cap a mi, cap a tots nosaltres, ve de dalt. Et manipulen. Des del col·legi fins a l´escola de policia: des del teus oficials fins al mateix rei Felip: tots t´empenyen a l´odi. Tant, que al final acabes arrossegant pels cabells la meva filla i dones la volta al món mostrant la mena d´Espanya a la qual el rei ens vol lligats... Et planyo i et perdono. El dia que vulguis et convido a dinar. Salut! Ara ens toca a nosaltres, catalans, mesurar cada pas. Estem guanyant. Només cal llegir el que diu el món. Que la imprudència no ens faci traïdors.
SENSE COMENTARIS. Aquest text real no és més que un gra d´arena dins les fetes i fets difícils, violents i inhumans que passaren el dia del referèndum arreu de Catalunya. Però vull cantar als milions de persones que en aquestes condicions duríssimes sortiren a votar amarades de coratge i empeses per aquest dret a decidir, que no és reconegut ni per la llei espanyola ni pels governants de Madrid, i que les lleis internacionals, les Nacions Unides i els Drets Humans troben just i necessari.
M´impressionaren les nombroses persones grans, amb problemes de mobilitat, amb molts d´anys damunt, que tota la vida han lluitat i que donaren un exemple de valor insubornable en aquelles condicions de setge.
Recordaré especialment Neus Català, aquesta dona de 102 anys que va estar tancada al camp de concentració nazi de Ravensbrück que, amb el seu testimoni i el seu vot als 102 anys, és un far de noblesa i d´energia, de força i de bondat, enmig d´aquests temps duríssims.
