No emetré un judici sobre el film perquè aquesta comesa correspon als crítics, només tractaré de la qüestió literària.
La versió més difosa de La Bella i la Bèstia és la de Mme Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (1711-1780), que se sol tenir per inventora de la història, però el seu text té precedents clars, de manera que no és original d´ella, que se va limitar a condensar un dels Contes marins de Gabrielle-Suzanne de Villeneuve (1695-1755). La pel·lícula, com sol passar quan un conte s´adapta al cinema, complica l´acció amb fets i amb incidents, hi afegeix personatges, i el farceix dels elements necessaris per a omplir el temps que ha durar la projecció, cada vegada més llarg. Sí que degué tenir present el conte perquè hi coincideix en qualque detall molt particular com és que la Bèstia, quan rep la Bella en el seu palau, entre altres atencions li proporciona una rica biblioteca. Per més que ho vaig mirar en els títols de crèdit, no hi vaig trobar la menció de Madame Leprince de Beaumont ni de cap altre escriptor il·lustre que haja tractat el tema.
Però el relat, en forma simplificada i més d´acord amb la tradició rondallística, se troba en prou versions orals, com ara una de l´Aplec mateix d´En Jordi d´es Racó (Antoni M. Alcover), titulada "Es murterar del rei de França". Les autoritats en la matèria diuen que les versions orals deriven del text de la senyora Leprince, llargament difós a través d´impressions populars. A mi em costava creure-ho, a la vista de la rondalla d´Alcover, molt més a prop de l´estil oral que no del literari, però així mateix vaig trobar un detall que reforçaria la tesi de l´ascendència, més o menys remota, de la versió escrita sobre les orals: a una de les anotacions de la llibreta a partir d´on Alcover elaborà la seva rondalla, la protagonista du per nom justament "Na Bella". A la versió que Alcover publicà pren per nom Catalineta, que és més propi de les heroïnes de les rondalles mallorquines.
Sia com sia, l´argument de La Bella i la Bèstia ha encaixat molt bé dins la tradició oral. Els catalogadors l´han situat dins el cicle "Psique i Cupido" i li han assignat el número 425C del catàleg de tipus Aarne-Thompson-Uther. La característica que el defineix és que l´heroïna, quan ha anat a ca seva a visitar la família, amb consentiment de la Bèstia, s´hi entretén massa temps i quan retorna al palau d´ell el troba a punt de morir. La promesa que li fa de casar-s´hi l´allibera de l´encantament i el transforma en un príncep, bellíssim, no cal dir-ho.
A la rondalla d´Alcover, incomparablement més simple que la pel·lícula, l´heroïna molt prest se troba a gust en companyia del drac amb qui conviu. De tot d´una, el drac ja se comporta com un ésser afable i de maneres molt correctes. La meva estimadíssima Maria Aurèlia Capmany em va ensenyar un axioma que he recordat sempre: l´amor, va dir, comença amb el respecte. Jo li vaig demanar si me´n podia posar un exemple i em contestà: "Es murterar del rei de França" de l´Aplec d´Alcover.
Els qui volgueu llegir aquesta rondalla la trobareu en el tom XXII de l´edició popular en vint-i-quatre. Degudament catalogada com a 425C, acompanyada de les notes d´Alcover preses dels narradors orals que la hi contaren i amb els meus comentaris, la trobareu en el tom III de l´edició de l´Aplec que venim preparant amb el meu col·laborador Jaume Guiscafrè.
