Més llibres a voler

I com que m´han insistit alguns lectors apassionats que fes una llarga llista, m´he decidit a acaramullar una devora l´altra nombroses obres que ens poden fer tornar més intel·ligents, més bondadosos, més feliços i més lliures. I més guapos!

Mística conilla (Edicions de 1984), de Jordi Lara. Un llibre amb sis narracions que t´agafen i et transporten cap a llocs on no havies pensat mai estar. Una escriptura impecable, plena d´imaginació i d´energia. Manual per a dones de fer feines (L´Altra Editorial), de Lucia Berlin. Universos de cada dia convertits en faules del coneixement plenes de valors secrets. Assedegats. Dos poetes transsilvans (Adia Editor), d´Ion Muresan i Ioan Es. Pop. Dos poetes de soca-rel, traduïts magníficament per Xavier Montoliu, que ens mostren que la música croata dels versos és plena d´ecos, d´amors, de tristeses i de vida ardent. El camí que porta a ciutat (Edicions de la Ela Geminada), de Natalia Ginzburg. Traducció estupenda d´Alba Dedeu d´una escriptora que ens fa viure la distància entre el desig i la realitat, la solitud, la innocència de la protagonista, la frustració de la revolta. Els papers d´Aspern (L´Avenç), de Henry James. Una traducció saborosa de Joan Sellent que ens conta la història d´un home que cerca els manuscrits d´un poeta mort en un palau de Venècia on viu la que va ser la seva darrera amant, una vella tancada allà amb la seva neboda. Apassionant! Cançoner (Proa), de Francesco Petrarca. Una versió estupenda del poeta Miquel Desclot d´un clàssic fundador de la poesia moderna en una edició bilingüe i íntegra extraordinària. Wunderwaffe (Els Jardins de Samarcanda), de Jaume Munar Ribot. Poema unitari fet en versos heptasíl·labs que és un diàleg interior, un diàleg socràtic d´un individu situat entre els estereotips del segle XX i els tsunamis del segle XXI. Un llenguatge dens i matisat per dir-nos, entre d´altres molts silencis, que el llenguatge és una eina de dominació i la veritat un artefacte dels poderosos. Filosofia incandescent! La balada del cafè trist (L´Altra Editorial), de Carson McCullers. Una traducció clara i serena de Yannick Garcia que ens posa a l´abast la història de la senyoreta Amèlia que regenta el cafè que és punt de trobada de la gent d´un poble del sud dels Estats Units. Un fascinant i terrible triangle amorós bellíssim. Clínica de l´abandó (Els Jardins de Samarcanda), d´Ada Merini. Una traducció vivíssima de Meritxell Cucurella-Jorba (XII Premi Jordi Domènech de traducció de poesia) que ens fa sentir el dietari íntim d´una dona que passa de la follia a la mística, de l´amor fou a la carn més sensible on la ferida no s´acaba de tancar mai. Poemes amarats d´una lucidesa profunda travessada de llamps existencials. Lliçó d´alemany (Club Editor), de Siegfried Lenz. Molt ben traduït per Joan Ferrarons, ens conta com Siggi Jepsen, el fill petit d´un policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d´alemany els posa una redacció sobre "les alegries del deure". Ell diu que no és que s´hagi negat a fer-la, però les coses que vol dir són tantes que s´estima més fer una temporada d´aïllament i escriure tot el que un tema així li pot provocar. Gos. Vida de Rainer Maria Rilke (Galàxia Gutenberg), d´Albert Roig. Amb la seva escriptura plena de precisió i exactesa Roig ha cercat persones i esdeveniments històrics que li donassin el deixant d´una biografia. Ha trobat dades mínimes que han enriquit la visió de Rilke a través de materials complementaris com pròlegs, epílegs, cartes, citacions, poemes i la visió dels seus traductors. Ha marcat amb excel·lència els temes centrals d´un poeta que ja és un clàssic. Versions a peu d´obra (Núvol), de Shakespeare. Un conjunt de traduccions fetes per l´especialista Joan Sellent que recull el major nombre d´obres publicades de Shakespeare. Algunes estrenades i amb comentaris magnífics dels seus directors com Sergi Belbel o Xavier Albertí. "És com si Shakespeare ho hagués escrit ahir i en català", diu Carme Portaceli. Nens de llet (El Cep i la Nansa), de Damià Bardera. Aquest funàmbul del conte ens ofereix un nou recull de meravelles en què la tortura i la tendresa es donen la mà. Una escriptura que toca el sadisme i la innocència, el sarcasme i la puresa tot amb una moral de la lletra impecable. La cremallera (Males Herbes), de Martí Sales. Un poema que és més que un riu biogràfic o una selva de sentits sobre la ciutat i els seus exploradors. Un munt d´històries en què l´amor ho pot tot que s´entrellacen en els versos que brillen com a neons dins la nit fosca. Neons fosforescents i que s´encenen i s´apaguen. Mai no és tard (Vinyoliana) (Publicacions de la Universitat de València), de Josep Piera. Una indagació del poeta Piera sobre el poeta Vinyoli: la correspondència, els llibres de Vinyoli i un diàleg intermitent que tingueren entre 1978 i 1981. Entre línies apareix l´evolució humana i poètica de Piera i la seva manera de llegir i interpretar Vinyoli i la poesia catalana de les darreres dècades. Una tomba per a Boris Davidovic (Angle Editorial), de Danilo Kis. La brillantíssima traductora de l´eslovè Simona Skrabec ens ofereix un text extraordinari d´aquesta obra mestra del segle XX. Set relats de personatges esclafats per règims totalitaris que destrueixen la llibertat de pensament. Una lectura que ens fa entendre el poder absolut i el mal. La prosa de la vida. Fragments filosòfics II (Fragmenta Editorial), de Joan Carles Mèlich. El filòsof i escriptor Mèlich declara des del principi: "Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi." I ens ofereix una filosofia que recorre més a les imatges i figures de ficció que als conceptes i les categories de la metafísica. Un pensament del singular, les situacions, les relacions i el temps que no et deixa indiferent mai.