TORNEM-HI TORNA-HI. La llista d´obres per recomanar és infinita. Però com que som ordenat tornaré a fer una llista de títols i escriptors que crec que poden ser molt profitosos per acabar i començar l´any. Un poeta eslovè, que m´ha fet conèixer l´amiga i excel·lent crítica Simona Skrabec, serà la festa literària inicial.
Balada per a Metka Krasovec (Labreu Edicions), de Tomaz Salamun. Una poesia que et sorprèn, que fuig dels lloccomuns i dels estereotips, que troba metàfores inesperades, impossibles, magnífiques, que et desconcerta i t´estimula, que et mostra a poc a poc el mecanisme humaníssim del seu llenguatge. Matèria verbal d´un adolescent fill de la Segona Guerra Mundial que ha crescut dins el comunisme iugoslau, aquella atmosfera asfixiant on calia alimentar-se de la consigna, de l´ordre establert, del pensament captiu i de la grisor de la dictadura. Ell fuig amb la seva poesia que desplega la provocació, l´estirabot, la contradicció oximorònica, la bipolaritat de la figura del mateix poeta contrari a qualsevol veneració dels autors que representin els "valors intocables de la pàtria". La traducció de Simona Skrabec és esplèndida, i també l´epíleg de la traductora que contextualitza l´obra i la vida del poeta. Finalment un glossari facilita la comprensió dels referents inclosos en els poemes. Gràcies, Simona! Estremidor!
L´hora de despertar-nos junts (Edicions 62 en català, Seix Barral en castellà), de Kirmen Uribe. El millor autor en eusquera de l´actualitat. El vaig dur dues vegades al Festival de Poesia de la Mediterrània per l´energia poètica que imprimeix a la seva literatura. En aquesta novel·la (la tercera: recoman també Bilbao-New York-Bilbao, la primera, i El que mou el món, la segona) ens conta la vida de Karmele Urresti i el trompetista Txomin Letamendi. Amb aquest leitmotiv podrem recórrer la història basca, espanyola i europea del segle XX. Karmele quan esclata la guerra incivil espanyola s´exilia a París on coneixerà el seu marit. Viuran a molts de llocs -Caracas, Barcelona, Madrid- i coneixeran molts de personatges -Eisenhower, Thomas Mann, F. D. Roosevelt, José Antonio Aguirre, Manuel Sota- i passaran moltes de vicissituds. L´escriptura seductora i ben travada d´Uribe sap convertir el llibre en una mescladissa de tintures que passen de la novel·la negra a la novel·la d´amor i la novel·la històrica conjugades en un ritme que ens arrossega fins a la darrera plana. Apassionant!
Breviario de saberes inútiles. Ensayos sobre sabiduría en China y literatura occidental (Acantilado), de Simon Leys. Un llibre que es llegeix com un banquet de savieses escrites per un home que ha sabut conjugar els sabers occidentals i orientals. Leys va estudiar dret a Lovaina i llengua i literatura i art xinesos a Taiwan i Hong Kong. A l´escola de Hong Kong, batejada per un condeixeble com a "Escola d´Inutilitat", va viure uns anys de gaudi i fruïció on va descobrir que aprendre i viure eren una mateixa cosa. En aquests assaigs, que es llegeixen com contes de les mil i una nits, toca un conjunt de temes ben heterogenis i entretinguts: ens conta la força de Don Quijote com una màquina de guerra contra els llibres de cavalleries, s´introdueix en la literatura francesa amb grans mestres com Victor Hugo i Balzac, després ens dóna un conjunt de reflexions originals sobre autors tan diversos com Orwell, André Gide i Evelyn Waugh, critica la publicació pòstuma de la darrera novel·la de Nabokov, ens descriu aquell àngel de la bondat que fou Simone Weil. I després, en la segona part, ens desplega tot de panorames sobre la Xina i la seva cultura: ens conta com funciona la cal·ligrafia xinesa, el confucianisme, l´art d´interpretar inscripcions inexistents escrites amb tinta invisible en una pàgina en blanc, el genocidi cambodjà i fins i tot l´aventura del savi Roland Barthes a la Xina. Dedica una part a la mar a la literatura francesa, segueix el deixant de Magallanes i ens explica les peripècies dels nàufrags de les Auckland. Finalment ens dóna la seva idea sobre el que hauria de ser una universitat. Un llibre fastuós que recoman als curiosos de la bellesa. Original!
La Triomfant (Llibres Anagrama), de Teresa Cremisi. L´autora va començar a treballar a Itàlia als mitjans de comunicació i a l´editorial Garzanti. A París ha estat directora de Gallimard i Flammarion. Ara dirigeix un holding de les dues editorials i treu la seva primera novel·la. I ens sedueix amb la història d´una dona d´imaginació portuària que s´assembla bastant a ella mateixa. Una nina de pare italià i mare amb passaport britànic que neix i creix a l´Alexandria de la postguerra que era un calidoscopi de cultures. El pare li conta la història d´una batalla naval a la badia d´Abukir del 1798 i allò desperta la seva imaginació per les aventures marineres. Llegeix els clàssics, la Ilíada, l´Odissea, l´Eneida, que la trasbalsen i la porten cap a territoris fèrtils per al pensament, viatja per la Mediterrània amb l´Esperia i allò la marcarà per sempre, coneix autors exquisits en contacte amb cultures properes com Lawrence d´Aràbia o Kavafis, creix en saviesa i es converteix en una dona adulta. La nacionalització del canal de Suez fa que la família hagi d´emigrar. S´estableixen a Milà i ella comença a entendre que des de llavors vagi on vagi sempre serà una estrangera. El descobriment de l´aventura de La Triomfant, una corbeta que va prendre possessió de les Marqueses, serà la clau d´una altra aventura marina excitant i mesclada amb allò que forma la sal de la vida: els paradisos perduts. Saborosa!
El navegant (Proa) de Joan-Luís Lluís. Escriptor de Catalunya Nord que m´entusiasma. Recoman abans de res els llibres Xocolata desfeta. Exercicis d´espill (2010), El dia de l´ós (2004) i Aiguafang (2008) i Cròniques del déu coix (2014) que són petites joies d´una escriptura no per experimental menys entretinguda. Amb El navegant ens conta la vida d´Assiscle Xatot, un superdotat de la lingüística que amb poques paraules ja pot aprendre un idioma sencer, que va néixer a Perpinyà a mitjan segle XIX. Les aventures que li succeeixen són de cine: primer el trobam a París després del desenllaç de la guerra franco-prussiana, veim la creació de la Comuna i partim d´aquell infern embarcant-nos amb ell cap a Nova Caledònia. No cregueu que aquest lloc cantat per les agències turístiques com un paradís serà un lloc serè per al nostre protagonista, que continuarà les seves desventures i aventures entre els colons europeus i els indígenes canacs. Un llibre que sense aturar en cap moment el ritme frenètic es converteix en un espai de coneixença i reconeixement de l´ànima d´un individu excepcional. Encantador!
