I ha d´entretenir. La molt bona narració per a joves Estimat Leo, de Miquel Arguimbau i Daniel Arguimbau, satisfà aquestes expectatives. Aquí hi ha una colla d´adolescents ja de camí cap el primer tast d´una notable maduresa que s´embolica en una xarxa de relacions pròpies de l´edat i de la vida social. Podrien esdevenir un (melo)drama o una caricatura costumista, si no fos per la intel·ligència i les positives actituds amb què els autors han sabut dotar els diferents personatges, i per la gràcia amb que estableixen els lligams entre ells. Per aquestes qualitats, tots es fan entranyables, com si fossin coneguts nostres, parents, els amics que voldríem. El llibre és clar, optimista. Hi predomina un sentit ètic profund, amerat d´afectes i d´empatia. L´amistat és un valor, i la franquesa. Naturalment, ho és l´amor naixent en l´època potser més tumultuosa del desenvolupament individual a casa nostra.
El que es descriu en les pàgines d´Estimat Leo podríem haver-ho viscut nosaltres o els nostres fills. Tots ens reunim (o hem pogut fer-ho) amb amics i familiars per veure partits de futbol televisats. Entranyables, ja s´ha dit: els pares de n´Adrià, na Sara, en Pol, l´amic italià, el periodista argentí xerraire Gardelo, na Mònica, el padrí vell... Poques escenes -el llibre se´ns ha fet curt-, però absolutament ben trenades. Tot és versemblant. I en tot el llibre, l´esport -el futbol- com el que hauria de ser: una pràctica de la vida amb l´aprenentatge i l´assumpció dels valors que poden fer més fàcils les relacions entre persones, un joc lleial, on és possible guanyar o perdre, i on és imperatiu saber acceptar les derrotes sempre que haguem treballat amb coratge i noblement fins el final de cada partit.
En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd, de Toni Sans i Rubèn Montañá (que també aporta les simpàtiques il·lustracions), és un relat que ens fa somriure. En l´inici ens recordarà alguna pel·lícula protagonitzada per agents d´una organització secreta, i això enganxarà els lectors més joves, que hi trobaran un referent. Aviat, però, l´acció es fa nova. Tot el relat és ple de bon humor. I els personatges -en Benjamí, l´agent Zero a l´Esquerra, Mrs. Teaspoon, el professor de matemàtiques, els jubilats que miren l´avenç (o no) d´una obra al carrer, la mare d´en Benjamí, el poderós empresari..., van i vénen, interactuen en situacions que mostren l´absurditat del consumisme i les circumstàncies injustes que el sistema econòmic dominant crea. El llibre conté, doncs, una crítica severa, però, expressada benvolentment, al sistema. Molt ben redactat i dinàmic, el text és de lectura ràpida i agradable.
Les dues obres han ben guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya de 2016, i les edita amb cura i bon gust Barcanova. Casualment, han estat escrites per dos autors cadascuna. Complicitats gojoses que no desmereixen la llarga trajectòria de qualitat d´una convocatòria que, al 2017, assolirà la XXXVI edició.
T. SANS I R. MONTAÑÁ
En Benjamí i el semàfor
que mai no es posava verd
BARCANOVA, 184 PÀGINES, 12 €
M. ARGUIMBAU I D. ARGUIMBAU
Estimat Leo
BARCANOVA, 96 PÀGINES, 11,50 €
