En qüestió de segons, tot cobra sentit. Hi ha una recompensa en metàl·lic (trenta mil euros) i sobretot el gran honor, el reconeixement de ser el creador musical de l´any.
La telefonada l´agafa a Suïssa, a on viu des de fa uns anys. Quan s´hi va traslladar -no fa gaire, realment, i per raons purament familiars- tots els amics ho van trobar estrany en el sentit que sol ésser inaudit traslladar-se a un país estranger als setanta anys. Però, un moment: ¿hi ha qualcú que realment es cregui que aquest compositor hagi nascut, com diuen els diccionaris i altres obres de consulta, el 1943? I si l´edat d´aquest compositor ens fa dubtar, la seva carrera musical, polièdrica i omnívora, també ens deixa un poc astorats. ¿Qui és realment Parera Fons? ¿Quins dels seus múltiples caires domina els altres? ¿És possible no renunciar a cap d´ells i acceptar-lo com a una geometria irregular i fascinant?
Fa cinquanta anys, en el seu Manacor nadiu, Parera Fons era un jove amb formació clàssica i les influències usuals de la música comercial que el turisme i la ràdio començaven a introduir a la Mallorca rural i agrícola d´aquell temps. A Mallorca, molts joves s´havien ficat al cap la idea de formar un "conjunt" i anar a tocar pels hotels. Al mateix temps, però, aquests joves eren la primera generació que redescobria la seva llengua. Així, Parera Fons participaria en l´explosió musical i cultural de la Nova Cançó i seria el primer mallorquí en enregistrar una cançó en català, "Tot ja és mort", amb lletra d´Antoni Mus.
Quan Parera Fons va traslladar-se a Barcelona va començar a treballar com productor musical, una feina que l´omple d´orgull. Despreocupat per categories, és, recordem-ho, un animal omnívor. Ser músic per a ell és ser cantautor, productor, compositor per als escenaris clàssics, fins i tot pianista acompanyant. Si hi ha una cosa que ell no és, crec jo, és l´artista tancat en la seva torre d´ivori, allunyat del món i les necessitats del públic. Parera Fons és músic com Josep Pla era escriptor: fer música, mirar de viure de la seva professió i fer que el seu art arribi al públic. Guanyar-se la vida amb la música, com sap tothom que no s´hagi refugiat darrera unes oposicions, és molt difícil, un repte en sí mateix i això va ser des d´un principi el gran objectiu de la seva vida.
El Premi Nacional ha reconegut tots els caires de la carrera de Parera Fons però ha destacat la seva òpera María Moliner estrenada recentment a Madrid fa uns mesos i que el Teatre Principal muntarà a Mallorca pel maig del 2017. El Premi també reconeix la dedicació del compositor a la música vocal de concert, el Lied. Repassant la llista de cantants que han interpretat les cançons de Parera Fons, podem quedar bocabadats perquè tots els cantants importants dels escenaris internacionals han inclòs en el seus repertoris les seves composicions: Josep Carreras, Montserrat Caballé, José van Dam, Cecilia Bartoli, Joan Pons i tants altres.
¿Què hi troben aquests indiscutibles mestres del cant a la música de Parera Fons? Primer, Parera Fons té un ull literari altíssim, els anys de formació amb Mus i Guillem d´Efak, entre altres, han deixat una empremta perdurable e intensa. Tots els texts que Parera Fons selecciona són d´elevadíssima qualitat i d´un gust eclèctic, ample i, clar està, omnívor: Gil de Biedma, Joan Alcover, Marguerite Yourcenar. Com a compositor, Parera Fons intueix les possibilitats d´un text i quan ja s´hi ha capficat, explora les possibilitats fonètiques i els ecos significatius de cada paraula, identifica aquelles parts del poema que tenen més voltatge, l´ull de l´huracà, el magma del volcà que fa que cada poema sigui elèctric. Així, la música d´aquest compositor omnívor de Manacor raja eloqüent i natural, no s´imposa al text, sinó que el glossa i l´accentua aquí i allà. Li dóna ombres, matisos. Quina sort per a tots que un Premi de categoria hagi sabut reconèixer tots aquests mèrits!
