¿Com és possible que les enquestes d´opinió s´equivocassin tant, mentre que aquest trist trobador amb el simple murmuri de la seva veu -un hipnòtic i monòton sac de gemecs- hagués previst tan lúcidament la desfeta electoral? Davant l´al·luvió del populisme més ensordidor, els seus escrits, especialment les lletres de les seves cançons, misteriosament, ja ho havien pronosticat tot!
L´emblemàtica cançó "Everybody Knows" repeteix: "Ho sap tothom que els bons han perdut / Ho sap tothom que a la brega hi va haver estafa / Els pobres romandran pobres, els rics rics / És sempre així i ho sap tothom". I a aquestes paraules profètiques escrites el 1988 i cantades tantes vegades per ell i per altres, just se li podrien afegir aquelles altres del mateix any que entonen: "Podríeu dir que estic amargat però vos puc assegurar / Els rics tenen els seus canals dins els dormitoris dels pobres" ("Tower of Song"). I alguns anys desprès, el 1992, publicaria aquella altra cançó que com un oracle prescient dictamina amb profund pessimisme: "Donau-me altra vegada el mur de Berlin / Donau-me Stalin i Sant Pau / He vist el futur, germà: matar".
Probablement me n´he deixades algunes de molt més idònies, però realment no és difícil trobar enervants paral·lelismes entre els texts de Cohen i el moment polític actual. Des del seus primers llibres de poesia, els seus àlbums i fins i tot aquella novel·la experimental, de culte i pre-postmorderna, La bellesa dels vençuts (Beutiful Losers, 1966), Leonard Cohen ha articulat com molts pocs artistes el sentiment de dislocació espiritual, de desplaçament anímic. Se l´ha acusat de ser un adolescent privilegiat i perennement malhumorat (de fet, ho va ser) que idealitza i estetititza el desencant, l´spleen. Cosa d´això hi ha, però és impossible no veure la utilitat de les veus com la seva que canten i enalteixen la derrota: tard o d´hora tots ens hi podem sentir identificats, sigui en un moment baix de l´adolescència o davant el catastròfic fracàs de la democràcia en els EUA.
Els escrits i la música de Leonard Cohen instiguen amb desarmant simplicitat sentiments que, per obvis, poden arribar a passar desapercebuts. No hi ha, en les seves lletres i poemes, aquella precaució i vergonya que poden demostrar alguns escriptors professionals, la por a fer el ridícul, l´ansietat de dramatitzar els sentiments que descontextualitzats podrien semblar infantils. Cohen se salva perquè disfressa el sentimentalisme amb un rigorós minimalisme formal. La seva veu monòtona de baríton seriós, fred, masculí; el seu look de rabí hipster amb el capell de fedora i la severitat obscura del seu conjunt de sastre; el seu grup instrumental molt senzill i limitat. Les seves deficiències tècniques acaben essent un valor positiu: sense virtuosisme instrumental, se conforma amb un acompanyament de guitarra simple; sense veu, opta pel murmuri, el xiu-xiu. El 2011, quan va rebre el Premi Príncep d´Astúries, va dir amb gran eloqüència que si es vol "expressar la gran i inevitable derrota que ens espera a tots, s´ha de fer dins els límits estrictes de la dignitat i de la bellesa". Sens dubte, ell ho va aconseguir.
El minimalisme formal, però, s´equilibra amb un immens mapa d´al·lusions, transformant-se en un maximalisme temàtic. Les freqüents referències a la religió s´anivellen amb poderoses llambregades pornogràfiques: "Me la mamaves en el llit sense fer" ("Chelsea Hotel #2", 1974); "Dona´m crack i sexe anal" ("The Future", 1992). La seva cançó més famosa, per exemple, la ultra coneguda "Hallelujah" (1988), dibuixa un bíblic Rei David, distret amb la seva arpa reglamentària, que temptat per una dona, sucumbeix al plaer carnal.
La gran victòria de Cohen és que a pesar de recitar monotemàticament els encants del desencant, no cedeix davant els contratemps i deixa lloc per a l´esperança. Pels qui vivim en els EUA, una altra famosa cançó de Cohen, "Anthem" (1992), una vegada més pot donar-nos confiança que, desprès del malson de les eleccions, tot pot millorar. "Tocau les campanes que encara poden sonar / (...) Totes les coses tenen un crui / Per on hi penetra el llum".
