Efectivament, l´Orquestra Simfònica de les Illes Balears i les altres orquestres professionals de l´Estat han assegurat els seus pressuposts i conseqüentment han pogut oferir temporades estables i de qualitat. Naturalment, per arribar a aquesta bassa d´oli, els músics han hagut de passar per retalls salarials i altres sacrificis. I el públic també s´ha sacrificat: durant els anys de crisi forta (2011-14), les temporades es van acurçar i els solistes internacionals van desaparèixer, entre altres indignitats. La gran pregunta, ara que tot pareix anar vent en popa, és si els problemes s´han apedaçat provisionalment o si les solucions seran permanents.
Llegint la premsa internacional aquests dies és impossible no ser un poc pessimista. Els francesos hauran de pagar 534 milions d´euros per la gran sala simfònica de Jean Nouvel, quan se n´havien pressupostat 173. A l´altra cap de l´Atlàntic, la Simfònica de Fort Worth (Texas) ha anul·lat la seva temporada de concerts. Fa quinze mesos que els músics i la gerència estan en negociacions i encara no han arribat a cap acord. L´orquestra, a més, té un dèficit mig anual de 700.000 dòlars i l´administració vol retallar el salari dels músics i fer-los pagar la major part de l´assegurança mèdica. Paral·lelament l´Orquestra de Pittsburgh també està negociant el contracte dels músics. Les condicions són més o menys les mateixes i l´anul·lació de la temporada pot ser imminent. Una altra gran institució, la Simfònica d´Indianapolis, ha salvat la pell (momentàniament) perquè el sindicat de músics ha cedit a la patronal les usuals partides (retall salarial, assegurança, actuacions extres, etc.).
Un cas atípic en els EUA (i probablement en el món) és la Simfònica de Colorado, a la ciutat de Denver. Ara fa un any, els seus llibres de comptabilitat provocaven suors fredes a la gerència i músics: el compte corrent per a operacions diàries tenia una saldo de 7.000 dòlars que teòricament havien de servir per pagar el rebut de l´aigua, els salaris dels músics o la impremta que fa els programes de mà. A través d´una ràpida i efectiva campanya de recaptació de fons, fa uns dies, la gerència va anunciar que tenien un superàvit de 1,7 milions de dòlars. Com ho han fet? Fàcil: el públic ha augmentat molt i un 43% del pressupost ara es cobreix amb la venda d´entrades. A part que han tingut algunes donacions privades francament sucoses, el gran secret és que han ampliat el repertori a coses modernes i pop (música de cinema, acompanyament a grups de pop-rock, etc.). A Palma, precisament, la Simfònica des de fa temps ha creat programes populars similars amb Jaume Anglada, Maria del Mar Bonet, Conxa Buika, etc. La conseqüència és clara (i anatema per a molts d´aficionats): és impossible mantenir una orquestra tocant únicament els clàssics europeus morts com Beethoven, Brahms i Bruckner.
Segons la darrera edició de l´Encuesta de hàbitos y pràcticas culturales en España (2014-15), el percentatge d´espanyols que assisteixen a un concert "clàssic" anual no arriba al 9%. Òbviament, així com hi ha aeroports sense vols, hi ha molts de "palaus" valencians i "auditoris" nacionals que cerquen públic sense acabar d´aconseguir-lo. A més a més, menys d´un 3% dels espanyols van a l´òpera, però no perquè l´IVA sigui massa car (com se sol dir), sinó simplement perquè no tenen interès, segons el mateix estudi. El públic és escàs i costa molt mantenir-lo.
A part dels concerts pop i de les sessions didàctiques per a escolars, per crear públic -i en aquesta columna ho he dit altres vegades- les orquestres han de deixar de ser únicament "orquestres" i passar a ser "centres culturals". Els museus ja fa anys que van passar per aquesta transformació; i si tots els museus fan concerts i conferències, idò ¿per què no es fan exposicions a les sales dels "palaus" i "auditoris" construïts en els darrers vint anys? Es tracta realment d´un canvi de mentalitat més que d´estructura real: l´orquestra entesa com una entitat que genera exposicions, conferències, simposis, celebracions i aniversaris i també, naturalment, concerts. No hi ha altra solució.
