El petit jardiner, d´Emily Hughes (el seu blog mereix ser visitat: http://ehug.tumblr.com) és d´aparença exuberant, podríem dir que biològica, verda. Diguem-ne, ecològica. De fet, ens parla d´un jardí presentat gairebé com un univers. Tipus durs (També tenen sentiments), de Keith Negley (un altre blog per visitar: http://www.keithnegley.com) és continguda, pop, colorista. Diguem-ne, sociològica. Parla d´individus i de relacions. Sembla més, en aquest cas, el producte d´un dissenyador, mentre que el primer àlbum sembla obra d´un creador més espontani (però, no menys elaborat). En cap cas, disseny meditat o creació espontània no són en aquest cas per a nosaltres qualificacions pejoratives. Tot el contrari. Mostren la fecunda diversitat dels il·lustradors i dels creadors de qualsevol art. Recolliment i rauxa són compatibles.
Els dos llibres, molt recomanables, de bella presentació, ens parlen del mateix, d´allò que és central en el desenvolupament dels infants: sentiments, emocions, les capacitats humanes per a la compassió, l´empatia, la comprensió, la companyia. Aquí no hi ha màgia extranatural ni caritat hipòcrita. Aquí hi ha sers que experimenten sensacions profundes, que inclouen la solitud, el temor, la frustració, la tristor, l´error... I se´n surten.
Perquè accepten els sentiments que viuen i perquè accepten els fets que els commouen; i perquè, potser, qualcú els acompanya en els moments de desfici. I també, perquè hi ha un toc d´atzar (El petit jardiner) o una estona de complicitat (Tipus durs). Jardiners modestos i sensibles capaços d´admirar una flor única entre la densa vegetació d´un espai on el desordre pot arribar a superar el nostre esforç o la nostra il·lusió. Herois (vaquers, astronautes, pirates, guerrers o super-herois voladors amb capa, lluitadors, moters) que es veuen, com nosaltres, sotmesos a les variacions de les circumstàncies (l´atzar, novament, la Vida), als petits o grans fracassos i frustracions de cada dia, als accidents. No perdre´s les guardes de Tipus durs: també són lectura. I interpretació. I un bon motiu per a la comprensió.
