ESTIU: BONA ÈPOCA PER LLEGIR. És quasi un tòpic. Per què llegim més a l´estiu que en qualsevol altra estació? Potser hi ha una raó vàlida. Perquè (si no estam a l´atur) feim vacacions. I aquests dies en què podem disposar d´aquest regal extraordinari, el temps, podem cercar una bona estoneta per fruir i gaudir d´un vici que no es castiga, d´una droga sense efectes secundaris, la lectura.
I tota una sèrie de lectors fidels m´han atacat per terra, mar, feisbuc, tuiter i paraula amb una demanda: Per què no ens aconselles un parell de llibres per a aquest estiu? I aquest cronista que, si s´hagués de definir d´alguna manera, seria com a divulgador de la lectura i dels llibres, no ha dubtat ni un moment i ha confeccionat aquesta llista que teniu a continuació on hi ha de tot i molt, sense ordre ni concert. Ah! Però amb etiqueta de qualitat! Una altra cosa: l´ordre d´aparició és atzarós i no té cap valoració especial. Anem per feina!
Poesia completa (1984 Poesia), de Blai Bonet. Edició crítica de Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol. Aquest llibre és un amic que en qualsevol moment et donarà unes frases que poden alegrar la teva vida, fer-te pensera, entretenir-te una cosa de no dir, emocionar-te fins a les llàgrimes i sempre fer-te passar gust amb una llengua catalana plena de brillantors i ombres, de veritats i perspectives, de llum i fosca, d´una veu de bon de veres que no s´acaba mai. Molt recomanable per a cada dia.
Germà de gel (L´Altra), d´Alícia Kopf. Una escriptora jove, Imma Àvalos Marquès, que amb aquest bell pseudònim ens dóna tres narracions ben entretingudes: la d´una adolescent amb problemes, les gestes dels exploradors polars i el diari d´un viatge a Islàndia. Amb aquesta obra va guanyar el premi Documenta, i els seus llenguatges juguen entre l´autoficció i l´experimentalisme. Un bon descobriment d´opera prima.
L´aniversari (Columna), d´Imma Monsó. Una novel·la de maduresa en què aquesta boníssima escriptora conjuga la història d´una parella, home i dona, que celebra anys de convivència en una experiència límit dins un cotxe i uns nins que juguen a Moby Dick. La incapacitat per a la comunicació, el joc de miralls, les relacions matrimonials són la base d´un text engrescador que no pots deixar de llegir. Apassionant.
Haru (Catedral), de Flavia Company. Aquesta escriptora argentina que viu a Barcelona sempre em sorprèn. Aquí s´ha muntat un Bildungsroman, una novel·la d´aprenentatge, en què una al·lota quan mor la seva mare ha d´anar a una escola on s´ensenya l´art de la vida. Allà passa cinc anys fent escriptura clàssica, tir a l´arc i meditació. Amb aquests ensenyaments, amarats de filosofies orientals, aconsegueix detenir el pensament voluntari. Llibre exuberant ple de troballes.
El dia del cérvol (L´Altra), de Marina Espasa. Una escriptora que a més a més és crítica sempre és un bon senyal. I si té la mà i l´energia de l´Espasa molt més. En la controvertida Barcelona d´ara comencen a aparèixer cérvols per totes bandes: als mostradors de les botigues, a les etiquetes de birres i licors, al carrer. Per què? Què vol dir això? L´escriptora, inspirant-se en un roman del segle XII i amb l´estructura de la quête artúrica, ens mostra la vida d´una dona de quaranta anys que es troba en plena crisi. Un viatge a Suècia per intentar esbrinar què passa amb tants de cérvols fa d´aquesta obra, que té una textura de pasta de milfulls, un text que es llegeix a tota amb el gust de descobrir els paisatges de la Barcelona d´ara convertits en un set de la intel·ligència literària més seductora.
Marienbad eléctrico (Seix Barral), d´Enrique Vila-Matas. Un llibre que surt de les converses de l´escriptor amb l´artista conceptual francesa Dominique González-Foerster. La novel·la són les converses sobre la creació, les lectures i les idees que tenen lloc al cafè Bonaparte de París i als nombrosos correus electrònics que s´envien. Obra original plena de girs còmics busterkeatians i amb films d´època que impregnen les planes com L´année dernière à Marienbad d´Alain Resnais, que va seduir l´escriptor en la seva adolescència i que apareix com un leitmotiv. Una festa dels llenguatges.
Veus al ras (Club Editor), de Sebastià Perelló. Una novel·la d´amor escrita en una llengua fascinant, seductora i molt planera alhora. Una dona separada que no s´atura de parlar amb el seu home que es presenta cada dia davant ca seva. Un desmonòleg que es teixeix i desteixeix amb paraules que sonen com les notes d´una capsa de música que té corda per a estona i ens conta les dificultats per estimar i ser estimat. Un llibre arravatador que recoman als sensibles, als enamorats, als amadors de la llengua que podran assaborir a voler amb el gust dels grans banquets. Una festassa inacabable.
Judes i la primavera (Club Editor),de Blai Bonet, a cura de Nicolau Dols. Fins ara la versió que teníem d´aquesta novel·la era tallada i esporgada per la censura (especialment editorial) i per l´autor. Ara, el professor i crític Nicolau Dols l´ha restaurada i l´ha feta brillar amb l´energia i la força del text original complet. A més a més, ens ha donat un postfaci en què ens explica les aventures que ha sofert el llibre i que podria llegir-se com una nouvelle de suspens. Obra major de Bonet en què de bell nou la guerra civil és contemplada coralment per un escriptor que no té pèls a la ploma i que sap oferir una visió coral i apassionant amb una llengua viva i saborosíssima. Molt recomanable.
I per acabar us recoman el meu Trèmolo (Editorial Empúries), en què el lector tendrà una capsa de bombons literaris, de narracions de diferents gusts i sabors que li podran donar petites felicitats de cap a cap de l´estiu.
No ho oblideu, llegir fa tornar guapos!
