SANT JORDI, DIA DE LA ROSA I EL LLIBRE I VICEVERSA. Alguns dels dies més memorables de la meva vida són els santjordis que han quedat estotjats dins el cor del cervell perquè renaixia a l´amor o signava llibres envoltat de lectors. Cada any quan s´acosta la diada nacional catalana alguns lectors m´insisteixen perquè doni una llista dels llibres que recomanaria, que em fan gola, que he llegit fa poc. I dit i fet.
Veus al ras (Club Editor), de Sebastià Perelló, és abans de tot una novel·la d´amor, d´un amor de lletra picada, de lletra viva, de lletra fulgurant. Una caixa de ressonància de la veu d´una dona que fila i refila per un home molt especial que després de deu anys separats va davant ca seva i comença a mormolar coses, a quequejar mots, a esbargir xiuxiuejos. I ella posa veu a aquell desmonòleg i ens ofereix un dels textos més nous, bells i seductors que he llegit mai. Un llibre per rellegir, subratllar, estimar.
D´incògnit (Tusquets), de Ponç Puigdevall, em va sorprendre cop en sec. Benet, un home que s´ha separat de la seva dona, Diana, parteix cap a Girona a casa d´uns parents. I vaig quedar embambat amb un estil que amb cadències d´un realisme estilitzat dialogava amb la Nada de Carmen Laforet amb la seva atmosfera asfixiant i el seu ritme lent. L´espera de l´amant, Helena, converteix l´escriptura en una font inacabable de situacions en què l´absurd sobrevola els fets per mostrar-nos els enfonyalls d´una ànima negra descrita amb una cal·ligrafia excepcional. El convidat de pedra (editorial El Llop Ferotge) és un altre llibre de Puigdevall que m´ha entusiasmat perquè descriu una galeria d´escriptors menors catalans que ell treu de l´oblit i ens ofereix perquè puguem conèixer-los. Màrius Verdaguer, Sinibald de Mas, Pompeu Gener, Llorenç Riber, Jeroni Zanné, Plàcid Vidal, Celestí Barallat, Pere Aldavert, etc., són alguns d´aquests autors que ens confegeixen amb una tradició catalana que mai no s´hauria de rompre.
Judes i la primavera (Club Editor), de Blai Bonet, ens ofereix el text original, inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols. Una història de censures: Bonet envia el 1962 el llibre a la censura de Madrid. El censor es pensa que l´acció passa a Eivissa durant el temps de la conquesta roja de l´illa pel capità Bayo i hi dóna el vistiplau. Però l´editor troba que hi ha paraules, expressions i escenes massa crues i demana a l´autor que faci talls. Aquest suprimeix algunes coses, com ens conta el curador en un il·luminador postfaci. Per això és tan essencial i important aquesta edició, ja que ens dóna "l´esponerosa puixança d´aquesta primavera blaibonetiana" com ens diu Dols. Una novel·la sobre la guerra més actual que mai.
Jambalaia (Anagrama), d´Albert Forns, és una novel·la feta de retalls, d´escapolons, d´històries cosides amb tot l´humor, el lirisme, la iconoclàstia i la mala llet d´un escriptor que ja em va agradar molt en el seu primer llibre, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Empúries). Aquí ens trasllada la vida en una residència d´escriptors de Leding House de Nova York on va viure amb una beca, en una granja d´escriptors a Montauk: coneix el nonagenari Edward Albee, ens conta relats de hipsters, de surfers, un tractat sobre la masturbació, un assaig sobre neuromàrqueting, l´obesitat, un acordió de postals dures sobre la vida literària a Barcelona, una crònica d´una revolta ciutadana sobre el turisme de baix cost, un retrat delirant i gonzo de la societat nord-americana i moltes històries d´amor. Un llibre engatador que, a més, va guanyar el primer premi de llibres Anagrama de novel·la.
Joyce i les gallines (Anagrama), d´Anna Ballbona, és la història de la metamorfosi d´una dona, Dora, plena d´incerteses, en la recerca del sentit de l´existència. M´agrada molt el començament quan es troba dins un tren amb L´ofici de viure de Cesare Pavese a les mans i es dedica a escoltar les converses d´un grup de joves que vénen d´un sessió sembla que psiquiàtrica. Ballbona té una facilitat per descriure ambients, paisatges, atmosferes. Dora es fa preguntes sobre la normalitat, les relacions de poder, les maneres de viure. Aquella gallina que va tornar boja quan son pare li enganxà el cap amb la porta del corral és una bona metàfora de la seva existència.
Suborns i tretes a la presó de Can Mir (1936-1941). Noves aportacions (Lleonard Muntaner Editor), de Manuel Suárez Salvà, és un llibre indispensable per conèixer una part essencial de la guerra incivil que ens ha estat escamotejada. Suárez ja havia publicat La presó de Can Mir. Un exemple de repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor), on ens havia narrat un panorama desolador d´aquest centre penitenciari improvisat que qualifica de "dur, obscur i tràgic". Ara, amb nous testimonis i converses amb presos i guàrdies, ens fa un panorama ben clar amb molts de noms i llinatges dels rojos assassinats i de la forma com funcionaven les tretes d´aquella presó maleïda. Dos llibres alliçonadors d´aquesta memòria històrica que no podem perdre si no volem caure en l´amnèsia dels indignes. Recomanadíssims.
Mallorca profunda? Quaranta relats de la Mallorca interior (El Gall Editor), de Climent Picornell, és una antologia de contarelles, rondalles i fetes escrites amb la mà d´un observador primfilat que sap descriure amb cura aquests personatges dels pobles de l´interior de l´illa en vies de desaparició. I ens conta amb senzillesa, bonhomia i sense escarafalls les seves històries quotidianes, el costumari dels quintos, els paisatges de la tardor, els miratges d´estiu, les tradicions festives al llarg de l´any, els orgasmes del verro, la Sibil·la i les cireretes de pastor, tota una vida que s´esfulla, que es perd, que desapareix i que Picornell salva de l´oblit amb una lletra perfumada de noms, de sons, de músiques dels mots saborosos. Recomanat per a tos els amadors de la terra i els seus habitants.
Poesia completa (Edicions de 1984), de Lluís Solà. Un dels poetes vius més importants, més estimats de la poesia catalana ens ofereix mil planes de la seva obra potent i plena de bellesa. Hi ha quaranta-set llibres inèdits en aquesta summa poètica que recoman als amadors dels versos, aquells que creuen que la poesia pot canviar el món, fer-lo més bell, humà. Una poesia que ens ajuda a viure. Gràcies, Lluís!
I per acabar us rederecoman el meu darrer llibre, Trèmolo (Empúries), que us pot entretenir i fer molta de companyia. Si voleu que el signi, seré a la llibreria Embat a les 17 hores d´aquest 23 d´abril que et desig, Lector amic dels mil i un sexes de l´esperit, ple d´amor i de literatura!
