Quatre anys després de Les mans de la deixebla, la seua primera novel·la, Anna Moner ha tornat a l´actualitat literària de la ma de El retorn de l´hongarès, obra que aprofundeix en el seu particular univers literari i manté amb l´anterior múltiples connexions. De nou l´autora s´interessa per explorar personatges pertorbadors, amb una tirada morbosa vers les experiències extremes. Sara, la forense que coprotagonitza l´obra que comentem, evoca de manera immediata Brunel·la, la delirant i prometeica cirurgiana amb que ens seduí a la novel·la anterior. Com aquesta, Sara esta també fascinada per experimentar amb les lleis de la naturalesa fins als límits del monstruós. Però si Les mans de la deixebla era essencialment una novel·la d´un sol personatge i una única línia argumental, en aquesta nova proposta la galeria de personatges s´amplia i la trama s´enriqueix amb diversos desenvolupaments temporals.
L´acció transcorre entre el Paris de finals del segle XIX i l´actual, tot seguint un motlle genèric de gran éxit popular, com es el thriller d´ambientació històrica. Al llarg de 1897 apareixen una sèrie de cadàvers esquarterats, que seran investigats per Olivier Béziers, inspector en cap de la Policia de Seguretat de Paris, i per Edmond Locard, metge forense inspirat en el personatge homònim que fou pioner en l´aplicació de tècniques científiques en les investigacions criminals, conegut com el Sherlock Holmes francès. La relació entre tots dos es una de les troballes de l´obra. Pero el personatge que magnetitza tot el relat es l´hongarès del títol, un mag carismàtic de ressonàncies vampíriques, que compta amb l´excitant replica d´una Lilith anomenada Dona de Jade. L´altra línia argumental transcorre en el present, i gira al voltant de la ja esmentada Sara, que es la que conclou les investigacions iniciades un segle abans per Béziers i Locard. L´ambientació en el Paris de finals del segle XIX permet a Anna Moner involucrar en la trama elements extrets de la literatura i l´art decadentista, com ara l´atracció per la mort, la sensualitat morbosa, els paradisos artificials de les drogues, la màgia, l´ocultisme, el monstruós, etc.
Un dels principals reclams de la novel·la rau en aquesta ambientació parisenca, que confereix a l´obra un cosmopolitisme molt beneficiós per a les lletres valencianes, que potser tendeixen en excés a mirar-se el melic. L´eficaç documentació permet l´autora recrear de manera versemblant tant el Paris modernista dels bulevards, la Torre Eiffel i la vida bohèmia, com l´actual, molt més prosaic. L´estil sumptuós i elegant, marca de la casa, brilla especialment en la creació d'atmosferes i en la captació de detalls.
Al fil de la trama els personatges reflexionen i ens fan reflexionar sobre qüestions substancioses, com ara l´amoralitat de l´art i de l´artista, entès a la manera romàntica com un demiurg, sobre les relacions entre artifici i realitat o sobre els límits sinistres de la mimesi artística, que ara i adés son vulnerats per aquest llibre en mostrar-nos la vessant mes terrible de l´existència, allà on el mal i la mort ensenyen obscenament el seu rostre. En definitiva, amb El retorn de l´hongarès, que ha rebut una molt bona acollida per part de la critica, Anna Moner fa un pas endavant en la seua trajectòria creadora. Creiem, a mes, que aquesta novel·la podria funcionar magníficament com a best seller de qualitat i que be mereixeria ser traduïda i gaudida pels lectors d´altres llengües. Llibres molt pitjors ho han aconseguit.
ANNA MONER
El retorn de l´hongarès
Premi Alfons el Magnànim
BROMERA, 253 PÀGINES, 19,95 €
