1) EL CAMÍ DE LA TERRA PROMESA: EL DE LA VERITABLE VISIÓ DE LES COSES. Aquesta podria ser una clau per albirar les intencions del pintor P-M S en els quadres d´aquesta exposició de la Biblioteca de Cas Metge Rei de Santa Maria del Camí, que s´inaugurava el 23 d´abril i estarà oberta fins el 15 de maig de 2015. Hi ha quadres de 2014 que ell mateix titulà com a conjunt Tres horitzons, i hi ha quadres de 2015 que són concretament una altra sèrie titulada Miratges. En totes aquestes teles trobam una intersecció que forma el territori clàssic i ben propi de la recerca i l´exploració de l´artista: el paisatge. P-M S és un cartografiador de paisatges personals i intransferibles.
2) REFUNDACIÓ DEL PAISATGE. He llegit un text que vaig escriure per a la instal·lació Ciment que P-M S va fer l´estiu de 2001 a la Sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa dins el XXI Festival Chopin-Sand, i he trobat aquest fragment que donava i dóna encara la clau major per entrar en la pintura de P-M S. Escoltau: Una època, fonamental i complexa, en la qual encara fa feina, és la de la refundació del paisatge com a problema, com a repte, com a lluita, com a intervenció dinàmica: totes, accions clàssiques del ver artista-artesà.
Des de llavors fins ara, i ens ho mostra d´una forma transparent i nítida en les seves pintures, l´artista no s´ha aturat d´explorar aquest territori de refundació i refundicció del paisatge amb les eines que li són pròpies: unes mirades crítiques, enlairadores, poètiques, engrescadores, dures, seductores i passionals i fetes, sobretot, amb una precisió exacta que dóna l´amor a la tecné, al mester, a l´ofici.
3) UNA RECERCA INACABABLE: REFUNDAR UN JARDÍ ÍNTIM. En P-M S des de la finestra del seu estudi, que abans fou un garatge, arran de terra, sobre la terra de call vermell santamariera, veu el jardí, els camps d´ametlers i garrovers, les parets de pedra seca amb parament verd i un bosquet en l´horitzó del cel. I en aquest espai de dimensions tan breus i tan obertes desplega les veles de tres horitzons perquè vol navegar per damunt el trast illenc a la cacera d´unes imatges que puguin dir, mostrar, ser, les veus pintades de la natura, els colors inventats d´un món vertader, o la botella amb un missatge de socors que llança el nàufrag a les ones de la tempesta amb l´esperança d´un contacte. P-M S sap que el paisatge és un bé, un aliment, una necessitat, el pa i la sal de la casa dels humans. I sap, també, que el perpetuum mobile, que és el paisatge, té terribles forces de destrucció que el volen engolir, rosegar, destruir, fer malbé. (Que ja l´han consumit, l´han devorat, l´han desfet, l´han fet malbé.) Quin horror antihumà fer del bé mal! I amb aquesta consciència viva i creadora P-M S basteix els seus paisatges irradiadors del cos veritable de les coses. Els paisatges de P-M.S conviden al contacte amb aquests territoris inexplorats que l´espectador duu dedins i no s´ha atrevit mai a visitar, vastes zones en què com en un calidoscopi o en un film antic molt retxat sobreviuen colors, aromes, sons, sensacions, electricitats íntimes que les obres de P-M S podran revelar si sabem veure-les amb tots els ulls de l´esperit. La llum que han entreteixit els pigments i els treballs de P-M S té la serenitat de les imatges clàssiques i, alhora, pel referit ple de grums terrals de la tela, que és un leitmotiv fet amb signifiquera forta en totes les obres, ens dóna alè per fer front a la desolació del trast, ressort, insular on vivim. Ens fa camins, ens fa veure.
4) LA IL·LUSIÓ ÒPTICA ÉS UN BON REVELADOR. Aquest és el territori paisatgístic on P-M S ha començat a fer feina el 2015 i aquí ens mostra les primeres troballes. Si el diccionari diu que miratge és la il·lusió òptica deguda a la reflexió total de la llum en la superfície de separació de dues capes d´aire diferentment escalfades o, també, una il·lusió seductora, podem començar a veure aquestes obres amb les clarors fulgurants d´unes fosques, uns clarobscurs, uns esfumats, uns recremats, uns encendrats, uns negres amb algunes pinzellades de rosa pàl·lid o de verds foscs o de blancs brutíssims, que ens descriuen un conjunt de visions que radiografien l´exterior del paisatge per mostrar el que hi ha darrere, el que hi ha dedins, el que el fonamenta, el que el sosté, el que el complexifica; i ens fa sentir les butzes d´una terraanimalplanta; i ens fa entendre que allà davant els nostres ulls esbatanats i plens de rutines hi ha dinosaures, animals fets amb arrels cocodrilianes, panorames amb finor oriental damunt un peix allargat, l´ombra d´un casalot que vola sobre un estol de niguls, una foca sirènida com una illa, un llop davall el bosc cremat, un eixam de fosca negra entre els ametlers florits i malalts, cinc bèsties emboirades que em miren..., ens fa entendre fins i tot els regalims del temps, en tendre.
5) FLAIX COP SEC. En aquesta exposició de Miratges de P-M S tota semblança amb fets i personatges reals seria tan improbable i dubtosa com la semblança entre els mots i les coses.
