1) SONGS OF EXPERIENCE. Vivim tants de moviments i canvis en el món del disc, que m´agrada de tant en tant contemplar-los per poder arribar a entendre´ls un poc. Un dels fets que més m´han interessat és veure com cantants i bandes regalen cançons i discos via Internet.
L´any 2001 Wilco va llançar en streaming gratuït el seu disc Yankee Hotel Foxtrot. L´any 2007 Radiohead em va deixar esmaperdut quan va oferir en línia In Rainbows pel preu que l´usuari en volgués pagar. Un esdeveniment singular: Prince va regalar el seu darrer disc, Planet Earth, amb el diari Daily Mail. L´any 2013 David Bowie va oferir el seu primer senzill des de 2006, a iTunes, sense cap avís. I a més a més, va penjar el videoclip a la seva web.
El passat més de setembre de 2014 i fins el 14 d´octubre U2 i la seva companyia, Universal, penjaren onze cançons del seu disc Songs of Innocence a iTunes i 500 milions de persones se´l descarregaren (o se´l podien descarregar gratis). Què és això? Una maniobra publicitària que per un cantó fa que quan el disc surt a les botigues amb temes extra molts d´ells se´l comprin, i per l´altre cantó una forma d´aconseguir fans que comprin els altres dotze discs d´estudi (Comprar i vendre: l´espectacle).
U2 ha sofert una baixada de compradors en els seus darrers discs: dels 4,4 milions de còpies que varen vendre l´any 2000 de All That You Can´t Leave Behind han baixat al milió de còpies de No Line On The Horizon del 2009.
Aquest cronista sempre ha estat fan de Bono i els U2 encara que darrerament els havia oblidat un poc. El disc Songs of Innocence (que he escoltat amb l´Sptotify) té unes músiques brillants, voladores, amb cors, sintetitzadors i molts d´efectes que toquen temes atractius: els carrers de la infantesa i l´adolescència, la mossegada del primer amor, el xoc d´escoltar Ramones, les guitarres de The Clash, la violència terrorista de Dublín, Califòrnia amb filtres del Beach Boys, o la mort de la mare de Bono.
Ara escolt "The Miracle (Of Joey Ramone)", que va ser un tema central de llançament dels iPhones i l´Apple Watch, una campanya que va durar un mes i que va tenir una inversió publicitària de 77 milions d´euros.
Entenc que tot es juga en el món de la publicitat i dels llançaments de les grans gires globals, que són la vertadera font d´ingressos de cantants i bandes. El discos han quedat com un residu per a grupis apassionats i col·leccionistes.
2) MIL I UN JARDINS. No coneixia gens ni mica Umberto Pasti fins que J. C. Llop, que li va fer el pròleg, em va recomanar que llegís Jardines. Los verdaderos y los otros (Elba), amb dibuixos de Pierre Le-Tan. Pasti és un escriptor italià que va néixer a Milà el 1957, ha publicat dues novel·les i un pamflet sobre la destrucció de la natura al nord del Marroc, ha traduït les cartes de Proust a la seva mare i escriu a diversos diaris italians. És expert en ceràmica islàmica i molt aficionat a les col·leccions. Viu entre Milà, Tànger i un llogaret a prop d´Asilah on ha creat un jardí excepcional enmig de la natura. Pierre Le-Tan és dibuixant i pintor. Ha publicat dibuixos a diaris i revistes tan diversos com The New York Times, Vogue, Harper´s Bazaar, The New Yorker o Atlantic Monthly.
En el pròleg de Llop hi ha una explicació del llibre que em sembla magnífica: Para definir este libro de forma poco ajardinada, he de acudir a las palabras del poeta Gabriel Ferrater: "Divertido, es decir, inteligente". Se lee con la sonrisa en la boca, que de vez en cuando muta en risa. Y siempre desde la satisfacción: estètica o intelectual, interesen o no los jardines y aquello que les rodea.
A mi m´ha entusiasmat la forma tan senzilla de contar i cantar les coses, el món d´ara, la lluita contra el mal gust que ens intoxica i la bellesa i la saviesa dels jardins. La primera definició que dóna de jardí ja m´enganxà per la seva senzillesa i veritat. Crec que aquestes dues característiques impregnen tot el llibre d´un aire fresc i còmplice, que fa que cada pàgina que passa el lector amador dels jardins (i també aquell que encara no sap que li agradin), trobi més interseccions i afinitats amb Umberto Pasti. Que trista seria la vida sense jardins! I els podem donar les gràcies als col·leccionistes de plantes, als quals Pasti dedica tot un capítol per agrair-los la feina. L´orgia d´un jardí porno és espaterrant. Els jardins dels nous rics amb la gespa com a plat fort és una delícia. El jardí de les benzineres, aquell que està als afores de la ciutat amb unes roses bellíssimes devora el gasoil, que gràcies a la contaminació agafen mides i formes extraordinàries, m´encanta. La rotonda, glorieta, carrefour o rond-point és allà on Pasti llança, contra aqueta pandèmia de les carreteres (i les mallorquines dels corruptes són el paradigma mundial illenc), les seves brodades sagetes, que són sarcasmes finíssims, i es converteix en l´apoteosi de l´antijardí.
Un llibre per mirar, per llegir, per tocar, per olorar i, sobretot, per practicar l´art de la crítica de tanta postmodernor de nous rics incultes com a Mallorca ens envolten i fan malbé la natura -l´urbanitzen i l´encimenten a les totes- fins i tot sense la coartada del jardí. A partir d´ara ningú no quedarà impune!
