Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cuina amb memòria | Sospirs de Manacor

La textura consistent dels sospirs és perfectament compatible amb l’extraordinària suavitat del seu sabor

SOSPIRS DE MANACOR

Al’actualitat sembla que l’únic poble de Mallorca que prepara sospirs és Manacor, però no gaire lluny, a Sardenya –una terra amb moltes arrels comunes– també fan «suspiros», amb una fórmula quasi idèntica. A Manacor no se’n troben notícies fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, al maig de 1826, el bisbe Pérez de Hirías, va fer una visita pastoral al poble i segons «El banquet del bisbe», un article dels historiadors Gomila i Carvajal, se serviren incomptables dolços típics en un àpat pantagruèlic: ensaïmada, congrets, doblegats, madritxos... però no hi apareixen –encara– els sospirs.

Ingredients

Hi ha fórmules diverses per a preparar els sospirs. El Diccionari Alcover-Moll els defineix com «barreta de pasta de farina, aplanada, molt cuita amb sucre, ous, canyella i llimona». Els ingredients que venen tot seguit asseguren un sospirs de categoria. Les proporcions són per fer-ne una gran quantitat: 1500 g de sucre, 10 ous, ratlladura de pell de llimona,1 litre d’aigua, 500 g de farina d’ametlla crua, bicarbonat amònic i la farina fluixa que es begui.

Preparació

Mesclarem tots els ingredients: dissoldrem el sucre amb els ous ben batuts i l’aigua.

Hi mesclarem les ratlladures de clovella de llimona i hi anirem afegint la farina d’ametlla i la de blat fins a obtenir una pasta espessa, però no forta.

Hi afegirem un poc de bicarbonat amònic, que ajudarà a tovar la massa, la farà estufar una vegada estigui dins el forn i li proporcionarà bona part de la textura final. El carbonat amònic s’utilitza com additiu alimentari amb funcions de gasificant i regulador de l’acidesa. Està identificat per la Unió Europea.

-Acabada de fer la pasta, farem uns rodets llargs (una mica més gruixats, no gaire, que un llapis) que tallarem de la llargària del sospir i amb un ganivet els farem uns talls en diagonal, tres o quatre talls per sospir.Els enfornarem a foc bastant suau i no convé obrir el forn dins els primers minuts de cocció perquè es perdria l’efecte del gas amònic.

Dins el forn, els sospirs s’aniran aplanant i adquiriran la forma coneguda: ampla i plana. I fins que ens agradaran de cuits.

Aquesta és la recepta que ens facilità Antoni Roca Soler (Manacor, 1967), de la pastisseria de Can Roca.

Compartir el artículo

stats