L’aranya de cap negre té força més apel·latius: negra, capçuda, de roca, fragata, monja i altres. Potser hi hagi algun petit matís diferenciador, però totes les aranyes tenen el denominador comú d’una textura forta, un cos llarguer i blanquinós. És un peix molt apreciat entre els pescadors i molt temut per les pues verinoses que té en la primera aleta dorsal i en cada opercle, amb les quals pot provocar ferides, a vegades amb conseqüències molt greus, ja que el seu verí pot actuar sobre el sistema nerviós i l’hemorràgic. Eliminades les pues, és un peix d’un sabor excepcional.
Ingredients
Aranyes de cap negre de bona grossària, ceba, tomàtiga, patates, llorer, all, julivert, pebre bord, pebre bo, oli, aigua (o brou) i sal. Opcionals: pèsols i ametlles.
Preparació
Si el plat es preparava dins la mateixa barca, la realització era molt senzilla i els ingredients, els més elementals. Però quan es prepara a terra, creix el ventall de possibilitats. Separarem el cap i la cua dels peixos amb els que en farem un bon fumet. Primer sofregirem ceba i tomàtiga, hi afegirem les restes dels peixos, aigua i sal i deixarem que bulli uns 15/20 minuts. Sofregirem les aranyes –trossejades si són grosses– sense enfarinar, dins oli. Les salarem. Una vegada sofregides lleugerament, les traurem i reservarem. Dins el mateix oli iniciarem un sofregit de ceba tallada molt fina. Al cap d’uns 10 minuts de coure a foc moderat, hi afegirem tomàtiga pelada i picada i ho remenarem bé. Quan la salseta estigui ben lligada hi afegirem les patates tallades a cantons i ho girarem fins que les patates hagin pres la salsa. Tot seguit hi afegirem les aranyes i el brou de peix; si no en tenguéssim, hi posaríem aigua i les aranyes anirien produint un brou suficientment substanciós i gelatinós. Corregirem de sal tot el suquet i hi afegirem una fulla de llorer i un polset de pebre bo i de pebre bord. Un bocí de sobrassada pot substituir les dues espècies. Agregarem, minuts després, una picada d’alls i julivert. Quan les patates siguin cuites, el plat estarà a punt. El plat es pot enriquir encara més amb una grapada de pèsols, incorporats poc després de les patates, així com amb una picada d’ametlles abans d’apagar el foc.
