es pot afirmar -com en el cas de tantes altres elaboracions casolanes- que cada família tenia/té la seva recepta particular per fer aquest licor. Hi ha la creença que els beuratges, antigament preparats per monjos, es convertiren en licors quan tengueren accés a l’alcohol, que donaria vida quasi il·limitada a unes pocions fetes amb finalitat medicinal. Avui hi ha una certa renaixença de les herbes casolanes, tot i que se’n poden adquirir de fabricades de bona qualitat. Res, però, sembla tan gustós com el que és fet nostre...
Ingredients:
Un brot petit de: pi, mata, fonoll marí, ruda, donzell, xipell, ginebró, espígol i vauma-rosa o malva-rosa; flors de: card, borratja, llimonera, taronger i magraner; 1 ull de romeguer, aritja, moraduix, farigola, orenga i romaní; 1 fulla de llimonera i de taronger; camamil·la; un trosset de canyella, 2 grans de cafè, 1 bocí de nispro, de cirera, de maduixa i 1 mora d’arbre; clovella de llimona i de taronja, 1 bocí petit de llimona i de taronja, anís estrellat, claus, tarongí, fonoll, menta, herba-sana, herba-lluïsa o marialluïsa; licor d’anís dolç i sec. Aquesta recepta que incorpora herbes silvestres i casolanes, flors, fruites i fins i tot espècies, me la donà el bon amic i poeta Pere Orpí, ja fa molts d’anys. No sempre és fàcil assolir tots els ingredients, ni tan sols conèixer-los.
Preparació:
Omplirem les botelles (ben netes) començant pels ingredients més diminuts.
En Tot moment cercarem el color i l’estètica. L’habitual és posar els brots més florits i sense tares a la part més visible de la botella, cercant els contrastos de colors.
Cercarem també l’equilibri de sabors. Per això la ruda i altres herbes hi tendran només una presència testimonial.
El secret estarà en trobar l’equilibri perquè sigui una simfonia de sabors, on cap d’ells predomini per damunt dels altres.
Els brots més grans dins la botella (menta, fonoll, herba-sana i herba-lluïsa) ens serviran de colador perquè no pugin sortir els ingredients més petits, quan aboquem el suc.
Una vegada introduïts tots els ingredients, omplirem les botelles d’anís dols i anís sec, en la proporció desitjada.
És aconsellable deixar reposar les botelles un mínim de tres mesos per tal que es mesclin tots els aromes i sabors.
