Estimada Catalina
Després d’escoltar les precioses paraules que et regalà J.C. Llop amb les que amb tacte i fina delicadesa anares despullant la teva ànima davant tots els que tinguérem el privilegi de compartir amb Tu la teva nit, et confesso que vaig sortir encisada amb la teva historia i amb fortes goles de saber un poquet més de Tu.
He cercat molt i trobat poc . Gràcies Rafel Lladó per atracar-me un poquet més a ELLA.
Quants secrets partiren amb Tu, Catalina??
La teva curta estada terrenal ( 36 anyets) té fort aroma d’intensitat, una gran intensitat que a cops no assaboreixen algunes llargues vides que sumen molt d’anys però poca vida. Tu ens ho digueres fort i clar “Vaig estar viva, molt viva”.
Quan ELL reparà en TU, eres una hermosa pagesa, un confit de 18 primaveres. ELL un intel·lectual, un esperit inquiet i aventurer, viatger curiós, un home culte, amb 39 anys a l’esquena i més de mig món voltat . Tu, en canvi concentraves tot el teu univers en les verdes postals de la Serra de Tramuntana i les idíl·liques postes de sol de na Foradada que eren el teu repòs un cop acabada la llarga i feixuga jornada. Ell, títol nobiliari: L’Arxiduc. Tu ,títol de la terra: la Pagesa.
Estic ben segura que quan ELL arribà a Mallorca el 1867 , res et va fer pensar que aquella nina de dos anyets esdevindria un dia “Sa Madona de l’Estaca”, però alimentar-se cada dia de pobresa i més pobresa dóna coratge per enfrontar-se a això i molt més.
No et faltà força per fer fer-te un foradet dins un món governat per homes, no et faltà força i coratge per aconseguir millorar el sou de les dones i dels pescadors . Crec necessari agrair-te aquestes primeres passes cap a un món més just.
Puc imaginar les xafarderies, les mirades, les enveges i els menyspreus de molts d’aquells que t’envoltaren, la majoria d’ells amarats de prejudicis socials, incapaços de tenir la valentia i empenta necessària per fer-te costat.
Certament ELL t’obrí els ulls cap a un món inimaginable, impensable, meravellós, un món totalment desconegut i ple d’interrogants per una jove pagesa mallorquina sense més inquietuds que sobreviure, però Tu l’arrelares a la nostra terra i li despertares el gust per la veritat de les coses humils i senzilles, per la nostre essència. Junts acaronareu l’ aire, escoltareu bufar el vent, rebéreu els esquitxos de l’aigua , la pols de l’arena, la sal de la mar contemplant estrellades nits que a poc a poc esdevenien netes matinades.
Ens contares que a ELL el tornava boig que fossis capaç de passar per alt protocols, convencionalismes cortesans i tos els seus títols nobiliaris per tractar-lo de Tu a Tu, per mirar directament l’home, per esdevenir Moixa mentre ELL pam a pam passejava els seus dits pel teu cos.
No vull pecar d’ingènua pensant que el teu fou un cec enamorament per un camí de roses . Ben segur, assaborires el regust amarg , farcit de tristor, desolació, incomprensió i sofriment.
Crec més en el pes d’alguns nobles sentiments que t’acompanyaren com el de poder ajudar a millorar l’economia familiar o la curiositat i el desig de córrer món i obrir finestres cap allò que t’era fascinant i alhora totalment desconegut.
M’hauria agradat tant poder passejar i parlar amb tu, Catalina....
Parlar de la vida, de la mort, de l’amor i del desamor, de la solitud, de la desolació, de les teves curolles, de les teves alegries...parlar amb tu i de tu.
Tenim una conversa pendent, estimada.
LUIS SALVADOR, ARCHIDUQUE
Catalina Homar
Olañeta, 84 páginas, 20 €
