Quan impulsà el disseny del sistema de torres de vigilància que encara avui fita tota la costa mallorquina, el matemàtic, cartògraf, metge, religiós i cronista Joan Binimelis (Manacor, probablement nascut el 1539) mai hagués pogut imaginar que, poc més de quatre segles després d'aquell prodigiós exemple d'enginyeria civil, es publicaria en homenatge seu el llibre col.lectiu que ara ens ocupa. Autèntic home del Renaixement i vertader exemple d'enciclopedisme "avant la lettre", Binimelis és una figura històrica tan desconeguda com destacable, tant per la seva trajectòria vital com per les seves aportacions erudites i científiques, d'insospitada modernitat a la Mallorca de finals del segle XVI. En ocasió del quart centenari de la seva mort -el 1616, a Palma-, un grup de professores i professors de l'institut d'educació secundària de Marratxí enllestiren, amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques, una iniciativa tan sorprenent com lloable: fer realitat el vell somni de tornar a connectar amb senyals lluminoses les torres de vigilància que circumden l'illa de Mallorca, talaies d'aquell vell sistema defensiu que ideà el personatge que ara ens ocupa. En realitat, tal iniciativa responia a una doble motivació: per una banda, com ja s'ha dit, recrear històricament un temps passat (afortunadament, tot s'ha de dir) i sensibilitzar la societat davant la degradació progressiva d'un patrimoni (mal anomenat menor) que pateix la indiferència no només de les institucions públiques, sinó també d'una societat mallorquina que viu massa sovint d'esquenes a la seva pròpia identitat i al seu "paisatge emocional col.lectiu", si se'ns permet l'expressió. En segon lloc, i no per això és menys important, es pretenia donar a aquesta reivindicació patrimonial i de memòria històrica una dimensió també de caràcteri humanitari: oferir llum i solidaritat, si més no simbòlica, a totes aquelles persones que, des del sud, fugen de la fam, de la guerra o de la repressió i cerquen aixopluc a allò que, equívocament i amb massa condescendència eurocèntrica, anomenam "el món desenvolupat", del que afortunadament nosaltres formam part.
Uns refugiats que, avui més que mai, són oblidats per les institucions europees i espanyoles -això ja no ens ha de sorprendre tant, si consideram qui les gestiona-, però que també són víctimes de la indiferència o de la inacció de la gent del carrer, que s'estima més mirar cap a una altra banda, tal com feien molts alemanys a l'època del tercer Reich, perquè sempre podrem dir que no sabíem res del que passava. Ni tan sols aquelles esgarrifoses imatges d'un nin kurd de tres anys mort a una platja de Turquia, ara fa poc més de dos anys, pogueren remoure les consciències de la majoria de la gent, més enllà d'un impacte immediat, que prest deixà lloc a la passivitat culpable del dia a dia. Un detall més, que demostra la hipocresia d'una societat que sovint es contempla massa el melic: la cara d'aquell petit nin mort era pixelada per tots els mitjans gràfics que es feren ressó d'aquelles imatges impactants, tot sigui en nom dels drets dels infants!! Motius més que sobrats, idò, per impulsar una iniciativa simbòlica com aquella. El 7 de gener de 2017, Dia Internacional dels Drets Humans, totes les talaies costaneres de Mallorca es varen encendre i es posaren a parlar, entre elles, amb un missatge llampant d'esperança, però també de denúncia. Molt temps després que la mar mediterrània deixàs de ser un perill per als habitants d'aquesta illa -els atacs recurrents dels pirates, però també les periòdiques epidèmies mortals-, aquest grup d'entusiastes aconseguiren el suport d'un gran nombre de col.laboradors anònims -i el despreci de les autoritats de l'Estat, molt poc sensibles a determinades coses i a determinades formes d'entendre el patrimoni i els drets civils-, i aconseguiren quelcom que semblava només una curolla d'uns pocs somniadors. Ara es publica en forma de llibre el fruit d'aquell esforç, gràcies també a la sensibilitat de l'editorial pollencina El Gall.
Tot plegat, un volum editat amb molta cura i il.lusió, que no hauria de passar desapercebut per a ningú. Un llibre que, tanmateix, recull també les aportacions de diferents especialistes i que enllaça admirablement una paraula precísa i sentida amb unes imatges colpidores i plenes de bellesa. Pel que fa als textos, les aportacions dels seus autors són ben destacables. Després de la pertinent introducció de Josep Lluís Pol, una de les ànimes mater d'aquest projecte, el filòsof i professor Josep Joan Bort invoca l'esperit de "refugiat" de personatges com Walter Benjamin, Hannah Arendt o Maria Zambrano, totes tres víctimes de la barbàrie totalitària a l'Europa de la primera meitat del segle XX. Seguidament, Antoni Contreras ens fa un complet apunt de la biografia vital de Joan Binimelis i, per la seva banda, Cosme Aguiló, Martí Mayol i Juan González de Chaves ens aproximen a diferents aspectes relacionats amb el patrimoni arquitectònic i antropològic de les torres defensives i dels antics sistemes de vigilància costanera. Un entramat que Joan Binimelis ajudà a completar i perfeccionar, com a matemàtic i cartògraf que era, ja a les acaballes del regnat de Felip II d'Habsburg i quan, de fet, aquell perill ja havia deixat de ser tan evident a causa de la derrota turca del 1571, a Lepanto. Un cronista Binimelis que, com a historiador, segurament podria fer seu l'esperit d'aquesta iniciativa admirable que intenta entendre el nostre món des de la perspectiva del passat. Perquè no és cert que els historiadors només mirem cap enrera. Ben al contrari, els historiadors -com els bons conductors- procuram mirar sempre cap endavant però, això sí, amb un ull ben pendent del retrovisor...
