DEU ANYS DE LA CAPELLA DEL SANTÍSSIM DE MIQUEL BARCELÓ. François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres són tres fotògrafs que han seguit la trajectòria de Barceló des de diferents èpoques. Però tots tres tenen una intersecció comuna: han fotografiat en moltes diferents fases la intervenció barceloniana a la Seu de Mallorca i tot allò que l´enrevolta.
Per aquest motiu foren triats per ser els protagonistes d´una exposició que celebràs per un cantó els deu anys de la finalització de la feta i per l´altre constituís un conjunt d´obres d´art que dialogassin amb l´obra barceloniana. Miquela Forteza i aquest cronista, que pertanyen al Grup de Conservació Artístic Religiós (CPAR) de la Universitat de les Illes Balears, foren els curadors de la mostra.
En la presentació ho diuen ben clar: "Deu anys després de la inauguració de la intervenció de Miquel Barceló a la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, el 2 de febrer de 2007, per fer una celebració vertadera, una commemoració difusora d´aquest patrimoni que ens ajuda a ser el que som, una celebració que sigui alhora festa i feta, hem ideat aquesta exposició amb unes fites molt clares: eixamplar els horitzons visibles del retaule barcelonià, que estimam i consideram un tresor públic, mitjançant un procediment tècnic contemporani, la fotografia.
"I per això hem cercat tres fotògrafs, tres fotògrafs-artistes, cal dir-ho clar, remarcar-ho des del principi, François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres, que per un cantó ens mostrassin l´obra de Barceló a la Seu des d´unes mirades personals i intransferibles, ens la donassin a reconèixer des de la singularitat pròpia i, per l´altre cantó, ens ajudassin a entendre-la, a sentir-la, a descobrir-la de bell nou a través del procés creatiu del seu mirador íntim, des d´indrets que no ha visitat ningú.
"Donarem un valor d´essencialitat al procés de documentació creatiu enregistrat pels fotògrafs François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres. Cadascun d´ells té una manera diferent de visitar, de contactar, de veure i de caçar amb les xarxes de la transparència fotogràfica i amb la pell sensible de la revelació que és cada retrat, la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, i, alhora, descriure i escriure mil i un diàlegs, connexions, exploracions, angles morts, perspectives invistes, empremtes de la llum, tactes i contactes secrets dels quals la intervenció de Barceló és el desencadenador, el catalitzador, l´agent provocador.
"En les vint fotografies que ha aportat cadascun dels fotògrafs podem veure el pensament de les seves mirades, els seus personals punts de vista de la intervenció barceloniana, el procés d´execució, l´entorn de l´artista i fins tot altres obres d´ell que hi ressonen."
SEIXANTA FOTOGRAFIES PER A LA HISTÒRIA A LA CAPELLA DEL CENTRE CULTURAL DE LA MISERICÒRDIA. L´espectador que arriba a la plaça de la Sang després d´enrevoltar aquest ficus monumental que és una de les joies de Ciutat, entrarà a l´espai de la Capella de la Misericòrdia i es trobarà amb seixanta imatges fotogràfiques que ens mostren de formes molt diverses aquest procés complex i ple de dificultats que desembocarà en la creació d´un retaule del segle XX que, encara que actualment ja ens sembli normal, és una de les grans singularitats que té la nostra Seu per davant de moltes catedrals. Encara record com si fos ara les paraules del bisbe Teodor Úbeda, un dels amadors del retaule barcelonià, que va voler ser enterrat als peus de la pell ceràmica i per desgràcia no el va poder veure acabat, quan em deia: "Biel, et podria assegurar que cap bisbe o cardenal de les catedrals espanyoles no hauria donat el vistiplau a una intervenció com aquesta. Crec que el Capítol de la Seu en aquest sentit és un dels més avançats d´Europa." I tenia tota la raó.
Les fotografies d´aquests tres artistes deixen constància del valor creatiu, patrimonial i documental dels mitjans fotogràfics i audiovisuals i, alhora, sensibilitzen de l´essencialitat de les intervencions contemporànies en espais religiosos i públics.
Les relacions de cada fotògraf amb l´artista són variades. François Halard el 2010 viatja a Palma amb Eric Mezil, director de la Collection Lambert a Avinyo?, per il·lustrar el catàleg Terramare, de les exposicions de Barcelo? al Palau dels Papes, el Petit Palais i l´Hôtel de Caumont (seu de la Collection Lambert) d´Avinyó. Coneix l´artista, fa fotos de la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca, de la teulera de Vilafranca de Bonany i de la casa i l´estudi de Ferrutx (Artà). Més tard, fotografia la casa taller de París, on se submergeix dins l´univers barcelonià. Així comença la seva amistat.
Jean Marie del Moral va conèixer Miquel Barcelo? a Pari?s el 1985. Des de llavors fa fotografies de l´artista, de la seva obra i dels seus estudis efímers o permanents (Gao, Ségou, Lanzarote, País Dogó, París, Ferrutx, etc.). El 1998 Barcelo? pinta durant algunes setmanes a Palerm, dins l´esgle?sia de Santa Eula?lia dels Catalans. Hi va fotografiar les sessions de treball i els dibuixos al carbonet dels murs, tot amb una iconografia semblant a la del Barceló catedralici. A Vietri sul Mare, l´any 2003, va documentar una part del procés de treball ceràmic barcelonià.
Agustí Torres, des que el 1998 inicia la relacio? personal amb Barcelo?, documenta fotogra?ficament i cinematogra?fica alguns dels projectes me?s ambiciosos de l´artista. Les seves fotografies i els seus documentals suposen una transcripcio? minuciosa del dia a dia de l´artista, tant en el proce?s de creacio? a Vietri sul Mare de la gran obra cera?mica que va fer per a la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca -Mar de fang (2002-2005)-, com de la cúpula barceloniana de la Sala dels Drets Humans de l´ONU a Ginebra -El mar de Barcelo? (2009).
Puc assegurar que cap espectador no sortirà de l´exposició com hi havia entrat. Amb les mirades a través d´aquestes seixanta finestres sobre el retaule de Barceló i encontorns s´haurà fet més ric de detalls, de sensacions, de savieses, de descobriments, de perspectives, de subtilitats. I quan torni a la Seu de Mallorca per veure l´obra la trobarà diferent, transfigurada, plena de coses que no havia vist, renovellada. Perquè així és la feina dels artistes: un diàleg continu que eixampla horitzons, miradors, visions.
L´exposició Halard, Del Moral i Torres. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca, sota el patrocini del Departament de Cultura del Consell de Mallorca, estarà oberta fins al 30 de desembre de dimarts a divendres d´11 a 14 hores i de 17.30 a 20 hores, i els dissabtes d´11 a 14 hores. Entrada gratuïta. No us la perdeu! Val l´alegria!
