EL LLIBRE: Los Nuer, d´Edward Evan Evans-Pritchard (1902-1973) és una etnografia que tracta sobre els modes de subsistència i les institucions polítiques i de parentiu dels nuer, poble de pastors del sud del Sudan, a l´Àfrica central. Es tracta d´un dels treballs etnogràfics clàssics de referència en la tradició antropològica, i també d´un dels treballs més destacats dintre del grup que formen part dels supòsits teòrics i metodològics de l´escola estructural-funcionalista.
EL TREBALL DE CAMP: En els inicis d´aquest estudi sobre els Nuer, Evans-Pritchard ofereix una descripció detallada de les seves variades estades relativament curtes en aquesta regió entre el 1930 i el 1936, i les dificultats que tingué per dur a terme els seu treball de camp, entre elles l´aprenentatge de l´idioma nuer sense l´ajut de cap intèrpret, i l´autor ho explica així: "Així que, en total, vaig viure entre els nuer una any, aproximadament. No consider que un any sigui el temps adequat per dur a terme un estudi sociològic d´un poble, especialment d´un poble difícil en circumstàncies adverses. Malauradament unes malalties greus en l´expedició del 1935 i en la del 1936 posaren fi a les meves investigacions abans d´hora".
E. Evans-Pritchard destaca la manca d´organs de govern entre els nuer, l´absència d´institucions legals, d´una prefectura desenvolupada i, en general, de vida política organitzada. L´Estat és un estat de parentiu i acèfal, de tal manera que, només mitjantçant un estudi del sistema de parentiu es pot entendre perfectament com es manté l´ordre i s´estableixen i mantenen les relacions socials en les zones extenses. L´anarquia ordenada en la qual viuen concorda perfectament amb el seu caràcter, doncs resulta impossible viure entre els nuer i concebre la idea que hi ha uns governants que els governen.
El nuer és producte d´una educació dura i igualitària, és profundament democràtic i s´excita amb facilitat fins el punt de recórrer a la violència. D´esperit turbulent, l´incomoda qualsevol tipus de restricció, i cap home nuer reconeix a un superior. La riquesa no crea diferències. S´enveja a un home que poseeix molt de bestiar, però no se´l tracta de forma diferent a un altre que té poques ovelles, per exemple. L´origen no crea diferències. Un home pot no ser membre del clan dominant de la seva tribu, ser inclús un descendent dels dinka, poble veí amb el que els nuer han mantingut històricament relacions d´hostilitat, però, si un altre home fes al·lusió a aquest fet, podria córrer gran risc d´esser agredit.
CONTEXT HISTÒRIC I TEÒRIC: En un moment en què comença a tenir descrèdit la teoria evolucionista, vigent des de finals del segle XIX, sorgeixen dues escoles de pensament antropològic fonamentals: el particularisme històric, defensat per Franz Boas i seguit per Margaret Mead i Ruth Benedict on s´hi desenvolupa una escola de personalitat i cultura i l´escola britànica, representada per dos corrents: el funcionalisme, iniciat per Bronislaw Malinowski i l´estructural-funcionalisme representat per Radcliffe-Brown.
Evans-Pritchard és membre de la primera generació d´antropòlegs preparats pel treball de camp intensiu i de llarg termini encapçalats per Malinowski com el primer investigador que posà en pràctica el treball de camp i que, justament, ha esdevingut la pràctica específica que ha marcat la disciplina antropològica durant moltes dècades: una estada perllongada a temps complet, una immersió total en la idea d´entendre la cultura d´altri.
Recordem que l´escola funcionalista defensa que tot el que fa l´ésser humà té una lògica i serveix per abastir unes necessitats bàsiques, biològiques i psicològiques. Un exemple seria l´explicació de la màgia que, segons Malinowski, dóna al ésser humà la confiança necessària per suportar situacions on no hi pot controlar tots els elements. L´altra escola, l´estructural-funcionalista, en canvi, afirma que tot el que fa l´ésser humà serveix per mantenir l´estructura social com element fonamental de la vida humana. El propòsit d´aquest corrent de pensament és, per tant, descriure les diferents esferes de l´estructura social i comprendre el seu entreteixit. És en aquest àmbit on Evans-Pritchard rebé més crítiques: estudià els nuer en els anys trenta, en un moment en el que ja havien experimentat importants canvis per la colonització i per tant, les limitacions teòriques de l´estructural-funcionalisme ancorades en la tendència de mantenir una realitat estàtica, no pogué escometre, com pertoca, els processos de canvi.
EL SISTEMA TRIBAL: La característica més òbvia és l´unitat i l´exclussivitat territorial en la tribu Nuer. La població d´una tribu oscila entre uns quants centenars en algunes tribus petites a l´oest del Nil i uns quants milers. La majoria de les tribus tenen una població de més de cinc mil persones i les tribus majors poden sumar de entre 30.000 a 45.000 ànimes. Cada tribu és econòmicament autosuficient, té pastures pròpies, abastiment d´aigua i reserves de pesca que només els seus membres tenen dret d´ explotació. Cada tribu té un nom que és el símbol de la seva distinció. Els membres de la tribu tenen un fort sentit del patriotisme: senten amb orgull pertànyer a la seva tribu i la consideren superior a les altres. Dins cada tribu hi ha un clan dominant que proporciona l´armadura de parentiu sobre la que es construeix el conglomerat polític. A més, cada tribu regula de manera independent la seva organització de classes d´edat.
EL SISTEMA DE LLINATGES: El clan nuer no és un grup indiferenciat de persones que reconeixen el seu parentiu comú, com ho són molts clans africans, sinó que està molt segmentat. Els segments són estructures genealògiques , i per tant, ens referim a ells com llinatges i al clan com un sistema exògam de llinatges que evoca la seva descendència a un avantpassat comú. La característica definitòria d´un llinatge és que la relació de qualsevol dels seus membres amb altres membres pot enunciar-se amb l´exactitud dels termes genealògics. La relació del membre d´un llinatge amb membres d´altres llinatges del mateix clan també és, per tant, coneguda, ja que els llinatges estan emparentats genealògicament.
El llinatge nuer és un grup d´ agnats (formen part del llinatge del pare) i comprèn totes les persones vives que descendeixen, només a través dels mascles, del fundador d´aquesta determinada línia.
Els grups d´edat o sistema de classes són una altra institució tribal que té major rellevància social entre els Nuer que entre altres pobles nilòtics del Sudan. Els grups d´edat nuer són una institució tribal en el sentit que, almenys en les tribus més grans, totes les seccions d´una tribu tenen els mateixos periodes oberts i tancats i donen els mateixos noms als grups.
LA VENDETTA: El sistema polític funciona en gran mesura a través de l´institució de la vendetta que està regulada per un mecanisme conegut com "el cappare de la pell de lleopard". Aquesta persona és un d´aquests especialistes que se´n ocupen, a títol ritual, de varies facetes de la vida social nuer i de la naturalesa. "El cappare de la pell de lleopard" pertany només a certs llinatges, malgrat no tots els membres d´aquests llinatges utilitzen aquests poders rituals hereditaris. En la major part de la regió de Nuerland els llinatges no són branques de clans dominants. El procediment per resoldre una vendetta sol fer-se a través de l´entrega de remat o bestiar com a compensació pel mal ocasionat.
