Francesc Imbernón, un dels experts més importants en el camp de la professió docent a l´Estat espanyol, ens convida a revisar, des d´una perspectiva alhora crítica i constructiva, la professió docent. És aquesta una tasca especialment oportuna en uns moments en que s´albiren canvis importants.
Imbernón aborda amb encert els desafiaments i conflictes de la professió docent en una societat desigual, multicultural i complexa. La radiografia del professorat actual, de la feminització docent, de les condicions laborals, de la percepció social de la professió, etc. es fa amb claredat i profunditat. Especialment interessant per la seva actualitat és el tractament de la selecció de l´alumnat que ha d´accedir als estudis de magisteri; un alumnat que hauria de tenir unes determinades característiques (empatia, capacitat de treball en equip, capacitat comunicativa, etc.) i un compromís clar amb el treball docent.
Reflexiona Imbernón sobre la necessària reforma dels actuals models de formació inicial i permanent; uns canvis que s´haurien d´orientar a que el professorat esdevingui en agent de canvi educatiu, cultural i social. Uns canvis que tinguin en la recerca i en l´ètica professional dos dels seus fonaments principals.
Especialment rellevant és el capítol dedicat a la necessària adquisició de la cultura professional, com a patró de creences compartides i que constitueix la identitat professional dels docents. En aquest sentit cal destacar el plantejament que l´autor fa de la necessitat de treballar en equip i de la tolerància professional com a elements fonamentals de la professió d´ensenyar. Per altra banda, ressenyar la reivindicació que fa l´autor d´un espai de tranquil·litat per pensar sobre el que s´ensenya, sobre com aprenen els alumnes i intercanviar pràctiques entre el professorat.
El llibre acaba amb una crida a ressituar el professorat com a protagonista actiu en l´exercici de la seva professió, la millora de l´autoconcepte, la seva consideració i l´estatus laboral i social.
Un llibre molt oportú, ja que es publica en un moment de replantejaments importants en la figura del docent, la seva formació i el seu desenvolupament professional a nivell internacional però també a les Illes Balears. Sens dubte l´aportació de Francesc Imbernón pot i ha d´esdevenir un element fonamental per a la reflexió, però també per a provocar els canvis necessaris per a potenciar tot allò bo que fem i el que encara necessitam millorar.
