UN AVÍS PER A LECTORS: S´ACABEN LES ENTRADES PER ESCOLTAR PACO IBÁÑEZ. Enguany, el XIX Festival de Poesia de la Mediterrània duu catorze poetes d´onze llengües i cultures diferents d´arreu del Món, amb estils i formes de dir tan personals i singulars que enamoraran els espectadors i els lectors. No en don tots els noms però destacaré algunes grans figures que després de no haver pogut venir els anys passats he aconseguit que venguin com el portuguès Nuno Júdice, el marroquí Abdellatif Laâbi o el polonès Adam Zagajewski. La Festa de la Poesia serà el dia 13 de maig de 2017 a les 20 hores al Teatre Principal de Palma. I també he tengut la joia de poder tenir com a figura musical el poeta de la veu i del text Paco Ibáñez el dia 12 de maig a les 20 hores al Teatre Principal. Serà una altra festassa poètica aquest concert en què aquest mestre de la cançó dita ens oferirà cents de versos que ha musicat al llarg dels seus vuitanta-dos anys: Lorca, Quevedo, Machado, Manrique, Celaya, Neruda, Hernández, Cernuda, etc. Unes cordes vocals esmolades per les músiques del verb que amolla amb la generositat sensible dels gran deïdors, cantadors, musiquers de la paraula. Estic tan entusiasmat que vull recordar que les entrades per a aquests dos espectacles de la paraula viva ja es poden comprar en línia i a la taquilla del Teatre Principal. No badeu, estimats, perquè són concerts únics, i em sabria greu que quedàssiu sense poder escoltar-los.
LLIBRES PER A PERSONES ESTIMADES. Comprar un llibre per a una persona estimada, quina meravella! Per això us recomanaré alguns dels que consider més bells, més sensuals, més savis, més regaladors. La ciutat i la casa (Club Editor) de Natalia Ginzburg, en una traducció extraordinària de Meritxell Cucurella-Jorba. Una novel·la epistolar protagonitzada per Giuseppe, que a cinquanta anys es ven la casa i deixa Roma per anar-se´n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units sense un motiu gaire clar. Les cartes posaran en marxa una comunicació entre ell, la seva amant Lucrezia, el seu fill Egisto i tot un conjunt d´individus, una colla d´amics que es conten vides i obres. Hi ha tota una reflexió feta amb personatges de carn i os sobre les grans catàstrofes de finals del segle XX: l´enfonsament de la família tradicional, la pèrdua de valor de la figura paterna, la crisi dels rols i dels valors de tota la vida. Una novel·la que t´agafa per dedins i no t´amolla. Magnífica! Una altra Ginzburg: Ha anat així (Edicions de la Ela Geminada), traduïda amb una gran exactesa per Alba Dedeu. Una novel·la curta en què una dona en primera persona et conta la seva història d´amor brutal. La gelosia d´una enamorada lúcida que durant molts anys ha suportat les infidelitats del seu espòs contada amb la delicadesa d´una brodaria. La nouvelle es va acabar d´imprimir el 14 de febrer de 2017, aniversari de la mort de l´amiga Muriel Casals. Poesia escollida (Ensiola), de Llorenç Moyà, és una antologia seleccionada i amb un estudi preparatori de seixanta planes de l´escriptor Miquel Àngel Vidal. En un moment que acabam de celebrar el centenari d´aquest poeta que és una de les figures més importants de la poesia catalana del segle XX aquesta antologia ens ofereix un tast de nombrosos llibres que estan exhaurits i ens dona un panorama ple de miradors sobre una obra engrescadora, sensible, barroca i amarada de gusts verbals. Desconeguts a la porta de casa (Arcàdia), del recentment desaparegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman. Aquest home que des de fa anys denuncia la disminució del compromís mutu i l´augment de l´individualisme que caracteritza la nostra societat glocal fa una lúcida i indignada reflexió sobre l´arribada dels nombrosos refugiats a Europa que és considerada com un problema de seguretat i que hauria de ser un repte per a l´exercici d´acceptació de l´altre, de l´estrany, de l´estranger, del diferent. Fantàstic! Últims testimonis. Un solo de veus infantils (Raig Verd) de Svetlana Aleksiévitx, reuneix les experiències de persones que varen patir la Segona Guerra Mundial durant la seva infantesa (dels 2 als 12 anys) a la Unió Soviètica. Amb la seva prosa magnètica i la seva curiositat sense límits Svetlana fa un mosaic d´aquest segment de població que més va sofrir els efectes de la guerra i ens fa veure el dolor psicològic que més de mig segle després encara queda en algunes d´aquestes víctimes més oblidades. Sensacional! Morir a la primavera (L´Altra Editorial en català, Libros del Asteroide en espanyol), de Ralf Rothmann, és una novel·la que de forma magistral retrata el nazisme i les seqüeles que aquest règim va deixar en els alemanys. Dos joves amics són cridats a files el 1945. No ho esperaven. El front hongarès deixa en un d´ells la culpa més dura: la culpa del supervivent. És el primer llibre d´aquest autor que es publica en català i en espanyol. Val la pena! L´aquari (Edicions del Periscopi) de David Vann, en una traducció magnífica de Yannick Garcia. Abans de res recoman els tres primers llibres d´aquest autor -Sukkwan Island, Desolacions i Terra- publicats a l´editorial Empúries. En aquesta novel·la una mare i una filla de classe baixa són l´esquer inicial. La nina, Caitlin, serà la narradora de la novel·la que recupera el punt de vista de quan tenia dotze anys. La nina passa hores i hores a l´aquari on va la seva mare a recollir-la després de l´escola. Caitlin es troba amb un home a l´aquari i a l´escola té una amiga coral, Shalini. Jordi Puntí en el pròleg diu que som davant un gran aquari humà i crec que aquest podria ser el millor eslògan d´una novel·la en què els peixos voregen les cicatrius. Extraordinària! Amb la maror (Llorenç Muntaner Editor), de Sebastià Perelló, és un llibre de poemes en què les paraules tremolen a fons per mostrar entre les escletxes del llenguatge sentiments i temors, fracassos i batalles, lluites i amors, la festa i el dolor de cada dia convertits en les metàfores més enlluernadores, estimulants i fortes que he llegit mai. Jordi de Sant Jordi i Louis-René Des Fôrets conjugats! També podeu regalar Veus al ras (Club Editor) del mateix Perelló, que és una novel·la en què una dona mormola allò que no es diu, allò que es pensa en la intimitat fosca i negra. I ella ho amolla provocada per un home que va cada dia davant la seva porta per fer els jutipiris de la mudesa viva. Entusiasmadora!
