Amb eixa olor a torrefacte surant per un ambient que ja ha desfet el fum de la cigarreta, dia 21 de febrer es va celebrar a l´Institut Francès de València un cafè literari que recuperava la figura del Camus periodista, "el compromès, l´investigador, el model a seguir en la professió".
Tot i que Camús és conegut per la seua obra literària, "el periodisme va ser la gènesi de la seua obra". Això diu una altra periodista, María Santos-Sainz, encarregada d´introduir esta vessant més desconeguda del personatge, la seua obra periodística des del seu bateig al diari Alger Républicain amb 25 anys -el periodisme d´intencionalitat-, passant per l´aventura en Combat i no poques reflexions de l'algerià fetes teoria des de la pràctica de l´ofici, algunes traduïdes per primera vegada del francès, i que són producte de la seua investigació sobre la figura de l´home que va pronunciar els quatre manaments del periodista lliure: la lucidesa, el rebuig, la ironia i l'obstinació. Tot, "com a resistència al culte a la fatalitat i l´odi", diu Santos-Sainz.
Camus va ser l´home que va deixar el manuscrit pòstum El primer hombre, al parer de Santos-Sainz "una obra que hauria de ser de lectura obligatòria al batxillerat, perquè d´ella aprens la seua humilitat cap a les persones i el seu reconeixement cap als que van ser els seus mestres, que van fer que es convertira en l´home de lletres de la seua altura intel·lectual"; aquell Camus que va tindre controvèrsies, en especial amb Sartre, que també s´expliquen en el treball de Santos-Sainz.
Un home del qual la periodista destaca els seus apunts biogràfics, per entendre qui va ser aquell que va arribar a ser periodista, doncs, "va nàixer a un barri obrer de l´Alger, al si d´una família d´analfabets d´origen balear i que, gràcies als seus mestres, i al sistema de beques francès, va poder entrar en el "boulevard del coneixement"".
La professora de l´Institut de Journalisme Bordeaux Aquitaine, de la Universitat Michel de Montaigne de França, parla del seu llibre: Albert Camus, periodista. De reportero en Argel a editorialista en París. Un treball, finançat per crowfunding, "per una comunitat d´incondicionals" que permet descobrir, en paraules de Santos-Sainz, "al vigia, el pioner, el periodista exemplar, independent d´esperit, rebel, insubmís, pacifista; interessat en el teatre, una de les seues grans passions; deixeble del companyerisme que va aprendre en el futbol... i no sempre entès en la seua època".
Santos-Sainz es refereix a Camus com un "model de referència, periodista íntegre i honest". Sobre tot, ara, "amb les controvèrsies que n´hi ha al periodisme -deia Camus, l´ofici més bonic del món- la pèrdua de credibilitat, les derives de la instantaneïtat, el camí cap al sensacionalisme, i les dificultats per mantindre independència davant la fragilitat del model econòmic de les empreses". El llibre de Santos-Sainz "és un crit d´alarma per prendre consciència d´on estem". Segons l´autora, "Camus és de lectura indispensable per als estudiants i els periodistes en exercici, per a qualsevol ciutadà interessat en la democràcia. Ara, hui, més actual que mai". I diu això per la "independència d´esperit" d´un Camus "sense doctrines ni adoctrinaments, doncs va combatre el feixisme, també el comunisme, i el terrorisme. Llegir-lo ens pot vacunar de perills que ens aguaiten en esta època d´incertesa i populisme". El llibre de Santos-Sainz comença amb el pròleg d´Edwy Plenel, qui cita al Camus del 1957, en el lliurament del Premi Nobel de Literatura, quan va dir: "La tasca de la meua generació consisteix en evitar que el món es desfaça".
