Un manuscrit presumptament atribuït al personatge polifacètic i vinculat amb l'illa de Mallorca, com és l'arxiduc Lluís Salvador, li arriba a Carme Riera per intermediació d'un llibreter de vell i d'un advocat que manté l'anonimat del seu posseïdor. A Les darreres paraules, l'autora -l'escriptura de la qual segueix superant anteriors èxits narratius- traça una línia argumental en què els principals successos històrics viscuts pel personatge i que van trasbalsar la segona meitat del segle XIX i començament del segle XX (l'Arxiduc va morir el 1915), porta el lector a una confessió escrita en primera persona i en la qual el susdit busca justificar tota una vida, implicant el punt de vista polític entremesclat amb el sentimental. D'aquesta manera, es projecten els llums i ombres de l'Arxiduc, així com les concomitàncies amb la seva familiar l'emperadriu Elizabeth (Sissi), una altra de les figures del seu entorn en l'Europa d'aleshores que ha fascinat diversos autors.
En un exercici de descàrrega personal, l'Arxiduc dicta suposadament les seves últimes paraules al seu secretari personal, Erwin Hubert, com volent autoparafrasejar-se en la interpretació de tot el que van suposar els seus actes en vida. De sobres és coneguda la figura de l'Arxiduc, objecte de relats novel·lescos, històrics i de tot tipus en el seu periple mallorquí. Va viure a Miramar (la seva obra magna escrita allà, Die Balearen, segueix suscitant lectures), un entorn de natura on segles abans i, entre d´altres coses, Ramon Llull va fundar un col·legi missional. El membre de la família reial austrohongaresa va recórrer l'illa en indagacions antropològiques i arqueològiques, com un precursor d'un incipient sociologisme.
Amb tot, Carme Riera defineix el protagonista de la seva novel·la com "un hippy abans dels hippies", i sobre ell destaca que era un nen de bona família que va voler trencar amb els convencionalismes de la seva societat, fins al punt que la seva vestimenta descurada causava estupor entre els pagesos de la zona, com recordant en anteriors anys la irrupció a Valldemossa de George Sand i Frederic Chopin (Un hivern a Mallorca).
L'Arxiduc gastava més del que li permetien els seus mitjans i es coneix que va haver de demanar diners a la seva mare. No obstant això, ell era conscient de que formava part de l'aristocràcia i la seva relació amb els seus servidors sempre va estar caracteritzada per allò canviant de la seva personalitat en la seva conducta social.
Un cop més, Carme Riera recorre amb la fantasia feta ficció territoris geogràficament reals, que ve a ser com tot en la literatura, és a dir, indagacions sobre l'ànima humana i la seva trajectòria en l'esdevenir d'un personatge pertanyent a la més rotunda història, i que en aquest cas, s'ageganta en les mans d'una autora que utilitza les paraules per al traçat d'una dissecció psicològica i humana. Lectura imprescindible per als amants de les trames en què es s'entremescla realitat, ficció, evocació i fantasia.
CARME RIERA
Les darreres paraules
Premi BBVA Sant Joan
EDICIONS 62, 176 PÀGINES, 19,50 €
Las últimas palabras
ALFAGUARA, 160 PÀGINES, 18,90 €
