I cal dir tot d'una que la traducció al català que n'ha fet Anna Casassas és magnífica. I que les il·lustracions de Pep Montserrat, personalíssimes, ho són també. L'ull en la fusta. L'ull del titella en la fusta viva és inoblidable. Breu: no us perdeu Les aventures d'en Pinotxo. Història d'un titella, que edita Combel. Però, sense llevar mèrits a Casassas, Montserrat i Combel, cal afermar tot d'una que el que atrau d'aquesta relectura inevitable és la infinita qualitat, l'absoluta contemporaneïtat del text original de Carlo Lorenzini, que signà al seu moment l'obra com a Carlo Collodi. Parlam de l'any 1881, si parlam de les primeres entregues en un diari per a infants, o de 1883, si volem fer-ho del llibre complet.
Si qualcú vol conèixer els secrets de la bona literatura per a infants, trobarà la resposta en el Pinotxo: sorpresa contínua, acció trepidant, humor, complicitat, sinceritat absoluta, personatges propers, frases i capítols breus, llenguatge directe, alhora realista i fantasiós i màgic, oposicions còmiques, o no, entre els personatges, corregudes, adversitats, animals que parlen, temptacions, cops, dolenteries, pors, bones intencions posposades o oblidades aviat, emocions que no es contenen, conductes impulsives i sovint contradictòries, situacions canviants, l'engany que sedueix, la violència... La mort, i tot. Mor el grill. Mor una merla consellera. Mor Pinotxo (tot i que reviu)? Advertim tot d'una que les imitacions són inútils. Pinotxo és únic. És, només, un tros de fusta modelat per un vell artesà pobre i vestit amb "un vestidet de paper florejat, un parell de sabates d'escorça i un barret de molla de pa". Però, és també un mite universal. No hem de cometre l'error de creure que el coneixem a bastament.
Així que hem rellegit aquest nou i permanent Pinotxo, i des de la primera pàgina de la narració fins a la darrera hem admirat una vegada més cadascuna de les situacions: el tros de fusta que parla abans de ser el titella que serà, el Geppetto pobríssim, irascible i tendre, el grill-consciència que acaba esclafat en la paret, el titellaire ogresc, el gran tauró, la guineu i el gat tramposos, la nina morta dels cabells turquesa... I falten encara una vintena de capítols! Llegir o tornar a llegir Les aventures d'en Pinotxo. Història d'un titella és gairebé un imperatiu. Gojós. I fer-ho d'aquesta edició de Combel tan acurada -tapa dura, bon paper, format generós, il·lustracions formidables, traducció excel·lent- és una bella experiència. Un cop llegit ens entendrem un poc millor a nosaltres mateixos. I per ventura serem alhora més exigents i més indulgents amb les pròpies conductes.
