LLEGIR ÉS ´SEXY´. Aquest eslògan, que és una traducció especial d´un altre que inventàrem els anys vuitanta na Xesca Ensenyat i jo -Llegir fa tornar guapos-, és el tema d´unes fotos d´actrius famoses que apareix a la revista L´Officiel de juliol-agost de 2016. Hi surten actrius com Rita Hayworth, que llegeix The Life and Writings of Abraham Lincoln al llit, Sandra Bullock que llegeix al tron de ca seva, Claudia Cardinale, que llegeix al llit, Catherine Deneuve, que llegeix vorera de mar durant el rodatge de L´amor és un joc estrany d´Alain Cavalier, una dona anònima que llegeix en un compartiment de tren en un quadre, Compartment C, Car 293, d´Edward Hopper, Sofia Loren, que llegeix al sofà del seu casal, i una al·lota anònima que llegeix damunt un matalàs de gona en una piscina de Finchley (Londres). La coberta de la revista és una bellíssima foto de Marilyn Monroe en mallot de bany que, asseguda damunt unes roques, llegeix l´Ulisses de Joyce. Trob simpàtic aquest portafolis que va acompanyat d´una petita biblioteca de moda de la qual he triat un parell de títols. Mírame bien (Lumen), d´Anjelica Huston. Ha hagut de mester dos volums per contar les aventures i desventures de la seva carrera i de la seva vida. Text per als amadors dels xafardeigs amb pèls i senyals. Anjelica conta com va començar de model, el final de la seva relació amb Bob Richardson, la seva relació amb Jack Nicholson, la feina a Dublinesos, la darrera pel·lícula del seu pare, John Huston, els dies daurats de Halston i les nits boges de l´Studio 54.
El grupo (Tusquets), de Mary McCarthy. Història de vuit amigues de la classe del 33 de la Universitat Vassar. La ploma esmolada de la McCarthy ens conta la seves vides sentimentals i professionals en uns temps en què les dones podien començar a fruir de les possibilitats de plantejar-se una vida sense marit. Coco Chanel. La historia de una mujer (Circe), d´Axel Madsen, és una biografia feta amb molta documentació i una extraordinària contextualització entre la història política i la de la modista. Coneixem els orígens i la infantesa de Coco i també passatges tan polèmics com les relacions que va poder tenir aquesta mestra de la moda amb alts càrrecs nazis durant l´ocupació. El llibre va desencadenar una gran polèmica.
JOHN FANTE: UNA MERAVELLA. He seguit la peripècia de la traducció de John Fante (Denver,1909 - Los Angeles, 1983), perquè l´artífex és el meu amic i poeta Martí Sales, que ha sabut trobar el ritme català de la prosa d´aquest monstre de la narració en què la tendresa es mescla amb la brutalitat i l´humor negre. Recoman alguns dels títols que han aparegut a Edicions del 1984 -Plens de vida, La germandat del raïm, A l´oest de Roma-, i especialment Pregunta-ho a la pols, també a Edicions del 1984, que ha sortit enguany. Arturo Bandini, un jove de vint anys, fill d´immigrants italians, després d´haver pogut publicar el seu primer conte, deixa la família per anar a Los Angeles i convertir-se en escriptor de bon de veres. Allà les passa putes en hotels de mala mort mentre intenta veure i viure històries apassionants que siguin la base dels seus contes. Les relacions difícils i tèrboles amb Camilla, una cambrera mexicana, formen part de les batalles que experimenta aquest antiheroi per aconseguir fer-se un adult que vol escriure i estimar alhora. Publicat el 1939, aquest llibre té una energia que el converteix en un clàssic nord-americà imprescindible.
Un assaig filosòfic és una rara avis dins la literatura catalana que cal considerar amb alegria. Walter Benjamin. Els límits de la democràcia (Galàxia Gutenberg), de Lluís Montull. Montull fa una excel·lent actualització de les idees benjaminianes, i el seu bessó és la relació entre violència i democràcia. Amb claredat i saviesa confronta les teories benjaminianes amb les de Jürgen Habermas i Carl Schmitt. També hi ha referències a Giorgio Agamben i Jacques Derrida, temes literaris com El mercader de Venècia o cinematogràfics com L´home que va matar Liberty Valance, i temes durs de violència forta com els camps d´extermini o la caiguda de les Torres Bessones. Llibre intel·ligent, apassionat, escrit amb un llenguatge dens, didàctic, ple de matisos i detalls, documentat. M´agrada molt el concepte de l´amistat com a forma subversiva de la relació humana que inclou, mentre el record sigui fidel i lleial, la distància de l´engany i la possibilitat de mentir entre els dos amics.
Picaduras de Barcelona (Laura Editora), d´Adrià Pujol Cruells, és una obra singular, divertida, plena de revolts i aventures d´una Barcelona tan personal com única. I l´escriptora Anna Carreras ha sabut fer-ne una traducció espanyola que li dóna el sabor d´una llengua nova de trinca. Travessar Barcelona per tornar a casa un dissabte vespre es converteix en una festa de sabors i de sabers que, inventats per Adrià i traduïts per Anna, aconsegueixen que el llibre es llegeixi d´una tirada com si fos una novel·la negra. Entretingut, agradable, divertit, commovedor. Una veu ben nova i amb fusta dins la literatura catalana i una traductora excel·lent.
