ESCOLA DE LA INUTILITAT. Em pos una banda sonora fastuosa, Paco Ibáñez à l´Olympia, i em llanç a recomanar llibres ben útils, ben entretinguts, ben savis. Començ amb una meravella: Breviario de saberes inútiles. Ensayos sobre sabiduría en China y literatura occidental (Acantilado), de Simon Leys. Aquest nom de plume és el pseudònim de Pierre Ryckmans, un belga que va estudiar dret a Lovaina i llengua, literatura i art xinesos a Taiwan. D´aquest entrecreuament de sabers ix una obra feta d´assaigs on reuneix tots els sabers "inútils" que va acumular al llarg de la seva vida. En aquest llibre, que cal llegir a poc a poc i amb l´entusiasme dels descobriments continus, comprovam que don Quixot i André Gide es troben amb un Orwell íntim, un Evelyn Waugh amant de les paraules o la veritat de l´inspector Maigret de Simenon. L´art de la cal·ligrafia xinesa es combina amb l´anada de Roland Barthes a Xina o el deixant d´una barca buida de Zhou Enlai. En el pròleg ens conta com era l´escola on va assistir a Hong Kong, batejada per un company cal·lígraf i gravador com l´Escola de la Inutilitat, on passà dos anys intensos i feliços: allà aprendre i viure eren el mateix. Un aforisme de Zhuang Zi rep al lector: "Tothom coneix la utilitat del que és útil, però pocs coneixen la utilitat de l´inútil". Extraordinari!
Un llibre molt especial: Vivir con plenitud las crisis. Cómo utilitzar la sabiduría del cuerpo y de la mente para enfrentarnos al estrés, el dolor i la enfermedad (Kairós), de Jon Kabat-Zinn. Les contra de La Vanguardia duen sempre una entrevista que sempre m´interessa. Aquest llibre i el seu autor els vaig descobrir en una entrevista que li va fer Víctor Amela, que m´encantà. Sabem que l´estrès pot esgotar les nostres reserves d´energia, fer malbé la salut i escurçar la vida. L´estrès ens fa més vulnerables a les ansietats, a les depressions i a les malalties en general. Aquest llibre parteix del conegut programa de reducció de l´estrès basat en el mindfuness, un camp completament nou de la medicina i de la psicologia, que ens ensenya a emprar pràctiques derivades de la meditació i del ioga per contrarestar els efectes de l´estrès. Millorar la qualitat de la nostra vida i de les nostres relacions, viure millor amb el dolor crònic, estimular el benestar i la curació són alguns del beneficis d´aquesta obra. Indispensable!
El ardor (Anagrama), de Roberto Calasso, és un llibre que ens conta com era la civilització de fa tres mil anys al nord de l´Índia que no va deixar relíquies artístiques ni arquitectòniques sinó una sèrie de textos en torn al Veda, el Saber. El Premi Formentor d´enguany ja ens havia donat un llibre memorable, Ka (Anagrama), sobre la religió de l´Índia antiga. Ara, El ardor, amb una prosa seductora i engrescadora com si fos una novel·la, ens parla de textos que són prescripcions exactes per executar ritus, des dels més senzill al més complex: el sacrifici. L´abandonament de les formes del ritu en la nostra cultura, la nostra dificultat per establir un contacte amb l´invisible i les distorsions que això produeix en la història i la sensibilitat actuals, és un dels temes del llibre. El ritu com a forma de comunicació entre el visible i l´invisible és allò que la mentalitat positivista ens ha amagat. I ens diu a les clares: "L´actitud sacrificial implica que la natura té un sentit, mentre que l´actitud científica ens ofereix la pura descripció de la natura, de per si desprovista de sentit." Un llibre que ens fa preguntes essencials. Revelador!
LLEGIR FA TORNAR INTEL·LIGENTS. Hi ha llibres que ens poden ajudar a estar alerta, que ens poden dir ben a les clares que els totalitarismes no volen individus que pensin per ells mateixos, sinó que no pensin. El 1984 d´Orwell va ser un cop contra la dictadura política que volia la desaparició de la llibertat i la destrucció de l´individu convertit en robot. Ara surt 2084. La fi del món (Edicions 62), de Boualem Sansal, que ens vol mostrar com funcionen les dictadures religioses, el totalitarisme islamista, els règims ultrareligiosos. Aquest escriptor d´Alger, amb un llenguatge en què es mesclen el sabor oriental i la pedagogia, la negror i la insolència ens conta la història d´un imperi, Abistan, que rep el nom del profeta Abi. L´amnèsia i la submissió a un déu únic són els seus fonaments. No hi ha pensament personal. Existeix un control de vigilància per totes bandes que cerca els que es desviïn de les lleis. El poble és feliç, una felicitat de màquina, d´éssers despersonalitzats. Però el protagonista, Ati, se´n va amb el poble dels renegats que viu als guetos i ho capgira tot. Aquesta obra té el Gran Premi de l´Acadèmia Francesa i, sobretot, el gran premi de milers de lectors. Engrescadora!
I acabaré amb una autora russa que m´ha emocionat, m´ha fet riure, m´ha entretingut, m´ha enamorat: Liudmila Petruixévskaia amb un llibre de relats Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d´un arbre (Edicions del Periscopi). Moltes de les protagonistes són dones, dones amb fills problemàtics en el si de famílies desestructurades, dones que s´esforcen per sobreviure dins ambients hostils, dones desemparades i mancades d´amor, dones sumides en la desesperació, dones que lluiten de mil i una maneres per arrencar a la vida un bocí de felicitat. Les sòrdides condicions d´una URSS en estat de descomposició és el material d´una escriptora que segueix els seus mestres -Dostoievski, Tolstoi, Beckett, Txékhov i Poe- amb un llenguatge aspre, sec, dur, humorós i traduït per Miquel Cabal Guarro de forma magistral. Impressionant! (Continuarà).
