Reconec que no sé exactament què vol dir aquesta mena de barreja de números, punts i lletres que els moderns i contemporanis han posat en circulació. Penso que a l´hora d´escriure sobre el poeta Carles Fabregat lliga quasi la perfecció. O tal vegada no, que això de la poesia és una perpetua melodia desencadenada que ens aboca al misteri, a l´exploració de territoris de difícil accés. Però tot això ho escric per intuïció manifesta, per percepció induïda, per sentiments abstractes. Sí, Fabregat 2.0 per un inici a la lectura del seu darrer llibre , Suite del Pachá, premi de poesia Ciutat d´Eivissa. Un premi just i necessari.
La història, el procés de creació d´aquest llibre, surt quan un bon dia l´autor es tanca a les habitacions de l´hotel Pachá a fi i objecte, probablement, de trobar imprescindible inspiració per rematar un projecte literari que poèticament portava al seu interior des de feia uns anys. Aïllat del món i de la terra, surt el llibre. Després de les experiències de Clos desig, l´escrit sobre Irlanda o la Difícil pluja, la culminació, puríssima, precisa, és el poemari que, de manera simple i humildíssima, intento aquí comentar, no analitzar.
Suite del Pachá és la seva millor obra poètica. Enhorabona i molts anys i bons!
CARLES FABREGAT
Suite del Pachá
Premi Ciutat d´Eivissa
BALÀFIA POSTALS, 38 P., 16 €
